Segons l’antropòloga brasilera Juliana Martins Pareira, el que va ocórrer el 8 de gener a la plaça dels tres poders de Brasília “va ser una insurrecció feixista, neonazi. No és una qüestió només de terrorisme perquè no es tracta d’un moviment terrorista, és un moviment neofeixista”. Exigint un cop d’estat militar i la renúncia del president Luiz Inácio Lula da Silva, reelegit feia poc, aproximadament 4.000 seguidors de l’expresident Jair Bolsonaro van entrar, saquejar i destrossar les seus del poder judicial, legislatiu i executiu de la capital del Brasil. El blanc impol·lut dels grans edificis institucionals, dissenyats per Oscar Niemeyer i construïts a finals dels anys cinquanta per treballadores racialitzades desplaçades des del nord-est brasiler, es van tacar de verd i groc durant tres hores, fins que la policia va decidir-se a desallotjar-los. Van detenir 1.500 persones i el governador del Districte Federal de Brasília, Ibaneis Rocha, suspès durant un mínim de noranta dies per connivència amb l’atac.
“Estic convençut que algú va obrir la porta del Palau de Planalto [seu del poder executiu] perquè entressin”, assegurava el president Lula davant la premsa l’endemà de l’assalt. En referència a l’expresident Jair Bolsonaro, possible ideòleg de l’acció feixista, l’actual president va afirmar que pateix un “desequilibri mental”. “És un genocida que després de perdre les eleccions es va tancar a casa i va deixar de governar”, denunciava el líder del Partit dels Treballadors. El 30 d’octubre de 2022 es va celebrar una segona volta de les eleccions presidencials entre Lula i Bolsonaro molt ajustada. En un país amb 214 milions d’habitants, Lula va guanyar amb una diferència de només dos milions de vots, el que demostra una vegada més la polarització social del país.
Governar amb els feixistes
“Hi ha polarització, sí. Tots tenim antigues amistats que ja no fan falta en les nostres vides perquè ara formen part d’aquests moviments feixistes, inclús persones amb un fals discurs de defensa de la igualtat de gènere”, relata Martins Pareira. L’onada reaccionària al Brasil està encapçalada per les oligarquies de l’època de l’esclavitud, que encara tenen molt poder a la majoria d’estats. En general, el seu capital té forma de grans extensions de terres i empreses en el sector de l’agronegoci i són les grans productores de soja, deforestadores de la selva i el cerrado. “Els bolsonaristes que no formen part d’aquesta elit són els que el defensen per alienació. Aquells que van destruir obres d’art al congrés ho van fer per desconeixement, perquè el mateix Bolsonaro afirma que l’art, la música, el teatre… no serveixen per res”, continua l’antropòloga.
Unes 1.500 persones van ser detingudes després de l’assalt i el governador de Brasília va ser suspès durant un mínim de noranta dies per connivència amb l’atac
Després de l’atac del 8 de gener, ja s’han obert línies d’investigació per determinar qui, des de dins del govern i les forces policials, va permetre una intrusió tan massiva, prevista i orquestrada. “Com governarà Lula si fins i tot ha acabat col·locant ministres de dretes, persones que encara estan en aquest moviment neofeixista, al seu propi govern?”, es pregunta Martins Pareira. “Ho ha fet amb una voluntat de pacificar, d’intentar fer política amb tots, però en la meva opinió, això és disparar-se el peu en els moments que estem vivint. Lula mai ha governat en un moment tan complex”, reflexiona l’antropòloga.
“L’habilitat de Lula per negociar té a veure amb la seva formació política com a sindicalista”, explica per la seva banda Jean Wyllys, periodista i exdiputat pel Partit Socialisme i Llibertat (PSOL) exiliat a Barcelona després de rebre amenaces de grups d’extrema dreta per la seva activitat política i intel·lectual a Rio de Janeiro. “Gràcies a aquesta habilitat, Lula ha creat un front ampli contra el feixisme, ha tingut la capacitat de revifar el Partit dels Treballadors i ser elegit president i, tot i que abriga ministres de la dreta, crec que aconseguirà governar i construir aliances”, segueix el periodista. Això no complau sectors de l’esquerra i els moviments socials, però, “així és la realpolitik, per governar per a tothom s’han de fer concessions. A l’esquerra més radical no li agradarà, però no han governat mai un país continental com el Brasil, i Lula també està desagradant el mercat financer, per exemple”.
Persecució de la diversitat
Durant la presidència de l’ultraconservador Jair Bolsonaro “hem presenciat moltes escenes de racisme: realment, l’eix ètnic i racial ha sigut central en aquest govern. L’odi de l’extrema dreta sorgeix per aquesta qüestió de raça, com també de classe i gènere. No accepten un canvi de paradigma, volen que el Brasil sigui com els Estats Units o Portugal sense la implementació de cap política progressista”, continua l’antropòloga Martins Pereira.
El Brasil se situa al capdavant del rànquing de països amb assassinats a persones LGTBIQA+: cada 29 hores mor una persona víctima de l’homofòbia al país
La persecució de la diversitat en tots els seus sentits s’ha incrementat arreu del territori durant els últims quatre anys. Mentre la selva amazònica era cremada i desforestada a un ritme de 3.000 camps de futbol al dia durant el govern de Bolsonaro, segons l’institut Imazon, el Brasil se situava també al capdavant del rànquing de persones de la comunitat LGTBIQ+ assassinades al món. Segons el Grup Gay de Bahía, cada 29 hores mor assassinada una persona víctima de l’homofòbia al país. Tot i que la victòria ajustada de Lula no és cap garantia de la fi d’aquestes violències i més enllà del recent atac feixista –que recordà la invasió dels seguidors de Trump al Capitoli , a Washington–, les comunitats LGTBIQ+, afrodescendents, camperoles i indígenes viuen cert alleugeriment amb l’arribada al poder del nou president.
Esperança en polítiques indígenes
Dins d’aquesta diversitat, l’entrada a les institucions públiques de cinc líders indígenes –quatre dones i un home– amb càrrecs polítics rellevants ha representat un cop d’esperança per les comunitats. La novetat més important és la creació del Ministeri dels Pobles Originaris, que estarà liderat per la defensora del territori i dels drets de les dones Sònia Guajajara. Per altra banda, la històrica institució encarregada de defensar els drets de les poblacions indígenes contactades i no contactades –al voltant de cent ètnies diferents encara viuen sense relació amb l’Estat brasiler a la regió amazònica– passa d’anomenar-se Fundació Nacional de l’Indi (FUNAI) a Fundació Nacional dels Pobles Indígenes (FUNAPI). Joênia Wapichana, diputada i primera advocada indígena, en serà la presidenta.
“Aquests petits canvis poden tenir un impacte simbòlic, però necessitem polítiques efectives de canvi en relació amb la situació de la vida dels pobles indígenes, polítiques que parin i previnguin la violència contra les reserves indígenes i contra la diversitat”, exigeix Martins. Polítiques que encara que s’aprovin, combatran amb una extrema dreta ja organitzada que continuarà perpetrant aquest tipus d’agressions racistes sistemàtiques. “L’extrema dreta no desapareixerà perquè hi ha un feixisme etern, com diu Umberto Eco”, parafraseja Jean Wyllys des de Barcelona. “Haurem de conviure amb el fet que un percentatge de la població brasilera és d’extrema dreta: el repte és crear un cinturó sanitari que eviti que tingui èxit electoral a les municipals del 2024, a les presidencials de 2026, etc.”, aconsella Wyllys.
