Fa més de cent anys, un revolucionari rus molt conegut va dir: “Un pas endavant, dos passos enrere”, per referir-se a les contradiccions de la socialdemocràcia i el reformisme a la vella Rússia dels Tsars. El record ve a tomb perquè el dirigent bolxevic assegurava que en tota lluita llarga, tenaç i apassionada, com és la defensa de les pensions, salaris i serveis públics de qualitat que defensem els moviments i marees de pensionistes, comencen a dissenyar-se generalment, al cap de cert temps, els punts de divergència centrals, bàsics. De la solució d’aquests depén el desenllaç definitiu de la campanya i, en comparació amb els quals, passen cada vegada més a segon pla tota classe de petits i mesquins episodis de la lluita.
Doncs bé, la recentment aprovada segona fase de la reforma de les pensions té molt a veure amb allò que deia el dirigent rus i amb allò que ha passat al llarg d’aquests cinc anys de lluita, encara que ens centrarem només en l’anàlisi del Decret. És cert que algunes de les qüestions acordades són les mateixes que, des de fa més de cinc anys, reclamem les persones jubilades i pensionistes, doblegant així les pretensions dels poders foscos de Brussel·les que el que volien era retallar prestacions socials i serveis públics. Això ens demostra que la nostra resistència i persistència, ben visible cada setmana a les places dels ajuntaments de tot l’Estat espanyol, entre altres coses, ha servit per aturar unes mesures totalment regressives i perjudicials per a les classes treballadores.
Algunes de les qüestions acordades són les mateixes que, des de fa més de cinc anys, reclamem les persones jubilades i pensionistes, doblegant així les pretensions dels poders foscos de Brussel·les
Ara bé, després de desemmascarar les trampes i l’avarícia desmesurada dels poders econòmics, al servei dels quals està la dreta i la ultradreta rància i cavernícola que enyora el passat, amb la nostra fermesa i perseverança hem aconseguit no només aturar les mesures més regressives sinó també que es recullin algunes, encara que poques, de les nostres reivindicacions. Això ens demostra que la nostra lluita i la nostra raó en defensa d’allò que ens hem guanyat durant tota la nostra vida d’esforç i sacrifici, per una societat més justa i equitativa, té resultats, encara que minsos, i justifica i ens anima a continuar lluitant defensant els drets socials i les nostres pensions públiques.
La lectura directa i sense intermediaris, i lluny de la parafernàlia propagandista interessada, ens demostra el que realment amaga i no aborda aquesta reforma. En primer lloc, el Decret no acaba amb la bretxa de gènere, ja que manté centenars de milers de dones vídues vivint al llindar de la pobresa i tampoc contempla cap complement a les dones pensionistes actuals, ja sigui les que cobren una pensió contributiva com no contributiva, la qual cosa suposa que més del 50% continuï vivint precàriament.
El Decret no acaba amb la bretxa de gènere, ja que manté centenars de milers de dones vídues vivint al llindar de la pobresa i tampoc contempla cap complement a les dones pensionistes actuals
No recull l’exigència de tornar als 15 anys com a còmput, tot el contrari, ja que manté els 25 anys de cotització necessaris per calcular el que percebran els nous pensionistes, la qual cosa perjudica especialment les dones. Tampoc contempla eliminar la proposta de retardar l’edat per a poder jubilar-se, mantenint-la fins als 67 anys.
No recull l’exigència de realitzar l’auditoria a la Seguretat Social, la qual demostraria que les pensions públiques són sostenibles, acabant així amb el mantra dels servidors mediàtics del poder financer que continuen pregonant que les pensions públiques no són viables. El Decret manté les portes obertes a la privatització de les pensions, que a la pràctica suposa acabar amb les pensions públiques, encara que estigui demostrat que són una estafa i un engany a les classes treballadores. Per això, demanem la reversió de les privatitzacions i la consolidació d’un sistema públic com a garantia per poder gaudir d’una vida digna després de jubilar-nos.
El Decret manté les portes obertes a la privatització de les pensions, que a la pràctica suposa acabar amb les pensions públiques, encara que estigui demostrat que són una estafa i un engany a les classes treballadores
Gràcies a la nostra lluita hem pogut aturar part de les reformes regressives que volia aplicar la Comissió Europea amb l’aplaudiment de les forces més reaccionàries al servei dels interessos de les forces extractives i depredadores de la Unió Europea. Ara bé, només és una batalla d’aquesta guerra desigual entre el sistema neoliberal i les classes populars. Per això hem de continuar omplint les places dels ajuntaments de tot l’Estat i buscar la confluència amb totes aquelles organitzacions que defensen que un altre món és possible, un món amb més justícia i equitat.
Per tant, cal aparcar les petites diferències i prioritzar allò que ens uneix a les classes treballadores, només així aconseguirem construir un futur millor i assegurar pensions, salaris i serveis públics dignes per a tothom.
