L’extrema dreta creix a les institucions de tots els països d’Europa i de bona part del món. La presència dels seus discursos als mitjans de comunicació ha impregnat el debat públic i està dinamitant consensos sobre drets i llibertats fonamentals que fins ara eren inqüestionables. Això no ha succeït d’un dia per un altre, sinó que amb el pas dels anys han anat perfeccionant les seves estratègies per assolir quotes de poder que semblaven un malson de temps pretèrits. Durant les darreres dècades, milers d’organitzacions socials i polítiques d’esquerres, així com activistes de diversos moviments transformadors, han advertit del perill que suposaven i els han plantat cara al que era el seu principal camp de batalla: el carrer. En moltes ocasions, el preu que han pagat ha estat el més alt possible. Les bandes neonazis han provocat víctimes mortals arreu, només a l’Estat espanyol es compten per desenes i entre elles no només hi trobem militants antifeixistes com Roger Albert o Carlos Palomino, sinó un reguitzell de persones LGBTIQA+, migrades i sensesostre, algunes de les quals encara avui dia no coneixem ni la seva identitat.
Guillem Agulló, Països Catalans (1974 – 11/4/1993)
Guillem Agulló i Salvador era un jove de 18 anys de Burjassot (l’Horta Nord) militant de l’organització independentista Maulets i del col·lectiu antiracista SHARP. La nit de l’11 d’abril de 1993, es trobava a Montanejos (l’Alt Millars) amb una colla d’amics passant les vacances de Pasqua quan un grup de cinc joves d’ideologia neonazi del barri de Marxalenes (València) es va dirigir directament contra ell, que portava en la caçadora insígnies antiracistes. Entre tres persones, el van subjectar perquè Pedro Cuevas li assestés una ganivetada mortal al cor. Immediatament, van marxar cridant “Arriba España”, mentre els amics d’Agulló intentaven buscar ajut. La policia no va detenir ningú aquella nit ni l’endemà. Posteriorment, els agressors es van entregar voluntàriament.
Guillem Agulló i Salvador era un jove de 18 anys de Burjassot militant de l’organització independentista Maulets i del col·lectiu antiracista SHARP
El judici es va celebrar al cap de dos anys, sota un clima convuls on es mesclaven la indignació de gran part de la societat valenciana per aquest crim i les constants agressions feixistes i la incessant activitat dels grups nazis a València. La policia va carregar diverses vegades contra les amistats i les familiars de Guillem Agulló que es concentraven a les portes de l’Audiència de Castelló, on se celebrava el judici i fins i tot va aturar un dels autobusos organitzats per Maulets per fitxar totes les assistents. Van ser imputats cinc individus, però només es va condemnar l’acusat d’assestar la punyalada.
Catorze anys de presó per homicidi per a Pedro José Cuevas Silvestre. La resta, absolts. Cuevas només compliria quatre anys. Se li va aplicar l’atenuant de penediment espontani, perquè va acudir a una caserna de la Guàrdia Civil dies després del crim. El jutge va acceptar la versió que tot plegat havia sigut una baralla entre joves amb un desenllaç dramàtic. Anys després, la versió oficial de l’assassinat de Guillem es desmuntava. L’any 2005, la Guàrdia Civil va desarticular una organització nazi al País Valencià, el Frente Antisistema (FAS), que es dedicava, segons la nota de la Benemèrita, a vendre armes prohibides i organitzar caceres contra immigrants i militants d’esquerres. L’operació Panzer va permetre detenir 27 persones, entre les quals, l’assassí de Guillem Agulló.
Pavlos Fyssas, Grècia (10/4/1979 – 17/9/2013)
També conegut amb el sobrenom artístic de Killah P, Pavlos Fyssas era un cantant de hip-hop i militant antifeixista grec de 34 anys afiliat al Sindicat del Metall del Pireu i al Front de l’Esquerra Anticapitalista Grega, Antarsya. El 17 de setembre de l’any 2013, Fyssas va acudir amb la seva parella i un grup d’amics a veure un partit de futbol al bar Korali del municipi de Keratsini. Gairebé a mitjanit, la policia va rebre una trucada alertant que havien vist per la zona un grup d’una cinquantena d’individus abillats amb armes blanques i bats de beisbol. Minuts després, la torba de neonazis membres i simpatitzants del partit d’extrema dreta Alba Daurada havien atacat el bar i apunyalat Killah P, que encara en vida va assenyalar Giorgios Roupakias com l’autor material del crim. Malferit, els serveis mèdics van traslladar el raper a l’hospital de Nikea, on no van poder fer res més que certificar la seva mort.
Conegut amb el sobrenom artístic de ‘Killah P’, Fyssas era un cantant de hip-hop i militant antifeixista grec de 34 anys afiliat al Sindicat del Metall del Pireu i al Front de l’Esquerra Anticapitalista Grega, Antarsya
Roupakias treballava a la cafeteria de les oficines del partit neonazi, que poc més d’un any abans havia obtingut 426.025 vots a les eleccions generals gregues, el que va significar un 6,92% dels sufragis i l’obtenció de divuit escons al parlament. Posteriorment, es va confirmar que la nit de l’assassinat de Pavlos Fyssas, el seu botxí va trucar al líder d’Alba Daurada, Nikolaos Michaloliakos. L’onada de protestes arran del crim —que es van reproduir a altres ciutats europees com Barcelona— van obligar la classe política i l’estament judicial a no restar més temps immòbils. A més, un mes i mig després dels fets, dos membres d’Alba Daurada van ser assassinats a trets a les portes d’una seu del partit a Neo Iraklio, en un atac perpetrat per dos individus a bord d’una motocicleta que posteriorment va ser reivindicat per un grup anarquista fins aleshores desconegut.
L’assassí del raper i la cúpula del seu partit van ser detinguts i processats en una macrocausa la investigació de la qual va concloure el febrer de 2015. Un total de 68 líders i membres d’Alba Daurada van ser processats acusats de direcció i pertinença a organització criminal, de diversos assassinats i agressions així com de blanqueig de capital. Finalment, el 7 d’octubre de 2020, quinze dels disset acusats per l’assassinat de Pavlos van ser condemnats a entre sis i vuit anys de presó pel tribunal que va encapçalar el que ha estat el judici més gran contra un grup de neonazis des de Nuremberg. El líder del partit proscrit, Michaloliakos, i cinc dirigents més van rebre sentències de tretze anys de privació de llibertat. Per la seva banda, Roupakias ja havia estat condemnat anteriorment a cadena perpètua com a autor de l’assassinat de Pavlos Fyssas, a qui els prolífics moviments socials grecs continuen recordant any rere any mitjançant expressions artístiques, actes i manifestacions d’homenatge.
Clément Méric, Estat francès (30/11/1994 – 6/6/2013)
Els fets tenen lloc el juny del 2013 en una botiga privada de la marca de roba Fred Perry. Durant l’esdeveniment, dos grups de joves discuteixen, els uns són militants antifeixistes i els altres membres de grupuscles d’extrema dreta. Els neonazis segueixen els altres fora de l’establiment i ràpidament la discussió verbal es converteix en una baralla física. Clement Méric, un noi de 18 anys militant de l’Action antifasciste París-Banlieue i sindicalista a Solidaires Étudiant-e-s, rep un cop de puny americà. En total, el jove militant antifeixista rep un mínim de cinc cops abans de caure mort.
Clement Méric era un noi de 18 anys militant de l’Action antifasciste París-Banlieue i sindicalista a Solidaires Étudiant-e-s
Els seus agressors, Esteban Murillo i Samuel Dufour, són membres actius dels grupuscles d’extrema dreta Troisième Voie i Jeunesses Nationalistes Révolutionnaires. La mateixa nit, tots dos es retroben al Local, el bar de Serge Ayoub, conegut amb el sobrenom Batskin i figura clau de l’extrema dreta radical francesa des dels anys vuitanta.
El 2021 seran condemnats els dos agressors a vuit i cinc anys de presó. La mort de Clement Méric va generar molta emoció i tenir un fort ressò en el panorama polític estatal. La forta pressió social va provocar que el ministre d’Interior en aquell moment, Manuel Valls, es veiés forçat a dissoldre tres entitats: el JNR Troisième Voie, però també de l’associació “Envie de Rêver“, qui portava el Local on es reunien els dos grupuscles anteriors. La memòria del Clement continua viva, ja que cada any des del 2013 s’organitzen manifestacions a inicis de juny arreu de l’Estat.
Silvio Meier, Alemanya (12/08/1965 – 21/11/1992)
Silvio Meier, nascut el 1965, va créixer a la població saxona de Quedlinburg, Alemanya Oriental. Va traslladar-se a Berlín-Est el 1986, on ràpidament va involucrar-se en l’escena punk i el moviment anarquista. Meier va formar part de Kirche von unten (KvU), un col·lectiu luterà de base d’oposició a l’Alemanya Oriental des d’on va organitzar concerts clandestins a l’església de Zionskirchplatz i va promoure una biblioteca ecologista. Després de la caiguda del mur, Meier va participar en l’okupació de la Schreinerstrasse 47, un dels primers edificis-residència okupats de Berlín.
Meier va involucrar-se en l’escena punk i el moviment anarquista, al temps que va formar part de Kirche von unten, un col·lectiu luterà de base d’oposició a l’Alemanya Oriental
La nit del 21 de novembre de 1992, quan Meier i uns amics es dirigien a un local on el seu germà punxava música, van trobar-se amb un grup de joves neonazis de Lichtenberg a l’estació de metro de Samariterstraße. Després d’un enfrontament verbal, els neonazis van atacar el grup. Meier va ser apunyalat mortalment al pit i dos dels seus companys van resultar greument ferits. Tenia 27 anys, parella i un fill. En el període posterior a la reunificació la violència neonazi va experimentar un auge sense precedents: pogroms a Rostock i Hoyerswerda i atacs incendiaris letals a Mölln i Solinger contra famílies migrants.
Tota la camarilla que envoltava els assassins de Meier formava part de la clientela habitual de l’Auer-Klub, un bar que era punt de trobada de diferents grups neonazis de la ciutat. El 1993, la secció de menors del Tribunal de Moabit va condemnar Sandro S., de 17 anys, autor de l’apunyalament mortal, a quatre anys i mig de presó per homicidi involuntari. Els coacusats, Sven M., de 18 anys, i Alexander B., de 17, van rebre condemnes de presó de tres anys i mig i vuit mesos. D’ençà de l’assassinat, el moviment antifeixista ha organitzat anualment marxes commemoratives. La placa a l’estació de metro en record a Meier ha estat profanada repetidament i des de 2013, un carrer adjacent de la parada porta el nom del cèlebre antifeixista berlinès. Des de 2016, el districte de Friedrichshain-Kreuzberg otorga el premi Silvio Meier a persones, associacions, iniciatives i projectes que treballen contra l’extremisme de dretes.
Jan Kučera, República Txeca (1989 – 20/1/2008)
Jan Kučera, un skinhead antifeixista nascut el 1989, va ser atacat mortalment per un neonazi a la localitat txeca de Příbram la nit del 18 de gener de 2008. Prop de la mitjanit, Jiří Fous, de 20 anys, vestit amb un uniforme militar i un cinturó de la Wehrmacht amb una esvàstica, va apunyalar a Kučera amb una rèplica de ganivet militar de divuit centímetres de fulla a l’engonal i l’esquena. L’atac va ser precedit per provocacions, salutacions feixistes i crits d’un grup de joves neonazis locals, al qual pertanyia Fous, a una colla de joves punks i skinheads antifeixistes. Els amics de Kučera van intentar aturar l’hemorràgia i van trucar a una ambulància, però el membre de SHARP de 18 anys va sucumbir a les seves ferides dos dies després a l’hospital.
Jan Kučera, un skinhead antifeixista nascut el 1989, va ser atacat mortalment per un neonazi a la localitat txeca de Příbram
L’assassinat va ser gravat per una càmera de seguretat de la bolera Na Chmelnici i Fous va ser ràpidament identificat com l’autor. El tribunal regional de Praga, sense reconèixer el motiu polític darrere del crim, va enviar a la presó al neonazi amb una condemna de dotze anys i mig. Durant tots aquests anys, el moviment antifeixista txec, així com l’eslovac, ha mantingut el record i la memòria de Kučera amb ofrenes florals anuals.
Davide ‘Dax’ Cesari (7/11/1976 – 16/3/2003)
El 16 de març 2003 era una nit humida de primavera al barri Ticinese de Milà. Molts joves es refugiaven a bars com el Tipota, un dels històrics pubs alternatius a pocs passos del Parc de la Resistència. Entre ells, Davide Dax Cesari, qui tenia 26, una filla de 5 anys i treballava com a obrer a una fàbrica. Sovint passava les tardes al centre social O.R.So ubicat a via Gola, un dels pocs espais alternatius de la zona que havia resistit l’onada de desallotjaments. Dax també va ser militant de Rifondazione Comunista i estava lligat al R.A.F. (Resistenza Antifascista).
‘Dax’ sovint passava les tardes al centre social O.R.So, era militant de Rifondazione Comunista i estava lligat a la xarxa Resistenza AntiFascista
Dax va sortir del bar amb dos amics, Antonino Alesi Alex i Fabio Brega, per xerrar i fumar una cigarreta. Davant seu un esclat de llum, un ganivet que toca diana i la nit es transforma. Serà recordada com la nit negra de Milà. Qui escriu la paraula “mort” en la pell de Dax és Federico Morbi, de 29 anys. Viu just al costat del bar, però no és l’únic agressor. L’acompanya el seu pare, Giorgio de 53 anys, i Mattia, el germà petit de 17 anys. Federico va apunyalar Dax tretze vegades, de les quals sis van ser a l’esquena. Giorgio i Mattia van ferir Alex –un dels amics de Dax– amb vuit ganivetades més, però aquest va sobreviure després d’una operació d’urgència que es va allargar tota la nit. Dax va morir abans d’arribar a l’hospital. Amics i militants es van aplegar a les portes del centre, on van topar amb agents de policia que els van insultar abans de carregar contra ells dins i fora de l’hospital. Posterioment, tres militants van ser condemnats per desordres públics.
Tot plegat, una emboscada de venjança. La setmana anterior al crim, mentre passejava el gos, l’assassí va rebre un parell de cops de puny d’alguns joves. El motiu? La seva estètica de cap rapat amb bomber, juntament amb el nom de l’animal: Rommel, en honor a un general nazi. La família Morbi tenia a casa un bust de Mussolini i tota mena de parafernàlia feixista italiana. Els agressors van ser detinguts l’endemà i al cap d’un any ja tenien condemna: Federico, setze anys i vuit mesos de presó, Giorgio tres anys i mig per temptativa d’assassinat i el germà –menor d’edat– tres anys en un centre de reinserció. La resposta no es va fer esperar. El 17 de març es va fer una primera cercavila antifeixista. Després del funeral més de 20 mil persones van desfilar pels carrers de Milà. Des d’aquell moment, cada 16 de març s’ha convertit en un dia de lluita i de record a la ciutat llombarda.
