No, no ho feu, però no deixeu de burxar-les. Burxeu les bibliotecàries de la vostra biblioteca de referència, feu-les-hi propostes d’adquisicions, d’animacions, de tallers, de reorganització de l’espai i dels horaris d’obertura, del que vulgueu, perquè nosaltres, totes, som la raó d’existir de les biblioteques, de les biblioteques de lectura pública.
La vida de les nostres biblioteques depèn sobretot de les persones que hi treballen i dels mitjans dels que disposen, però també ha de dependre de les seves usuàries. En la història de les nostres biblioteques, constatem que han estat i són espais on compartir cultura, saber i lleure, i sobretot són espais de socialització.
I si bé, a vegades, el món del llibre, el de la seva transmissió, que està en permanent mutació, pot semblar complex, tancat, inaccessible i conservador, ens hem d’empoderar com a usuàries de l’espai públic, del servei públic per tal que sigui accessible i no discriminatori.
El segle XX ha estat, a Europa, el de l’extensió de la lectura pública, amb la consolidació de xarxes de biblioteques públiques, fent accessible a totes les persones la lectura, entre els anys setanta i vuitanta del mateix segle
El segle XX ha estat, a Europa, el de l’extensió de la lectura pública, amb la consolidació de xarxes de biblioteques públiques, fent accessible a totes les persones la lectura, entre els anys setanta i vuitanta del mateix segle. D’ençà que aquells anys setanta, en els que a les sales de les biblioteques públiques predominava el “silenci, si us plau”, ha plogut molt. Si bé es mantenen els principis teòrics fundadors de promoció de la lectura –a través d’un servei públic, universal i gratuït–, per contribuir a la formació de persones amb esperit crític i amb opinió pròpia, l’espai biblioteca ha evolucionat molt.
La biblioteca pública ha d’estar oberta a tothom i ha de facilitar l’accés a tota mena de materials i, per tant, ha anat integrant a les seves col·leccions nous suports, convertint-se en mediateques, ludoteques i, amb l’arribada d’internet –sovint percebuda com a competència–, i la necessitat de facilitar l’accés a les xarxes a un nou públic, es redefineix com a “tercer lloc”. Tot i que la biblioteca/mediateca sempre ha proposat a les persones lectores exposicions, conferències, clubs de lectura, quan es planteja la transformació de les biblioteques en “tercer lloc”, després dels espais domèstic i laboral, es va més enllà en la cerca de nous públics, noves funcions i noves maneres de fer més col·laboratives.
El sociòleg nord-americà Ray Oldenburg, defineix, a finals dels anys 1980, el “tercer lloc” com l’espai comú que permet la interacció social, establir lligams entre les persones
El sociòleg nord-americà Ray Oldenburg, defineix, a finals dels anys 1980, el “tercer lloc” com l’espai comú que permet la interacció social, establir lligams entre les persones. Per al sociòleg, un bar, els carrers centrals d’una ciutat, un parc, poden ser tercers llocs, diferents del primer lloc, la llar, i del segon lloc, el treball o els estudis. Vint anys més tard un altre sociòleg nord-americà, Eric Klinenberg, analitza la necessitat de disposar d’infraestructures socials per lluitar contra l’aïllament i l’exclusió i defineix la biblioteca com un dels espais de socialització, com a un dels “palaus del poble”.
Més o menys recentment, els sectors formadors i decisoris del món bibliotecari europeu han fet seu, el concepte “tercer lloc” per donar un nou impuls a la necessària transformació de les biblioteques de lectura pública, per tal d’adaptar-les a les noves demandes dels usuaris, però també de les administracions de les quals depenen.
La majoria dels professionals de terreny coincideixen a dir que les biblioteques públiques ja fa temps que són un tercer lloc, un espai que s’ha anat transformant i ha anat diversificant la seva activitat
La majoria dels professionals de terreny coincideixen a dir que les biblioteques públiques ja fa temps que són un tercer lloc, un espai que s’ha anat transformant i ha anat diversificant la seva activitat. Avui a les biblioteques s’hi ofereixen serveis informatius i culturals, atenció social i ajuda en l’accés a les tecnologies digitals, les biblioteques ja són un espai de socialització dirigida; ara es tractaria de convertir-les en “palaus del poble” escurçant la distància entre les persones usuàries i les professionals, transformant les propostes i els projectes en processos col·laboratius.
Sense renunciar als nostres tercers llocs, en gran nombre fruit del treball benèvol i militant, com poden ser les múltiples entitats, casals i ateneus, hem d’anar a la biblioteca del nostre barri o poble sense renunciar a ser actors d’aquests espais culturals públics i gratuïts, participant en la seva transformació, sense por de fer emprenyar la bibliotecària.
