Clara Cerdán té 21 anys i és estudiant de Filologia Catalana a la Universitat de València. Des dels 16 anys –edat en què legalment es pot iniciar la vida laboral– treballa durant l’estiu. Ha passat per feines temporals que van des de la cura d’infants fins a la neteja de cases, com a agent covid –una feina que consistia a vetllar pel compliment de les mesures i ordenances municipals durant la crisi epidèmica– o l’actual, al sector de l’hostaleria, on ja fa tres anys que treballa a una pastisseria d’Alcossebre (el Baix Maestrat). Per a molta gent jove com ella, l’inici de les vacances d’estiu després d’haver acabat el curs escolar és també el començament d’una feina temporal.
Un informe publicat pel Consell Valencià de la Joventut en gener de 2023 revela que el País Valencià és la segona comunitat autònoma de l’Estat espanyol amb menys persones joves emancipades. L’estudi identifica, entre les principals causes de la baixa emancipació, la precarietat laboral, els sous reduïts i el preu elevat de l’habitatge. “Quan no has nascut en una família privilegiada, et toca treballar durant l’estiu quan acabes d’estudiar”, conta Cerdán, i afegeix que “et pot ajudar molt a créixer com a persona perquè t’obliga a tindre una rutina, complir en un lloc i esforçar-te”, tot i que “treballar des dels 16 anys, quan eres més adolescent i les teues amigues no ho fan, és molt dur”.
Soroll, suor i calor
L’estudi “La precarietat laboral al turisme a Espanya”, portat a terme per investigadores de la Universitat d’Alacant, estableix una relació entre el turisme, la precarietat i la joventut, i afirma que en el sector turístic abunda l’ocupació “informal”, que requereix certa exigència física i una exposició a sorolls i a temperatures elevades. Així com, per la seua mateixa naturalesa, el sector turístic compta amb una “important presència de treballadores jóvens, que veuen la possibilitat d’obtindre la primera feina i convertir-se en participants actives d’un mercat de treball on tenen moltes barreres d’entrada”, tal com apunta Cerdán, la decisió de treballar durant l’estiu quan eres jove parteix, en molts casos, de la necessitat d’estalviar per a assumir les despeses que comporta estudiar i viure la resta de l’any, de l’ajuda a casa i de la premissa de la independència econòmica. Mireia Estrela (24 anys), qui treballa al servei d’assistència al bany a les platges de Barcelona durant l’estiu, es refereix a la independència econòmica com la possibilitat de “tenir un sou que et permeti viure amb una qualitat de vida òptima, assegurar-te poder arribar a final de mes i no tenir ansietat per la teva situació financera”.
El sector turístic compta amb molta presència de treballadores jóvens, que el veuen com una via d’accés en un mercat de treball on troben moltes barreres
Gema Ponsoda viu a Guadalest (la Marina Baixa) i amb 16 anys començà a treballar en el negoci familiar per a “tirar un cop de mà”. Però conta que, al llarg del temps, és una tasca complicada perquè “per molt que treballes, no tens un horari fix, tampoc un sou clar, ni en definitiva, una independència clara”. Això va fer que decidira buscar una altra faena, però també a Guadalest i al sector hostaler, fet que, segons explica, li va fer adonar-se que “canvien moltíssimes coses, però algunes com el sou, que imaginava que seria millor, continuà sent molt precari”, tot i que “treballar fora de casa sí que em va donar la independència econòmica i laboral que buscava”.
El cas de Cerdán és diferent. Tirar un cop de mà a casa, en el seu cas, implica haver de treballar i estalviar a l’estiu per a poder després estudiar la resta de l’any i viure fora de la llar familiar. El cost d’anada i tornada del seu poble a la universitat seria superior a vint euros per dia, més de cent a la setmana, i per això el “més efectiu és pagar un lloguer i viure a València”. Tanmateix, assenyala la creixent pujada del preu del lloguer, que “dificulta cada vegada més viure a la ciutat, i és un motiu per haver de treballar”.
A més del sector de la restauració, les escoles d’estiu són també un àmbit on treballen moltes persones joves. Aquest és el segon any que Mar Vidal –ens demana fer servir un nom fictici– treballa els matins de juliol a la que es fa al poliesportiu d’un poble de l’Alcoià. “Treballar a l’estiu em dona la llibertat de no dependre econòmicament dels meus pares, no sols a l’estiu, sinó també durant la resta de l’any, suposa a més una forma d’ajudar a casa”, exposa.
Un festival d’hores
Carla Cerdán, Laia Bernabéu –nom fictici– i Gema Ponsoda coincideixen en el fet que el perfil de gent més jove és el que més s’associa als treballs que requereixen resistència a una alta càrrega d’hores de treball. I això, no sols dins del sector turístic, sinó també, per exemple, en l’àmbit dels festivals musicals. “Podem suportar el ritme que suposa treballar a un festival on la regla general són torns de treball de vint hores”, remarca Bernabéu, qui ha sigut empleada per a aquest tipus d’esdeveniments durant l’estiu i algunes vegades al llarg de l’any des del 2019. A més, recorda que el primer any que començà a treballar en un festival, companyes seues explicaven que pràcticament no havien dormit en tot l’estiu per haver estat a diversos festivals seguits on el cap “els subministrava substàncies perquè pogueren continuar treballant”. Bernabéu afegeix que la majoria de gent amb què s’ha trobat eren jóvens que estudiaven i necessitaven els diners per a coses concretes –com mantindre la qualitat de vida la resta de l’any– i “treballar una temporada a l’estiu et permet acumular aquests diners”.
“Encara que ja hages treballat altres anys com a cambrera, et fan contractes com a ajudant de cambrera i això fa que cobres molt menys”, comenta Gemma Ponsoda
El perfil jove, juntament amb la recerca de la independència econòmica és l’avantsala de la precarietat, perquè els caps de feina “s’aprofiten d’aquesta necessitat”, assegura Ponsoda. Tanmateix, denuncia el baix sou que, segons la seua experiència, rep la gent jove en la majoria de sectors i, en concret, durant la temporada d’estiu. “Encara que hages treballat altres anys com a cambrera, el fet que el teu contracte siga com a ajudant de cambrera fa que cobres moltíssim menys”, argumenta. En aquest sentit, Ponsoda i Cerdán creuen que el turisme també és una causa que porta a l’empitjorament de les condicions laborals. “A l’estiu sembla que tot s’hi val: més jornades, menys sou, dotze hores de treball ininterromput…”, denuncia Cerdán. Ponsoda afegeix que, en un poble com Guadalest, on el turisme és “irregular” perquè es concentra als caps de setmana i durant l’agost, al sector hostaler “intenten traure el màxim benefici i rendiment per damunt de tot”.
En el cas de Vidal, que treballa en un centre on “mai m’han demanat que em quede més hores de les que figuren al contracte”, reconeix, però, que a altres escoles on treballa dies esporàdics ho fa sense contracte. “I és molt greu treballar a escoles d’estiu on estàs a càrrec de menors en aquestes condicions, perquè si hi ha un accident, què fem?”, es pregunta. I denuncia també que es fan hores que no es remuneren perquè “no pots reclamar el temps que treballes de més”.
Temps lliure, on eres?
“Treballe tot l’estiu, des de l’1 de juliol fins al 31 d’agost sense cap dia de descans”, conta Cerdán. La seua jornada laboral transcorre cada matí de dilluns a diumenge, i el seu temps lliure és a les vesprades. En aquest sentit, Cerdán li dona molta importància perquè quasi no en té. Per ella, el temps de qualitat passa pel descans, l’autocura, i anar a les vesprades a la mar amb les amigues. La manca d’esbarjo també influeix en el valor que dona als diners, perquè explica que “quan el treball et lleva hores lliures i de qualitat, arribes a donar un valor “sagrat” als diners”.
Gemma Ponsoda ja no treballa al sector hostaler a causa de l’esgotament que li suposava. Durant la temporada que ho va fer, lliurava un dia a la setmana. Aquest dia “intentava aprofitar-lo al màxim, estava tot el dia fora de casa”, relata. El recorda com un dia a la platja, on intentava estalviar el màxim. “Això em va permetre poder fer les meues primeres vacances”, conta, i conclou que “és el record més bonic que guarde i, per a mi, va valdre la pena haver treballat tot l’estiu”.
Els festivals, segons denuncia Laia Bernabéu, exigeixen un sacrifici de treball tan elevat que, quan finalitzen, “necessites més d’una setmana per poder recuperar-te. Aleshores, el temps lliure entre festivals és el que tinc per descansar”. Això es deu, segons el seu relat, al fet que durant els dies que treballes “quasi no menges, ni dorms, perquè de vegades el lloc de treball i el de descans són el mateix”.
