Abolir la família, abolir la família nuclear, abolir la família cis heteronormativa, abolir la família tradicional, col·lectivitzar, desprivatitzar, comunicar, autonomia, cures… són paraules que s’escolten, s’escriuen, s’imprimeixen i es repeteixen àmpliament en contextos feministes i d’esquerres a Europa, on teoritzar sobre el poliamor sembla més important que formar-se sobre el funcionament actual de l’imperialisme, on descolonitzar els llits sembla més prioritari que descolonitzar un territori i on incorporar termes com “interseccional” en tots els textos sembla més prioritari que fer un treball seriós de revisió autocrítica en relació amb el rol històric i actual del moviment feminista a l’hora de contribuir a sostenir l’imperialisme.
Pot ser que aquestes paraules estiguin acompanyades per una petita acotació a peu de pàgina, del taller o de la xerrada on s’abordi la realitat de violència i persecució estructural, institucional i militar que viuen milers de milions, no només de persones, sinó de famílies del Sud Global. On milions de famílies cis heteronormatives nuclears són forçosament separades, sigui per una lleva de custòdia, sigui per un procés migratori imposat, una esterilització forçada, l’assassinat d’un dels seus membres o directament aniquilada per un bombardeig, com estem veient amb el genocidi contra al poble palestí, on cognoms sencers estan sent eliminats del mapa.
I si això no funciona, ja arribarà el feminisme amb les seves avantguardes autodenominades decolonials, per dir-nos que la família cis heteronormativa nuclear tradicional és una “deformació colonial” que els “subjectes inferiors” del Sud Global han de superar per aconseguir el seu veritable alliberament del colonialisme. O il·luminar-nos parlant del “comunitari” sense entendre que en realitat moltes d’aquestes estructures àmplies de sosteniment mutu que construeixen “el comunitari” es conformen en gran manera amb l’aglutinament de diferents famílies nuclears cis heteronormatives tradicionals que, en general, tenen vincles consanguinis i que se sostenen, protegeixen i defensen les unes a les altres davant la invasió, l’espoliació i la massacre imperialista.
Volen il·luminar-nos parlant del “comunitari” sense entendre que en realitat moltes d’aquestes estructures àmplies de sosteniment mutu que construeixen “el comunitari” es conformen en gran manera amb l’aglutinament de diferents famílies nuclears cis
Fins al 7 d’octubre era una prioritat política al Nord Global mostrar els pits, cridar als orgasmes, abolir la família i llegir Sophie Lewis per aprendre sobre la urgència dels “parentius no genètics”, les “famílies lliurement triades”, la “gestació cíborg”, la “subrogació completa”, l’“autonomia dels nens” i possiblement permetre la legitimitat d’existència a les famílies monomarentals i queers racialitzades. Però sempre eliminant aquell subjecte que, amb la seva presència en una família, constitueix la pedra angular de l’anomenada “família nuclear cisheteronormativa”; l’home cis heterosexual. Aquest home del Sud Global que ha estat durant segles –i sobretot les darreres dècades– deshumanitzat, criminalitzat, animalitzat i sentenciat, és entès com el paradigma del masclisme amb la vènia del feminisme dels anys noranta i de la primera dècada del 2000; passa per ser “massa hetero” i massa cis per a elles. Homes que fa dècades que són narrats pel feminisme a l’uníson dels mitjans de comunicació imperialistes com l’enemic, l’enemic cis que va ser massacrat juntament amb la seva família en nom del suposat “alliberament” de les dones afganeses, l’home hetero cis que va ser torturat a Guantánamo en nom de la igualtat de gènere a Europa, l’home normatiu que va ser sexualment violat a Abu Ghraib en nom de la llibertat sexual al Nord Global, l’home tradicional que és massacrat al costat de la seva família a Palestina.
Abolir la família com un horitzó d’alliberament només pot ser una prioritat política en la càndida imaginació irreverent del feminisme a Europa perquè, alhora, abolir la família tradicional, consanguínia, cis heteronormativa, actualment és part del camí al genocidi per als pobles del Sud Global.
