Un estudi del Consell General de Mediadors d’Assegurances de novembre de 2022 realitzat sobre pòlisses d’assegurances d’automòbil de deu de les principals asseguradores de l’estat concloïa que: “les pòlisses d’assegurança són tècnicament il·legibles i incomprensibles per a un lector mitjà”, que “amb nivells normals de concentració, és impossible assimilar la informació que proporcionen” i que “gran part dels condicionats examinats exigeixen ser universitari. Un percentatge molt important de la població mai no entendrà aquests textos”.
Amb aquest punt de partida, resulta evident que el sector assegurador és terreny hostil per a moltes persones i especialment per a les persones amb discapacitat. I no només en casos de discapacitat intel·lectual, sinó també en múltiples condicions de salut. En l’àmbit de les assegurances, la discapacitat i la malaltia, malgrat no ser equivalents, transiten per camins similars. Recentment, s’ha regulat l’anomenat “oblit oncològic”, que busca posar fi a la discriminació que han patit els malalts de càncer, als que sistemàticament se’ls havia negat la contractació d’assegurances de vida, malaltia o assistència sanitària pel “risc” que representava la malaltia que havien patit.
L’objecte de l’activitat de les asseguradores és precisament el risc, però el negoci està, òbviament, que aquest possible risc no es materialitzi. Les persones amb antecedents de càncer representaven per les companyies un risc elevat, i per això se’ls negava l’assegurança. La normativa aprovada aquest 2023, que modifica la Llei de Contractes d’assegurança de 1980, estableix que “qui contracta una assegurança de vida no està obligat a declarar si ha patit càncer un cop hagin passat cinc anys des de la finalització del tractament radical sense recaiguda posterior”; i de forma general per tota mena d’assegurances, la nova redacció de la Disposició addicional cinquena d’aquesta llei reitera la prohibició de discriminació en la contractació per haver patit un càncer. La prohibició de discriminació per raons de salut ja es trobava regulada a l’esmentada llei, si bé ha estat necessari introduir ara expressament la referència a l’oblit oncològic perquè, malgrat la prohibició legal vigent, els malalts de càncer patien aquesta discriminació tot i haver-se curat de la seva malaltia.
Discriminacions per raó de salut i discapacitat
La discriminació per raó de condicions de salut és una vella coneguda en l’àmbit de les assegurances, ja que anteriorment també va ser necessari introduir per llei la prohibició de la discriminació per raó de VIH/SIDA. Crida l’atenció que aquesta prohibició dati de 2018, quan existien persones amb VIH a l’Estat espanyol des dels anys vuitanta del segle XX. Igualment, ha calgut introduir expressament a la ja esmentada Llei del Contracte d’assegurança la prohibició de discriminació per raons de discapacitat, en aquest cas l’any 2011, més de trenta anys després de l’entrada en vigor de la norma.
La no discriminació per raó de la discapacitat a la legislació d’assegurances suposa l’adaptació a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb discapacitat i així es recull a la Disposició addicional quarta de la Llei del Contracte d’assegurances: “No es podrà discriminar les persones amb discapacitat en la contractació d’assegurances. En particular, es prohibeix la denegació d’accés a la contractació, l’establiment de procediments de contractació diferents dels habitualment utilitzats per l’assegurador o la imposició de condicions més oneroses, per raó de discapacitat, llevat que estiguin fundades en causes justificades, proporcionades i raonables, que estiguin documentades prèviament i objectivament”.
En definitiva, si la legislació d’assegurances ha hagut d’introduir expressament la prohibició de discriminació per condicions de salut i per raons de discapacitat és perquè la pràctica del sector era efectivament discriminatòria. Ho era o… encara ho és?
La realitat és que actualment continuem interposant demandes i celebrant judicis discutint aquestes qüestions. És evident, doncs, que segueixen existint situacions discriminatòries. Les assegurances de malaltia, d’assistència sanitària, d’accidents, de vida i invalidesa, o de dependència, però també de viatge o de responsabilitat civil, són camp adobat de reclamacions judicials en què plana la discriminació. L’àmbit de la discapacitat, de la salut mental, de les addiccions, de les malalties com la sensibilitat química múltiple o darrerament la covid-19 persistent, són objecte de procediments judicials contra companyies asseguradores, i sovint darrere de raonaments legals trobem en realitat una discriminació.
El món de les assegurances és doncs un món pervers on no només cal conèixer les regles del joc sinó, i sobretot, protegir-se davant d’aquestes quan es considera que les clàusules que contenen són abusives i limiten injustificadament els drets de la persona assegurada.
Victòries esperançadores vers el tracte discriminatori
Sortosament, algunes de les demandes i litigis celebrats ens donen la raó davant aquestes males pràctiques. Recentment, per exemple, aquest mateix any 2023, un Jutjat de Primera Instància de Barcelona va declarar abusiva i nul·la la clàusula incorporada a un contracte d’assegurança i cancel·lació de viatges de la companyia AXA que excloïa els supòsits de “malalties psíquiques, mentals o nervioses i depressions sense hospitalització”.
La sentència, aconseguida a instàncies de Col·lectiu Ronda, defensava el cas d’una dona que va contractar una pòlissa que cobrís una possible anul·lació d’un viatge per motiu de salut, però a qui se li va denegar la devolució de l’import del viatge en ser baixa mèdica perquè la malaltia mental estava expressament recollida a la pòlissa com a clàusula d’exclusió de la cobertura. El jutjat va resoldre favorablement a favor de l’assegurada per entendre que la clàusula d’exclusió era lesiva en buidar de contingut la pòlissa només excloent de les malalties, les mentals i, per tant, va condemnar la companyia a pagar l’import del viatge que no s’havia pogut realitzar. La resolució recorda també que la inclusió de qualsevol clàusula limitadora de drets en una pòlissa d’assegurances està subjecte a un especial deure d’informació i transparència per part de l’empresa asseguradora sense que sigui suficient a aquests efectes “la remissió a les condicions generals que s’efectua a les condicions particulars” ni la inclusió de “simples i estereotipades referències” a una acceptació genèrica de les clàusules del contracte.
Sentències com aquestes esperonen a seguir lluitant, però el que seria desitjable és no haver d’arribar fins a la via judicial per a resoldre aquests litigis. El què tenim clar o tothom hauria de tenir clar és que una asseguradora no pot ser únicament una empresa amb una activitat econòmica enfocada al lucre privat que discrimini qui, per la seva condició natural, no ofereix benefici. Si l’activitat asseguradora té la funció de protegir la ciutadania que pateix un dany, cal lluitar contra les companyies que eviten assegurar els riscos o cobrir els sinistres de persones per raó de la seva discapacitat o malaltia.
Cal lluitar contra les companyies que eviten assegurar o cobrir persones per raó de la seva discapacitat o malaltia
