La Miralda és una finca ubicada a Alella (el Maresme) que, històricament, ha tingut un paper rellevant en la producció agrícola del municipi, tot i que en els darrers anys ha experimentat un ús molt limitat. Ara, l’Ajuntament hi planifica construir grans infraestructures. Des d’un parc empresarial i comercial, fins a un hub universitari de recerca en salut comunitària amb projecció internacional (Àgora Alella-La Miralda), en què diverses universitats i centres de salut catalans hi estan involucrats.
A més, es preveuen 6.100 m² destinats a habitatge, dues grans superfícies comercials i un hotel de 6 pisos d’alçada, així com noves connexions amb la C-32, rotondes, una deixalleria, un nou passeig, les obres de canalització de la part final del torrent de Rials, un equipament municipal en l’edifici històric que dona nom al Pla, zones verdes i fins i tot la reserva de sòl per a una futura estació de tren, quan aquest deixi de passar arran de la costa.
L’Àgora-La Miralda, el hub acadèmic, s’integra en el marc més ampli del projecte Barcelona Litoral Nord, un node estratègic de salut en el Barcelonès Nord. És, pel seu caire i magnitud, un projecte que pot transformar significativament la vida a Alella, el Masnou, Teià i altres pobles de la rodalia.
Entre el veïnat, es qüestionen els impactes del projecte en un territori periurbà altament urbanitzat i amb una pagesia cada cop més reduïda
El Pla parcial urbanístic de La Miralda, aprovat inicialment el juliol de 2022 i part del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d’Alella, comprèn una àrea de 117.915 m². El projecte abasta, a més de La Miralda, altres finques limítrofes. El procés de construcció està preaprovat i pot iniciar-se l’any 2024.
Durant els darrers mesos, entre el veïnat d’Alella i el Masnou s’han creat espais que qüestionen els impactes del projecte, tant a curt com a llarg termini, en l’àmbit ambiental i social, sobre un territori periurbà ja altament urbanitzat i amb una pagesia cada cop més reduïda. Alguns d’aquests grups son Sauló Miralda i Salvem la Miralda.
Critiquen la “política del ciment” i l’aposta política per la construcció “massiva i expansiva”. “Els grans projectes d’abast acadèmic, com el hub en qüestió, poden a vegades actuar com una mena d’insígnia darrera de la qual s’amaga un projecte més ampli i principal, amb connotacions gentrificadores i especulatives”, denuncia Sergio Ruiz, activista de l’associació Research & Degrowth i del col·lectiu Salvem la Miralda, així com investigador especialitzat en ecologia política a la Universitat de Barcelona. “Si els petits municipis adopten infraestructures pròpies d’una gran ciutat, existeix el risc d’acabar perdent la seva essència distintiva”, afegeix.
Una amenaça per l’ecologia i l’agricultura periurbana
Els paisatges de mosaic ambiental, que integren els espais verds amb els ja urbanitzats, són crucials per prevenir l’efecte illa de calor, és a dir, la concentració de la calor en entorns urbans molt cimentats. És el que en les condicions actuals hi ha al voltant de La Miralda i el que està en risc amb la projecció d’urbanitzar-la. Una amenaça per la sostenibilitat ecològica i que comporta conseqüències difícilment reversibles, alerten les veïnes de Sauló Miralda i Salvem la Miralda.
Alhora, les terres fèrtils de La Miralda perdrien el seu valor agrícola una vegada urbanitzades. “Només quedem dos pagesos d’horta a Alella”, un municipi històricament vinculat a l’agricultura, lamenta Pau Gutiérrez, pagès dedicat a l’agricultura ecològica al municipi.
Alella, a 17 km de Barcelona i que ara ja supera els 10.000 habitants, és la localitat de la denominació d’origen de vins (DO Alella) i està, en part, caracteritzada per preservar un paisatge agrari, amb bona part vinícola, i una rica herència cultural i social. La pagesia, les vinyes, el comerç local i la vida veïnal són algunes de les essències simbòliques, ecològiques i existencials del poble.
Les agències immobiliàries de luxe irrompen al poble, mentre els caps de setmana es converteix en un enclavament d’automòbils d’alta gamma
Aquestes característiques, però, es veuen sota l’amenaça de les activitats extractivistes o, dit d’una altra manera, de les pressions urbanístiques. Entre altres idiosincràsies modernes, la imatge d’Alella està cada cop més associada al luxe.
Les agències immobiliàries d’alt estànding irrompen al poble, mentre els caps de setmana Alella es converteix en un enclavament peculiar d’automòbils d’alta gamma, amb visitants cercant bons restaurants, vins i vinyes.
Pau Gutiérrez denuncia la situació crítica de la pagesia, bàsica pels objectius de la sobirania alimentària i, alhora, un tallafoc tant literal com indirecte davant dels impactes del canvi climàtic. El pagès esmenta els problemes d’accés a la terra i a les finques com La Miralda, amb preus massa elevats per als agricultors. En aquest context tensionat entre models de poble i de turisme, l’Ajuntament presenta el controvertit projecte urbanístic de La Miralda.
“Només quedem dos pagesos d’horta a Alella”, un municipi històricament vinculat a l’agricultura, lamenta Pau Gutiérrez
Més enllà de les finques, Alella és un dels municipis amb el preu d’habitatge més elevat de Catalunya, amb un preu mitjà de lloguer que supera els 1200 euros.
Segons expliquen fonts de l’Ajuntament a la Directa, el projecte de La Miralda inclou una important reserva per a habitatge protegit: un 40% del sostre residencial. Aquesta, però, representa un 7% de la superfície total de construcció planificada. “El probable efecte gentrificador de les instal·lacions que es projecten al territori pot fer incrementar encara més el preu de l’habitatge al poble”, denuncien des de Sauló Miralda i Salvem la Miralda.
On vols anar, Miralda?
“On Vas Miralda?” és la pregunta que dona nom a un compte d’Instagram artístic creat per l’alellenca Sara Milian. L’oposició al projecte ha començat a proposar alternatives al projecte municipal. Des d’obrir l’espai perquè sigui utilitzat com a pulmó verd, fins a facilitar La Miralda per a l’ús de la pagesia local, que la Miralda sigui una continuació vinícola de la Vall de Rials, o fins i tot plantejar-la com un hub agroecològic i d’agricultura regenerativa.
El veïnat que demana alternatives per mantenir La Miralda com a espai verd al municipi, té com a referent de protecció natural la Vall de Rials, situada ben a prop de La Miralda. Aquest espai va ser protegit gràcies a la pressió social i la voluntat institucional.
El veïnat que demana alternatives per mantenir La Miralda com a espai verd, té com a referent de protecció natural la Vall de Rials
“Els paisatges periurbans, amb valor agrícola, més enllà de ser una representació d’un ruralisme folklòric, són un element clau per afrontar el canvi climàtic, ja que fan funció de serveis ecosistèmics, regulant la temperatura, recollint aigua, captant el CO2, proporcionant aire net i proporcionant aliments de km 0”, manifesta Sara Milian. “No és una bona estratègia perdre tots aquest elements claus per la vida per un model de serveis que només aporta despeses ecològiques”, denuncia.
A Alella, com al conjunt del Maresme, es disputa l’ús de nombroses finques, en un context marcat per l’especulació i la pressió urbanística. A través de la motorització generalitzada, la construcció de centres comercials, la proliferació de les urbanitzacions-xalet i la construcció dels ports “esportius”, ha anat guanyant terreny la pressió urbanística.
Simultàniament, aquestes dinàmiques fan que la vida laboral dels habitants del Maresme es desplaci cap al ritme frenètic de la gran ciutat, transformant alguns barris i nuclis urbans en “dormitoris” de Barcelona. Algunes veïnes de Sauló Miralda i Salvem la Miralda parlen d’una política de buidatge del territori. Lamenten que aquesta política comporta una romantització maresmenca superficial i de curta visió: sol, costa, vinyes i muntanya. Una política aterrada sobre el vehicle privat, el consum i l’expansió de les urbanitzacions.
En el darrer quart de segle, la població al Maresme ha experimentat un creixement que supera les 100.000 persones, segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aquest notable augment demogràfic apunta cap a la progressiva configuració del territori periurbà com a àrea d’expansió metropolitana de Barcelona. Un fet que agafa especial importància davant la gravetat de les crisis socioecològiques actuals i el paper clau que tenen els territoris periurbans a l’hora de contenir-ne les conseqüències.
