Fa més d’un any i mig que representants de les treballadores del sector del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) negocien amb la patronal la renovació del conveni laboral a Catalunya. La modificació del conveni, caducat fa més d’un any, des de l’1 de gener de 2023, és clau per a les treballadores d’aquest servei, que desenvolupen la seva feina en condicions de precarietat que denuncien que són “desesperants”. Per això la CGT ha convocat per avui una aturada de 24 hores. CCOO ha convocat aturades parcials al llarg del dia.
El SAD és un servei públic essencial per a persones en situació de dependència i altres situacions de vulnerabilitat social. La majoria de les usuàries i professionals del SAD són dones. Les dones suposen un 80% de les 30.000 persones que treballen al sector. Moltes d’elles són també d’origen migrant. Segons recull un informe de l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques publicat el 2022, les treballadores del SAD van atendre més de 67.700 persones a Catalunya, l’any 2019.
Malgrat ser un servei públic, el SAD està majoritàriament externalitzat a empreses subcontractades, amb només un 8% del servei sota gestió directa de l’administració pública
Malgrat ser un servei públic, el SAD està majoritàriament externalitzat a empreses subcontractades per les administracions locals, amb només un 8% del servei sota gestió directa de l’administració pública. Segons un informe de la Fundació Salut i Envelliment de la Universitat Autònoma de Barcelona, del 2019, dues empreses, Accent Social i Suara Serveis, comprenen el 44% de les adjudicacions del SAD.
Els sindicats assenyalen que aquesta tendència a la mercantilització condueix a una creixent precarietat laboral, mentre que les empreses en qüestió aconsegueixen lucrar-se amb la gestió d’aquest servei bàsic. “La situació de precarietat del sector és insostenible, estem al límit”, denuncia Montserrat García Bustos, treballadora del SAD i delegada de la CGT a la taula de negociació del conveni.
Augment salarial “per cobrir les necessitats bàsiques”
El conveni vigent estableix un salari que en moltes ocasions no supera els 10 euros bruts per hora, i moltes de les treballadores han de subsistir amb contractes de jornada parcial, cosa que es tradueix en ingressos insuficients. Per això, els sindicats més representatius del sector reclamen un ajust salarial que, com a mínim, s’equipari amb la pujada de preus de l’Índex de Preus al Consum (IPC).
Proposen un increment salarial del 7,5% per a l’any 2023, seguit d’un 6% el 2024, un 8% el 2025 i una revisió basada en l’IPC més un augment addicional de l’1,5%. Lluny d’aquestes xifres, la patronal ha ofert un augment del 0,5% de gener fins a octubre de 2023, i un 1% d’octubre a desembre del mateix any. Des de CCOO, subratllen que cap de les empreses que gestionen el SAD ha enregistrat pèrdues econòmiques, fet que fa encara més incomprensible la seva negativa a millorar els salaris de les treballadores. Una situació especialment preocupant en un escenari de creixent inflació i partint de bases salarials molt reduïdes.
“Amb les condicions laborals actuals, algunes de les nostres companyes han de recórrer a serveis socials per cobrir les seves necessites bàsiques”, afirma Montserrat García Bustos, treballadora del SAD i delegada de la CGT a la taula de negociació del conveni
“Amb les condicions laborals actuals, algunes de les nostres companyes han de recórrer a serveis socials per cobrir les seves necessites bàsiques”, afirma García Bustos. La baixa remuneració i la inestabilitat contractual també impulsen moltes treballadores del sector a treballar en diversos llocs de feina simultàniament.
Una altra reivindicació salarial té a veure amb l’oposició a la doble taula salarial que diferencia entre treballadores de serveis amb licitació i sense. ASADE i La Confederació del Tercer Sector Social a Catalunya, les principals representants estatals de la patronal, són les que pressionen a favor de la doble taula salarial. A més a més, els sindicats reclamen la incorporació de complements salarials, com el complement d’antiguitat.
Les treballadores del SAD volen abolir el sistema de la bossa d’hores. Aquest sistema enregistra les hores en què no s’ha prestat servei a domicili a causa de circumstàncies externes, tot i que s’exigeix que les treballadores estiguin disponibles durant tota la jornada. El mecanisme també crea el concepte d’”hores laborals negatives”, susceptibles de suposar retallades del sou.
El sistema de bossa d’hores és un mecanisme que crea el concepte d’”hores laborals negatives”, susceptibles de suposar retallades del sou de les treballadores, malgrat haver d’estar pendents tota la jornada dels serveis que hauran d’atendre
“Tenim 24 hores per acceptar les hores de recuperació i, si les rebutgem, ens les descompten del salari. Aquesta dinàmica ens manté en un estat de disponibilitat constant, forçant-nos a acceptar torns de jornada que no ens corresponen”, detalla García Bustos sobre la situació. A més, els sindicats assenyalen pràctiques fraudulentes en el pagament de les hores positives (hores “extra”) dins de la bossa d’hores. Les treballadores també lluiten per aconseguir la regularització de la jornada a 35 hores setmanals i per posar fi a les jornades partides, que dificulten la conciliació d’aquesta feina amb la vida personal i familiar.
Retribució total de les baixes laborals
Les malalties professionals al sector no són oficialment reconegudes. Una omissió especialment greu en una feina que comporta riscos físics significatius i que pot conduir a lesions cròniques. Les treballadores reclamen la necessitat de rebre una retribució íntegra durant les baixes laborals, el 100%.
Les malalties professionals al sector no són oficialment reconegudes. Una omissió especialment greu en una feina que comporta riscos físics i que pot conduir a lesions cròniques
Segons fonts de la negociació del conveni, la patronal ha argumentat que no vol “premiar” les treballadores per agafar la baixa laboral. En el cas de la baixa comuna, les treballadores no reben cap compensació durant els primers tres dies i comencen a percebre el 75% del salari a partir del dia 21, sense arribar al 100%. “Per a nosaltres, rebre el 75% del salari, en una feina amb sous ja molt baixos, és insostenible, i això fa que moltes companyes esperin massa abans d’agafar la baixa, ja que no se la poden permetre”, denuncien les treballadores.
Les treballadores del SAD reclamen millorar les condicions per a aquelles treballadores de zones rurals i comarcals, especialment en relació amb el reemborsament de despeses de transport. Els sindicats també es posicionen en contra de la durada del conveni proposada per la patronal, que s’estén fins a set anys, i demanen un marc temporal més curt.
Remunicipalitzar el servei, demanda de base
Remunicipalitzar el SAD i posar fi al negoci que s’està fent amb aquest servei essencial és un dels punts clau de la lluita de les treballadores, que denuncien la “invisibilitat” de la seva tasca bàsica en el dia a dia de milers de persones a Catalunya.
La Confederació, ACRA, ASADE, CAPPS i UCH continuen bloquejant les negociacions, mantenint-se fermes en el rebuig de les demandes presentades pels sindicats. Segons CCOO, “no hi ha intenció per part de la patronal d’avançar”
La patronal continua bloquejant les negociacions, mantenint-se ferma en el rebuig de les demandes presentades pels sindicats. La taula de negociació, que inclou representants dels sindicats CCOO, CGT i UGT, juntament amb les representants patronals La Confederació, ACRA, ASADE, CAPPS i UCH, ha celebrat 14 reunions fins ara, sense cap avenç significatiu. Segons un comunicat de CCOO “no hi ha intenció per part de la patronal d’avançar”.
“Durant la pandèmia de la COVID, es va reconèixer la nostra labor com a indispensable, però, què passa després? Qui cuida a les cuidadores?”, lamenta García Bustos, crítica amb la falta de suport per a les treballadores del SAD en el període postpandèmia.
Al migdia hi haurà manifestacions en diversos punts de Catalunya, com Barcelona, Girona, Lleida i Reus. La CGT també ha posat en marxa una caixa de resistència per a les treballadores en vaga, que, en anteriors jornades de protesta, han topat amb vulneracions d’aquest dret en algunes de les principals empreses del sector.
