Prop de 5.000 persones preses no van poder sortir de les seves cel·les el passat 15 de març, l’endemà des de tres centres no van poder comunicar-se amb els seus familiars i el dilluns, vora 4.000 persones també van restar confinades. A més, des que van arrencar les concentracions i bloquejos dels accessos als centres penitenciaris catalans per una part del funcionariat s’han anul·lat 119 tràmits judicials i 8 trasllats per anar a judici. El detonant de les protestes va ser l’assassinat, el passat 13 de març, de la cuinera del centre de Mas d’Enric per part d’un pres –que es va suïcidar–, un fet que no té precedent en 40 anys de competències transferides a Catalunya.
Davant d’aquestes privacions, tretze entitats de drets humans, juristes i associacions de familiars denuncien davant el síndic de greuges, del servei d’Inspecció del Departament de Justícia, de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura que s’estan vulnerant els drets de les persones internes. El comunicat, que mostra el condol a familiars i companys de feina de la treballadora assassinada, sentencia que les protestes del funcionariat “no poden travessar el límit moral i legal d’usar les persones privades de llibertat com a objecte de pressió”. Així mateix, vint entitats cristianes han manifestat el seu suport al model penitenciari català, “basat en la reinserció”, i han expressat la seva preocupació per aquestes vulneracions. Per la seva banda, la Taula del Tercer Sector i Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) també han reclamat posar fi als bloquejos i han subratllat que el fet no reflecteix la realitat del gran volum de presos.
Arran dels bloquejos, entitats, advocades i familiars han detectat casos de persones que no han pogut acudir a visites sanitàries, sortir dels centres per gaudir dels permisos, reingressar-hi, comunicar-se amb l’entorn i rebre paquets o diners
Arran dels bloquejos, les entitats que visiten i defensen població penitenciària així com els familiars han detectat casos de persones que no han pogut acudir a visites sanitàries programades, sortir dels centres penitenciaris per gaudir dels permisos, reingressar-hi, comunicar-se amb l’entorn i rebre paquets o diners. El mateix Consell de l’Advocacia Catalana, en representació dels catorze col·legis, ha denunciat que s’està afectant l’assistència lletrada i de comunicació de les persones preses. Per una altra banda, quatre advocades, amb el suport d’entitats com l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, han presentat una denúncia davant la Fiscalia de Barcelona per vulneracions de drets fonamentals de les persones preses. En l’escrit, apunten a delictes de desordres públics, detenció il·legal, coaccions, contra la integritat moral i del delicte comès per funcionari públic contra els drets individuals.
“Abans-d’ahir un pres ens va explicar que va patir un atac d’epilèpsia i no va ser atès. Un altre va relatar que tenia un permís per sortit al matí i no va poder fer-ho fins a la nit, sense haver menjat res en tot el dia”, exemplifica Gracia Amo, portaveu de l’Associació de Famílies de Presos de Catalunya. Per l’activista, s’està generant “un càstig col·lectiu il·legal sobre presos i famílies per un acte que cap de nosaltres ha comès”.
Fer caure la conselleria i més punitivisme
Des del primer moment, els sindicats han reclamat la dimissió de la consellera de Justícia Gemma Ubasart i del secretari de mesures penals, Amand Calderó, negant-se a negociar-hi. Només han accedit a reunir-se avui al migdia amb la vicepresidenta del govern, Laura Vilagrà,però no han arribat a cap acord. Alhora, demanen “més mesures de seguretat”, com l’ús d’aerosols contra els quals s’han pronunciat diversos organismes internacionals. La mesura havia de començar a aplicar-se durant el segon trimestre de 2023, però després d’una prova pilot, el govern va descartar-la pels possibles efectes nocius del seu ús en espais tancats. La majoria dels sindicats també aposten per l’equiparació del funcionariat de presons a agents de l’autoritat, com ho són els policies o els mestres, perquè qualsevol atac sigui castigat amb penes més elevades.
Tot i l’aparent unitat sindical, Carles Membrado, delegat de presons de IAC-CATAC, ha matisat que el seu sindicat rebutja la utilització d’aerosols així com de les càmeres portàtils unipersonals per part del funcionariat
Tot i l’aparent unitat sindical, Carles Membrado, delegat de presons de IAC-CATAC, ha matisat que el seu sindicat rebutja la utilització d’aerosols així com de les càmeres portàtils unipersonals per part del funcionariat. “La principal demanda és reforç de personal de tota mena, no només d’interior o de seguretat, sinó per a tasques recreatives o educadors socials”, subratlla Membrado. Això sí, com la resta de sindicats, denuncien que amb una convocatòria de vaga els serveis mínims “imposarien més reforçament de les presons que en condicions normals”.
“És inacceptable que no es convoqui una vaga per eludir la ponderació de drets, més quan la col·lisió implica vulneració dels drets dels presos”, alerta Mireia Salazar, advocada de persones privades de llibertat d’Irídia. Així mateix, arran de la negativa d’una videoconferència o excarceració d’un pres el 18 de març per part dels funcionaris, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha demanat informació sobre els serveis mínims establerts, i el jutjat d’instrucció 6 de Figueres ha obert diligències arran de la denúncia d’un advocat d’un pres per vulneració dels drets dels interns i del dret a la defensa.
Un funcionari de presons de Brians, que prefereix mantenir l’anonimat, defensa que si bé “és evident que necessitem ampliar les plantilles i reforçar els equips”, no està d’acord amb l’aplicació de mesures coercitives com les pistoles Taser o l’ús d’aerosols: “No crec que s’hagi d’utilitzar una desgràcia com aquest assassinat, que és un fet aïllat en 40 anys de competències transferides, per reclamar més seguretat i elements de càstig cap a tota la població penitenciària”.
“És inacceptable que no es convoqui una vaga per eludir la ponderació de drets, més quan la col·lisió implica vulneració dels drets dels presos”, alerta Mireia Salazar, advocada de persones privades de llibertat d’Irídia
En la mateixa línia s’expressa un treballador d’una de les presons afectades pels bloquejos, que no vol revelar més dades personals per por a represàlies. Sobre les protestes als accessos, lamenta que qui volia entrar a treballar s’ha exposat a “una violència altíssima” i considera que no només s’han vulnerat els drets dels interns i internes sinó també “el nostre dret a proporcionar-los l’atenció necessària”. Si bé remarca la gravetat del que ha passat, el treballador denuncia que els funcionaris “s’ha apropiat de l’assassinat d’una persona i de tota la ràbia i la por que desperta per tirar endavant unes reivindicacions per al seu col·lectiu, moltes de les quals no contribuiran a una major seguretat per a ningú”.
UGT Presons, com a sindicat majoritari a les presons catalanes, ha subratllat l’increment d’agressions dins les presons. Les dades facilitades pel Departament confirmen la tendència a l’alça des de 2017, però la majoria són agressions sense lesions. Els casos tipificats com a greus –80 el 2023– inclouen qualsevol incident en què el funcionariat acaba amb una baixa mèdica, com pot ser un cop al dit o una contusió. Per l’advocada Mireia Salazar, cal interpretar les dades i posar-les en context: “s’ha de tenir en compte que la presó no és aliena a la societat i hem d’analitzar quins són els condicionants de vida que poden interferir en aquesta tendència”.
Un treballador denuncia que el col·lectiu de funcionaris “s’ha apropiat de l’assassinat d’una persona per tirar endavant unes reivindicacions per al seu col·lectiu, moltes de les quals no contribuiran a una major seguretat per a ningú”
Més enllà de les agressions per part de població presa, des de 2020 fins al tercer trimestre de 2023 s’han registrat 41 suïcidis i 16 morts per sobredosi a les presons catalanes, i les contencions mecàniques a les presons catalanes s’han duplicat en cinc anys. A més, diverses entitats de drets humans alerten sobre l’increment de greus problemes de salut mental i de l’aplicació de l’aïllament om a mitjà coercitiu.
L’ombra de la productivitat al CIRE
La crisi penitenciària va esclatar el passat 13 de març, quan un pres va assassinar la cuinera de la presó de Mas d’Enric, al Tarragonès, i posteriorment es va suïcidar. El pres treballava al Centre d’Iniciatives de la Reinserció (CIRE), l’empresa pública adscrita al Departament de Justícia de la Generalitat que, segons la seva missió, té com a objectiu “donar segones oportunitats a les persones privades de llibertat a través de la formació i el treball”, i “contribuir a la reinserció d’un col·lectiu en risc d’exclusió social”. El Departament ha assegurat a la Directa que és la junta de tractament de cada centre qui designa els interns que han de treballar i a on. Per això, les entitats també es pregunten si han fallat els protocols de tractament o seguretat en aquest cas que es troba sota investigació.
El funcionari subratlla que al CIRE “no els importa la seguretat dels treballadors penitenciaris, sinó la productivitat del lloc de feina”
Des del punt de vista del funcionari de Brians que vol conservar l’anonimat, intervenen però diferents factors: “Els interns poden fer instàncies demanant destins concrets i normalment fan proves per veure si els presos poden complir amb les obligacions del lloc de treball de forma efectiva”. El funcionari subratlla que en molts casos han avisat del risc de determinats perfils en llocs concrets, com la cuina, als encarregats del CIRE, però que no els fan cas: “No els importa la seguretat dels treballadors penitenciaris, sinó la productivitat del lloc de feina”.
Quasi la meitat de la població penitenciària a Catalunya treballa de forma remunerada pel CIRE duent a terme tasques internes dels centres, com la bugaderia, la cuina, l’economat o la neteja, o en tallers productius ubicats dins dels mateixos centres penitenciaris o en naus externes. Des del 2021, el mòdul retributiu de referència és com a mínim del 50 % del Salari Mínim Interprofessional.
Per donar continuïtat a les protestes, els sindicats han convocat una concentració davant del Palau de la Generalitat aquest matí, mentre que l’Associació de Familiars de Presos de Catalunya ha fet una crida a concentrar-s’hi a les 19 h de la tarda per reclamar que es respectin els drets de les persones preses. La portaveu de l’associació, Gracia Amo recorda que el director de Brians 1, Josep Font, va dimitir el 2018 després de rebre amenaces de mort de funcionaris del centre i considera que els sindicats “no poden decidir qui encapçala els centres o el departament”.
