Són les tres de la vesprada del dilluns 29 d’abril i a la facultat de Filosofia de la Universitat de València comencen a arribar les primeres estudiants amb la seua tenda de campanya. Al voltant d’una trentena de tendes i una huitantena de persones omplen el hall de la facultat quan són les deu de la nit. A través de grups de WhatsApp i Telegram s’ha compartit la convocatòria d’una primera assemblea per organitzar el que s’ha anomenat “Acampada solidària amb Palestina”, la primera a l’Estat espanyol. Són estudiants i professores “en solidaritat amb el poble palestí i per contribuir a la fi del genocidi que perpetra l’Estat colonial d’Israel a Gaza”. Així es presenten en un manifest enviat als mitjans de comunicació aquest dilluns. “Es tracta del genocidi millor documentat audiovisualment per les seues víctimes i els seus genocides, el pitjor genocidi que hem viscut en la nostra vida i el genocidi que pitjor parla de l’Atlàntic Nord, per la seua complicitat amb el règim d’apartheid israelià”, reblen.
De moment, l’acampada a la facultat de Filosofia es manté de forma “indefinida”. Ha estat impulsada pel col·lectiu BDS —acrònim de Boicot, Desinversions i Sancions, la campanya internacional que defensa la desobediència civil per forçar a Israel a posar fi a l’ocupació iniciada en 1948—, així com per Estudiants per Palestina, col·lectiu d’alumnes de la Universitat de València i la Politècnica de València i Gandia que va nàixer en novembre de 2023, en resposta a l’esclat del darrer episodi de bombardejos israelians a la Franja de Gaza. Per ara, han rebut el suport de diversos sindicats i col·lectius de la comunitat universitària, com ara el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), el Front d’Estudiants, UV Combativa, Plataforma PDI Precariat, Xarxa Universitària Per Palestina, i també l’STEPV, CGT, CNT, CCOO o la COS. “Esperem que s’hi sumen més col·lectius i persones. L’acampada està oberta a tothom, de dins i fora de la universitat”, explica Esther Monge Hernández, estudiant del doble grau de Sociologia i Ciències Polítiques i membre d’Estudiants per Palestina i BDS. També tenen previst organitzar activitats al llarg de les pròximes jornades.
S’adrecen al govern espanyol, al qual demanen, en primer lloc, “la fi de la compravenda d’armes i les relacions amb Israel”
Les joves tenen set punts-reivindicacions que pretenen aconseguir mitjançant la protesta. S’adrecen al govern espanyol, al qual demanen, en primer lloc, “la fi de la compravenda d’armes i les relacions amb Israel”. “Volem que l’Estat espanyol trenque els acords amb empreses culturals, acadèmiques, financeres, esportives… per tal de fer boicot a Israel”, matisa Monge Hernández. En segon lloc, exigeixen “sumar-se a la iniciativa sud-africana”, en referència al fet que Sud-àfrica ha interposat una querella contra l’Estat d’Israel davant el Tribunal Penal Internacional per un presumpte delicte de genocidi. En tercer lloc, “recuperar la jurisdicció universal”, el dret dels tribunals a investigar un delicte independentment del país en què s’haja comès. I, en últim lloc, “posar fi a la persecució i criminalització de la solidaritat amb Palestina” i la “derogació de la llei mordassa i la llei d’estrangeria”.
Als rectorats de les universitats els reclamen “un compromís clar i ferm, per escrit, de no signar cap acord ni conveni amb institucions israelianes”. I afegeixen: “ni ara ni en un futur, fins que no acaben els crims de lesa humanitat israelians contra el poble palestí i la violació sistemàtica i massiva dels drets humans”. També reivindiquen “la fi de les col·laboracions i contractes amb les empreses còmplices”, com, segons denuncien, serien HP, Banco Santander, l’asseguradora Axa o l’empresa d’aigua Edén.
En el cas d’HP, tal com ha denunciat la Xarxa Contra l’Ocupació de Palestina (Rescop, per les seues sigles en castellà), “ha executat grans contractes del govern israelià en àrees de l’administració civil i militar, proporcionant assistència directa per mantenir el sistema de discriminació i opressió sistemàtica contra el poble palestí”. Un dels contractes més importants entre l’empresa tecnològica i l’Estat d’Israel és el de desenvolupament i manteniment d’un sistema de control biomètric amb reconeixement facial i de mans, mitjançant el qual Israel registra dades personals de la població palestina major de 16 anys que resideix en els territoris ocupats de Cisjordània i Gaza. S’utilitza per controlar o restringir el moviment dels palestins dins del seu propi territori.
Als rectorats de les universitats els reclamen “la fi de les col·laboracions i contractes amb les empreses còmplices amb el genocidi palestí”
El passat mes de març, Banca Armada denunciava que Santander és un dels principals bancs que, a través de préstecs i crèdits, financen les principals empreses armamentístiques implicades en el genocidi de Gaza. Un informe de l’organització Don’t buy the occupation detalla que el Banco Santander ha finançat amb 8.609 milions d’euros empreses implicades en territoris palestins i sirians ocupats, com Boeing, de fabricació i venda d’avions, helicòpters o míssils; o Rolls Royce, de fabricació i distribució de sistemes per a avions o tancs.
Per la seua part, el moviment BDS ha denunciat que l’asseguradora Axa “inverteix set milions de dòlars en tres bancs israelians involucrats en negocis amb l’estructura d’assentaments il·legals d’Israel”. Les entitats financeres Bank Leumi, Israel Discount Bank i Mizrahi Tefahot Bank tindrien sucursals en territoris ocupats i proporcionarien préstecs hipotecaris a les autoritats locals dels assentaments per a projectes de construcció. Pel que fa a l’empresa israeliana Agua Edén, té seu en els Alts del Golan, territori sirià ocupat il·legalment des de l’any 1967. La mercantil distribueix garrafes d’aigua per a expenedors d’aigua públics d’hospitals o administracions i aigua embotellada.
És per això que l’estudiantat exigeix la signatura de “nous convenis i col·laboracions amb universitats palestines”. “Les institucions universitàries són còmplices en quant que legitimen el genocidi amb aquesta mena de contractes”, critica Esther Monge Hernández. “Necessitem —continua— que les universitats palestines compten amb el suport del món per crear una xarxa de solidaritat i de coneixement”. També exigeixen que totes les universitats “condemnen públicament el genocidi palestí”.
S’estenen les protestes
L’acampada a la Universitat de València se suma a l’onada de protestes iniciada els darrers dies a una seixantena d’universitats dels Estats Units. La Universitat de Colúmbia, a Nova York, va ser la primera on es van organitzar acampades i mobilitzacions i, des de llavors, s’han estès a altres centres educatius d’arreu dels Estats Units i França. El passat divendres, 26 d’abril, desenes d’estudiants ocuparen la Universitat de Ciències Polítiques de París per a protestar contra el genocidi.
Les mobilitzacions han anat acompanyades de repressió. Quasi dues-centes activistes han estat detingudes durant les protestes propalestines en universitats dels Estats Units. A París, agents antidisturbis desallotjaren pacíficament les estudiants que havien acampat, després que aconseguiren arribar a un acord amb la universitat per iniciar un debat intern. “Condemnem profundament la repressió. S’està atacant la nostra llibertat d’expressió i el dret a una protesta legítima, contra un estat colonial sionista”, rebla Esther Monge Hernández, que espera que a l’onada de protestes se sumen altres universitats d’arreu del territori.
