Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Educar el pensament crític a peu de carrer

Dos anys després d’un primer tast al casalet d’estiu del centre social La Teixidora, desallotjat l’agost de 2022, l’Escoleta Popular de Mataró ha tornat per oferir un espai educatiu amb voluntat d’enfortir l’acció als barris de la capital del Maresme marcats per situacions d’exclusió

Dos anys després d’un primer tast al casalet d’estiu del centre social La Teixidora, desallotjat l’agost de 2022, l’Escoleta Popular de Mataró ha tornat per oferir un espai educatiu amb voluntat d’enfortir l’acció als barris de la capital del Maresme marcats per situacions d’exclusió | Joan Galvez

Sota la llum groguenca d’un fanal del passeig de Pau Claris es genera un debat entre infants i adults. Parlen d’habitatge. Les educadores dinamitzen l’espai i les mans de les petites s’aixequen, mostrant amb el nombre de dits quants torns els queden per opinar. En aquesta rotllana, feta de cadires, unes de fusta, altres de plàstic negre, s’escolten reflexions interessants i s’entreveu l’esforç de les alumnes per expressar-se. Reflexions com “si una casa té molts pisos, me’n puc quedar un” o “no sé si és veritat, però ho he vist a les notícies” es barregen amb ganes de jugar i amb dubtes, molts dubtes, que prenen espai en la conversa comunitària. És d’aquesta manera com l’Escoleta Popular de Mataró es planteja la seva tasca, per mitjà de l’escolta, el respecte i ajudar-se entre totes.

Dins de la seu de la delegació del Maresme del sindicat CGT, espai que els ha permès tornar a l’activitat després del desallotjament del centre social La Teixidora, l’agost de 2022, es treballa amb l’aspiració de canviar el món. Les educadores, d’entre 25 i 27 anys, tenen molt clar que no volen oferir un servei assistencialista en forma de mer repàs escolar, sinó que pretenen “oferir una formació emancipadora”. “No és possible a l’educació convencional, perquè forma part del sistema capitalista”, afirma una d’elles, Belén Marquillés. Remarca que no és un atac a les treballadores del sistema públic, sinó una denúncia de la seva explotació.

Les formadores refusen un ensenyament que prepari les noves generacions, fonamentalment, per treballar i continuar alimentant una estructura social desigual. La proposta consisteix a educar per transmetre als infants una visió crítica. Aposten “per fer palesa una realitat que és tabú en altres llocs”, exposa Oriol Buscà, un altre dels educadors. Per això, tracten el racisme, les migracions, l’habitatge o la lluita de classes. Mitjançant jocs i dinàmiques, aborden temes que, a banda de ser realitats de la ciutat, els afecten directament.

L’equip de l’escoleta explica que la majoria d’alumnes han viscut de prop processos de desnonament, i per això manté una relació molt estreta amb el Sindicat d’Habitatge de Mataró

De fet, el mateix equip formatiu explica que la majoria de les famílies que hi participen s’han vist immerses en processos de desnonament o han tingut problemes d’accés a l’habitatge. Així doncs, no és d’estranyar que tinguin una relació estreta amb el Sindicat d’Habitatge de Mataró, entitat que es reuneix al mateix local. Tot i això, recalquen, la iniciativa no va néixer per la necessitat d’atendre els infants durant les reunions del col·lectiu, com ha passat en altres indrets.


Aquell estiu a La Teixidora

El mes de maig de 2022, l’espai okupat La Teixidora no només acollia un casalet d’estiu, sinó també s’hi feien classes de català, castellà i àrab per a adultes, acollia un banc d’aliments, un armari popular o un menjador obert. L’ocupació va durar poc, a causa de la negativa a negociar del govern municipal de coalició entre el PSC i els Comuns, que van acabar amb una iniciativa que, segons el sindicat d’habitatge era necessària per a la ciutat.

Un cop desallotjat, l’agost d’aquell any, el casalet es va haver de reinventar seguint l’activitat a diferents places de la ciutat. D’altra banda, l’Ajuntament va ensorrar l’antiga escola Menéndez i Pelayo que va albergar l’efímer centre social, per construir-hi un pàrquing temporal, que pretén convertir-se en comissaria policial més endavant. En relació amb aquest fet, l’escoleta critica el consistori, perquè considera que “no cuida els espais creats pel barri. “La Teixidora feia coses necessàries, constructives i sanes”, defensen.

Les educadores, d’entre 25 i 27 anys, tenen molt clar que no volen oferir un servei assistencialista en forma de mer repàs escolar |Joan Galvez

Una experiència diferent l’han viscut les seves companyes de l’Escoleta Popular de Premià de Mar, involucrada en l’Associació Can Sanpere. A diferència de la capital maresmenca, la institució ha escoltat el veïnat –això sí, després de 21 anys de lluita– i ha fet efectiva la compra de l’antiga fàbrica tèxtil d’aquest nom, propietat del grup constructor Núñez i Navarro, per un milió i mig d’euros. Ara, reubicada en tres plantes de l’antic arxiu municipal, l’escoleta de Premià espera a la rehabilitació del recinte fabril per poder tornar a dur-hi a terme les seves activitats. L’objectiu, segons l’entitat impulsora, és “mantenir la flama encesa i el col·lectiu viu”, tenint en compte les limitacions que pot provocar que l’immoble sigui propietat de l’Ajuntament. Així i tot, prefereixen que “la institució sigui la propietària dels espais i que cedeixi la gestió a la ciutadania organitzada”, explica Arnau Galí, membre de l’associació.

A més, en aquest lloc s’hi han celebrat diverses trobades de la Xarxa d’Escoletes Populars de Catalunya, que no para de créixer any rere any. Només a la comarca del Maresme, ja hi ha propostes populars educatives a Premià de Mar, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i, des d’aquest curs, a Mataró. Tot i això, des de la capital maresmenca han preferit deixar per més endavant l’entrada a la Xarxa i fer-ho quan les participants en la iniciativa sentin que tenen més experiència i visions per aportar.

Trencar amb la norma

D’altra banda, no només l’equip educador considera que espais d’aquesta mena són necessaris. A Mataró, barris com Rocafonda o Cerdanyola presenten índexs de pobresa molt alts i la renda mitjana per habitatge està per sota de la catalana. A més, l’allau de desnonaments, vinculada amb estafes de màfies que abusen de la necessitat de persones afectades per l’exclusió residencial i fons voltor, contrasta amb una “ofensiva en contra de l’okupació i la delinqüència” de l’Ajuntament mataroní. És per això que les famílies que porten la canalla a l’escoleta agraeixen l’existència d’aquest espai. Mónica Díaz, l’àvia d’en Bruno, un dels nens que hi ha assistit des del primer dia, creu que “l’ideal seria que l’Ajuntament facilités espais de reforç pels nens”, tot i que té clar que qualsevol iniciativa lligada al sindicat no rebrà suport públic, perquè “les institucions els veuen com una pedra a la sabata”.

En el futur, el projecte es planteja tenir activa una línia per a infants de més edat, però de moment, les seves impulsores valoren que no tenen prou energia per fer-ho |Joan Galvez

L’estiu de 2021, juntament amb la seva filla i els seus dos fills, Díaz va arribar a Mataró, i gairebé des d’aquell moment ha participat en l’activitat del sindicat. Va ser allà on va conèixer la proposta educativa i des d’aleshores el seu net hi ha anat sempre que ha pogut. En destaca el paper en la integració, sobretot per aprendre l’idioma, perquè les famílies de moltes de les alumnes no són catalanoparlants, i els dificulta molt ajudar-les a fer els deures. De fet, en Bruno és qui a vegades li dona un cop de mà i fa de traductor. Altres veïnes, originàries de llocs en què no es parla català ni castellà encara ho tenen més complicat que la Mónica Díaz, que prové de Xile. En aquests casos, les criatures tenen un paper molt important en el desenvolupament familiar, i, malgrat no els tocaria assumir-ho a aquesta edat, comencen a relacionar-se amb diversos tràmits administratius.

Buscà destaca que “molts infants necessiten el reforç escolar perquè a casa potser no entenen l’idioma”, o tenen altres problemes per poder ajudar els seus fills acadèmicament. Per tant, creu, la solució no és assenyalar, com va fer el govern català atribuint, sense fonament, els mals resultats dels informes PISA a la presència d’alumnat migrat, sinó proporcionar eines, enfrontar la problemàtica d’arrel i no buscar culpables. Educadores com ell els aporten un ambient d’aprenentetge agradable per rebre un reforç escolar personalitzat.

Des que va donar el tret de sortida l’octubre de 2023, el nombre de joves que assisteixen a l’escoleta ha anat augmentant, i actualment compta amb més de quinze alumnes

Com la de Mónica Díaz, diverses famílies han optat per l’escoleta des d’inici de curs. De fet, des que va donar el tret de sortida l’octubre de 2023, el nombre de joves que hi assisteixen ha anat augmentant, i actualment compta amb més de quinze alumnes. Tot i tenir una curta vida, el col·lectiu educador té molt clars els seus objectius. Els van voler marcar des de l’inici per poder executar de la millor manera una formació eficaç
i amb potencial transformador. Per aquest motiu, deixa clar que no s’enquadra en cap partit polític, ni té la intenció de fer-ho, perquè seria formar part del sistema i caure en el “cretinisme polític”, terme que exposa Àxel Altadill a la revista Horitzó Socialista, i que es basa a acceptar que és gairebé impossible aconseguir canvis des de la naturalesa de les institucions.

Deixar anar per agafar més força

Tampoc vol canviar les rajoles gastades de color de perla, ni les cadires de plàstic i fusta, ni els colors, ni les pissarres, ni les emprenyamentes per veure qui ha fet trampes jugant, ni les pancartes en contra de la privatització, en espectadores d’una nova educació alternativa. Des de l’escoleta es creu fermament que “l’educació alternativa és una falsa alternativa”, teoria que defensa l’activista Ani Pérez, perquè no és emancipadora i naturalitza la societat de classes. A més, en moltes ocasions esdevé un espai elitista. En aquesta mateixa línia, el nucli educador opina que no poden menysprear les limitacions reals de l’educació estatal perquè, sense comprendre contra què es lluita, mai es podrà superar. Aquest rebuig sorgeix des de la distància que vol prendre l’escoleta amb aquests mètodes i maneres. Algunes de les educadores no provenen de l’anomenada “altra educació”, però sí que han format part d’agrupaments escoltes o esplais, en què asseguren que s’han sentit limitades, a causa de la dificultat per generar espais de transformació. Així doncs, la proposta és ferma i té ganes de créixer. Les qui se n’encarreguen saben d’on venen, on són i cap on volen anar. Són conscients de la poca experiència que tenen i comprenen la seva tasca com una primera passa.

Des que el projecte va arrencar, les impulsores van veure que la situació i l’entorn dels infants de l’escoleta era diferent de la seva. “S’ha d’anar amb compte a l’hora de tractar segons quins temes, perquè és la seva realitat”, rebla un dels educadors. Per aquest motiu, un dels objectius primordials del projecte és generar un relleu generacional, de manera que els mateixos beneficiats de l’escoleta, els nens i nenes que ara hi van, prenguin partit i facin seva la iniciativa. “Si un jove que ve aquí pot dirigir l’escoleta, vol dir que ha après molt i pot fer d’educador. Això és la transformació, i no que vinguin, rebin unes coses, marxin a casa i el sistema segueixi com està”, planteja Buscà.

Participants de l’escoleta, amb dues educadores, jugant a bàsquet al carrer |Joan Galvez

Tot i això, no és un repte senzill. I encara menys sense tenir activa una línia per a infants de més edat, una altra motivació de futur per al projecte. De moment, les que en formen part no se senten amb energia per gestionar situacions d’adolescència, però saben que és imprescindible ampliar el rang d’edat. Aconseguir-ho voldria dir que l’Escoleta Popular ha tingut un efecte positiu en l’entorn on s’ubica, entre els barris de Cerdanyola i el Pla d’en Boet. Arribat el moment, asseguren, se’n desmarcarien, sempre disposades a donar un cop de mà si fa falta, i deixarien volar lliurement el que han començat a construir. És una manera d’heretar la lluita de classes i de confirmar la pinya que tenen intenció de crear entre “persones que viuen una realitat similar”. Creuen que passar el testimoni agilitzaria la cursa en contra del capitalisme i el sistema, i buidaria d’inacció política a individus als quals l’estament educatiu convencional hauria dotat d’eines, sobretot, per introduir-se al mercat laboral.

Encertar a cistella

La línia imaginària generada al terra de sorra a partir de dos quadrats de fusta, manté l’ordre d’una cua ordenada i caòtica. Dins la xarxa negra d’una cistella de bàsquet entren pilotes inflades i desinflades, algunes de color vermell viu protegides per les teranyines de Spiderman i d’altres grogues com la mel. Ara li toca a l’Eric, ara a la Fanta, ara a la Fatu… L’equip educador de l’Escoleta recorda que recondueixen un KO que es torna permissiu per deixar jugar a tothom. Els somriures i els intents infinits d’encistellar, d’unes i altres, demostren les ganes que tenen els infants de tornar a l’escoleta cada dijous. L’aire del parc és, en aquesta ocasió, acaronador i agradable, no com quan es van veure obligades a deixar La Teixidora i improvisar. Ara, tenen un espai on poder-se resguardar sempre que vulguin. Plogui, bufi el vent, faci fred o calor. A la filera es parla àrab, castellà i, sobretot català, idioma en què duen a terme les sessions. Ara bé, les expressions d’impuls no es poden practicar, sinó que surten de l’ànima, de l’arrel d’una mateixa. D’aquesta arrel és d’on neix la incomprensió, la culpa o la ràbia, que Pili té clar “que s’ha de convertir en ràbia emancipadora”.

S’ha acabat el joc. Ara tornen a començar. Aquest cop, la Pilar, l’Oriol, en Xavi o la Belén són les primeres a llençar a cistella abans de prendre relleu i que ho facin les següents. Prèviament, hauran de fer un, dos o tres punts, segurament fer aigües i tornar-ho a provar. D’aquesta manera, a Mataró, es podrà fer una esmaixada que obri camí a un futur més prometedor.

Article publicat al número 578 publicación número 578 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU