Dilluns 26 de maig de 2014. Els Mossos d’Esquadra inicien el desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies, espai okupat des de l’any 1997 al número 42 del carrer Jocs Florals. L’intent de desallotjament va desencadenar una àmplia mobilització popular arreu del territori que va aconseguir aturar l’enderroc i fer possible la reconstrucció de la finca. Les protestes, però, es van saldar amb 84 detingudes i més de 200 persones van quedar ferides per la violència policial durant tota una setmana de mobilització. Deu anys després, quatre dels joves agredits per agents dels Mossos d’Esquadra a colps de porra i espentes rebran indemnitzacions que sumen un total de 7.492 euros —710, 1.682, 1.700 i 3.400 euros.
La compensació és a càrrec de la Generalitat de Catalunya, que va heretar la responsabilitat civil subsidiària en el moment en què es van dictar sentències absolutòries per als Mossos investigats en els dos episodis de violència policial on van ser agredits els quatre manifestants. Eduardo Cáliz, lletrat de l’acusació particular de les víctimes, fa una valoració negativa del desenllaç de la causa: “les indemnitzacions són injustes, perquè arriben tard, per la poca quantia de les mateixes i perquè les assumeix la Generalitat, quan les lesions les han causat uns agents”. “Val més això que res, però no podem fer una lectura positiva”, rebla.
La compensació és a càrrec de la Generalitat de Catalunya, que va heretar la responsabilitat civil subsidiària en el moment en què es van dictar sentències absolutòries per als Mossos investigats
Un dels episodis de violència va ocórrer durant la segona nit de protestes. Era mitja nit i els Mossos d’Esquadra van carregar contra les manifestants que es trobaven a la plaça de Sants. Tal com relaten Alerta Solidària, el centre social Can Vies i la Xarxa Antirepressió de familiars de detingudes en un comunicat, publicat aquest 17 de maig; algunes es van intentar refugiar al portal número 10 de la plaça, on també van entrar els agents i van colpejar als braços i caps de la gent que s’hi resguardava. “Al portal va entrar una càmera de televisió i els Mossos, en veure-la, van aturar la pallissa i van deixar que els nois sortissin corrent”, recorden. Dos d’ells eren Miquel i Joan. El primer va requerir quatre punts a l’orella per un cop de porra que va anar directe al cap, i el segon, pel mateix motiu, va necessitar cinc grapes de sutura al cap.
L’altre episodi de violència policial va ocórrer la nit següent. Al carrer Rosés, quatre joves van ser rodejats per furgons policials, dels quals van baixar agents de la Brimo dels Mossos d’Esquadra carregant contra les manifestants. “Tots quatre van ser estampats contra la paret, que va quedar esquitxada de sang”, recorden en el comunicat. Un d’ells, Joan, va acabar amb el nas trencat; i l’altre, Albert, va requerir set grapes al cap.
Agents sense condemnar
D’ambdós moments de violència policial, amb l’acompanyament jurídic de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, es van cursar les conseqüents denúncies contra els Mossos implicats. Però, “es va considerar que no hi havia prou proves per condemnar-los, tot i que es reconeixia que hi havia hagut una actuació il·lícita per part dels agents, i per això la Generalitat assumia la responsabilitat civil”, explica Eduardo Cáliz.
L’advocat de les víctimes subratlla la importància de les imatges enregistrades: “ha estat fonamental, si no, no haguera estat possible demostrar que havia estat una actuació irregular per part de la policia”. “Però —afegeix— les imatges no tenien prou qualitat per identificar els policies i, a més a més, ells anaven sense identificar. Això ha dificultat la condemna dels agents, però sense les imatges ni tan sols hauríem pogut arribar a judici”. En aquest sentit, Cáliz posa el focus en l’obligació dels agents a portar el número d’identificació policial com a mesura per combatre la impunitat: “durant tota la setmana de protests per Can Vies va haver-hi una violència policial pura i dura que es va veure afavorida perquè no anaven identificats”.
L’advocat de les víctimes subratlla la importància de les imatges enregistrades: “ha estat fonamental, si no, no haguera estat possible demostrar que havia estat una actuació irregular per part de la policia”
En ambdós episodis la Generalitat es va personar en contra dels manifestants agredits per presumptes delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat. La causa de l’agressió en el portal número 10 va acabar amb l’absolució dels dos acusats, però a la del carrer Rosés va haver-hi condemna. La Generalitat demanava set i nou anys de presó i, per la seua part, la Fiscalia sol·licitava penes d’entre un any i mig i tres de presó per a cada imputat. “El gabinet jurídic de la Generalitat, amb el funest magistrat Josep Lluís Florensa al capdavant va proposar retirar la seva acusació si els dos nois ferits retiraven la seva denúncia contra els Mossos, cosa que per dignitat no van fer”, puntualitzen les organitzacions signants del comunicat. “Era una trampa. El que pretenia la Generalitat era la impunitat dels policies. Si nosaltres no acusàvem, es retirava la denúncia als policies, però la fiscalia continuava acusant”, reflexiona Eduardo Cáliz. Finalment, els dos joves van ser condemnats a nou mesos i 15 mesos de presó cadascú i multes d’entre 1.200 i 2.400 euros pels delictes de desordre públic i atemptat contra l’autoritat.
Des d’organitzacions com el Centre per la Defensa dels Drets Humans-Irídia, defensen que per posar fi a la impunitat de la qual gaudeixen els cossos i forces de seguretat cal “crear un mecanisme independent amb competències per investigar, de manera efectiva, les vulneracions de drets humans relacionades amb l’ús de la força per part dels cossos policials”. Es tracta d’una recomanació internacional que també dicte diferents organismes de Nacions Unides i del Consell d’Europa.
Aquest tipus d’òrgans ja fa anys que existeixen a altres països, com el Regne Unit, que té una Oficina Independent per a la Conducta Policial. De la mateixa manera, territoris com la comunitat autònoma Basca i Navarra ja han aprovat textos legislatius que avancen en la creació d’aquests organismes especialitzats. A Catalunya, en canvi, “cada cop que s’ha pretès impulsar el mecanisme independent de control dels Mossos, així com una oficina d’atenció a les víctimes de la violència policial, els diferents governs ratifiquen la impunitat policial i, de retruc, validen les seves pràctiques. En són, per tant, còmplices actius i no només simples responsables subsidiaris”, denuncien Alerta Solidària, Can Vies i la xarxa de suport en el comunicat.
