Nou de les dotze persones investigades en la causa del Tsunami Democràtic havien estat citades a declarar per videoconferència dimecres 22 de maig. El jutge Manuel García-Castellón, que lidera el cas al capdavant del Jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional espanyola, els volia prendre declaració respecte de l’acusació per terrorisme que pesa sobre ells arran de la seva suposada participació en l’organització de les protestes contra la sentència del procés la tardor de 2019. Les altres dues persones investigades són Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, que estan sent investigats pel Tribunal Suprem i no per l’Audiència Nacional, ja que tots dos tenen la condició d’aforats gràcies al càrrec públic que ostenten, un com a diputat al Parlament Europeu i l’altre al Parlament de Catalunya.
De les nou persones que en primer terme havien d’acudir a la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat, només s’ha presentat la dirigent d’ERC Marta Molina
De les nou persones que en primer terme havien d’acudir a la Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat, només s’ha presentat la dirigent d’ERC Marta Molina. La secretària nacional de moviments socials dels republicans va presentar ahir el seu grup de suport a la sala d’actes del CIEMEN i va afirmar “soc conscient que puc anar a la presó i ho assumeixo”. No obstant això, la declaració de Molina ha durat dos minuts i tot seguit ha pogut sortir en llibertat sense cap mesura cautelar. Durant la breu declaració només ha respost a preguntes de la seva advocada assegurant que en cap moment va fer cap crida a la violència i que el moviment independentista català és no-violent.
Posteriorment, García-Castellón ha donat l’acte per finalitzat i ha abandonat la videoconferència que duia a terme des de Madrid. També han estat presents connectats en línia les acusacions populars exercides pel partit d’ultradreta Vox, l’associació Dignidad y Justicia, així com Societat Civil Catalana i les acusacions particulars d’alguns policies que estan personats com a víctimes dels aldarulls de les protestes objecte d’investigació. Per la seva banda, la Fiscalia no estava present, el que denota el seu nul interès a demanar mesures cautelars contra els investigats, en una causa també pendent de la previsible aprovació definitiva de la llei d’amnistia al ple del Congrés dels Diputats del pròxim 30 de maig, així com de la seva incerta aplicació en aquest cas.
Pel que fa a la resta de persones investigades que no han declarat, les defenses de Marta Rovira, Oriol Soler i Josep Lluís Alay han acreditat altres compromisos laborals dels seus representats i el jutge ha acceptat buscar una nova data per la compareixença. Respecte a Josep Campmajó, a Oleguer Serra, i al periodista de la ‘Directa’ Jesús Rodríguez, tots tres actualment exiliats. Dani Amelang, advocat penalista del despatx Red Jurídica que representa Jesús Rodríguez a la causa, va enviar ahir un escrit a l’Audiència Nacional per informar del canvi de residència del seu client i demanar que si se li vol prendre declaració el procediment adequat és enviar una comissió rogatòria al país helvètic perquè aquest ho autoritzi.
A escala processal, està per veure que decideix ara el jutge. García-Castellón haurà de decidir què fa amb les declaracions de les persones que havien estat citades i no han vingut a declarar voluntàriament. Podria fixar una nova data i dona’ls-hi una segona oportunitat, podria decretar una ordre internacional de detenció o bé fer una comissió rogatòria als països on s’han exiliat alguns dels encausats per prendre’ls declaració per videoconferència. Aquesta darrera opció suposaria que les autoritats federals suïsses, concretament l’Oficina Federal de Justícia, s’haguessin de posicionar a partir de la documentació que l’Audiència Nacional espanyola els fes arribar sobre els fets investigats. Això obriria la porta a què valoressin l’existència o no del delicte que se’ls imputa i poguessin rebutjar-ho, tal com ja ha passat en dues ocasions en aquesta mateixa causa, respecte l’exiliada Marta Rovira i l’investigat italià resident a Suïssa Nicola Foglia. Com a primer pas, el jutge ha demanat opinió a la Fiscalia sobre quin pas s’ha de donar ara i, en concret, sobre una possible ordre internacional de detenció.
A l’exterior de la Ciutat de la Justícia s’aplegaven desenes de persones, membres dels diferents grups de suport a les persones encausades, d’entitats de la societat civil i de partits polítics, per protestar contra el que consideren una “causa política”
A l’exterior de la Ciutat de la Justícia s’aplegaven desenes de persones, membres dels diferents grups de suport a les persones encausades, d’entitats de la societat civil i de partits polítics, per protestar contra el que consideren una “causa política”. Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, entitat de la qual és directiu l’exiliat Oleguer Serra, ha manifestat davant els nombrosos mitjans de comunicació presents que la causa “no és contra onze persones, sinó contra tots”. També ha estat concloent en afirmar que “pretendre convertir en terrorisme el dret de protesta és l’aberració jurídica i política d’aquesta causa”, i ha advertit que “és el jutge García-Castellón qui hauria de ser jutjat per això”.
Finalment, la prestigiosa organització no governamental en defensa dels drets humans, Amnistía Internacional, ha fet públic un comunicat davant les citacions on conclou que “els càrrecs de terrorisme que pesen sobre les persones investigades pel cas Tsunami Democràtic restringeixen la seva llibertat d’expressió i penalitzen indegudament la desobediència civil”. L’organització demana la retirada immediata dels càrrecs de “terrorisme” per a totes elles perquè “els fets investigats per l’Audiència Nacional no assoleixen el llindar que els estàndards internacionals estableixen per a considerar-los terroristes”. També insta el Congrés dels Diputats a aprofitar l’actual tramitació de la reforma del Codi Penal per a garantir que només són tipificats com a delictes de terrorisme els que s’adeqüin a la definició proporcionada per Nacions Unides.
