A mitjan abril, prop de l’estació de tren de Gera, es podia veure una gran pancarta del partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD) tombada a terra. La imatge, però, no reflecteix la situació política a Alemanya, i encara menys la realitat local. L’AfD va quedar segona a les eleccions europees del 9 de juny, amb un 15,9% dels vots, i Gera recull com pocs altres llocs l’amenaça creixent de l’extrema dreta a Alemanya. La ciutat, de 93.000 habitants, és petita pels estàndards alemanys i gran pels estàndards de l’estat federal on es troba.
A l’estat de Turíngia, al centre-est d’Alemanya, tan sols la capital, Erfurt, i Jena, reuneixen més població. Gera ha viscut recentment episodis d’intimidació grupal contra persones refugiades. Mentrestant, un grup de manifestants encapçalat per un conegut neonazi local desfila cada dilluns pels carrers amb impunitat. En termes electorals, Gera representa la principal font de vots per a l’AfD a Turíngia fora de les zones rurals, on normalment aconsegueix millors resultats que a les ciutats.
A les eleccions locals del passat 26 de maig, l’AfD va recollir un 35% dels vots al consell municipal, mentre que la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), partit de centredreta, va ser segona amb un 16% dels vots. A les eleccions regionals del 2019, l’AfD va aconseguir un 28% dels vots a Gera, sis punts per sobre de la mitjana a Turíngia. El percentatge va ser molt similar en les eleccions europees de 2019 i les eleccions nacionals de 2021.
Gera representa la principal font de vots per a l’AfD a Turíngia fora de les zones rurals, on normalment aconsegueix millors resultats que a les ciutats
A les eleccions europees del 9 de juny, l’AfD va créixer fins al 33% dels vots, i va guanyar les eleccions a la ciutat amb un percentatge més ampli que la mitjana a Turíngia, on van acabar també primers. De fet, l’AfD va guanyar les eleccions europees als cinc estats federals que pertanyien a la República Democràtica Alemanya (RDA).
El grup Rechercheportal Jena-SHK, que es dedica a investigar les xarxes d’extrema dreta a Turíngia, explica que, a diferència d’altres ciutats de la regió com Jena, Weimar o Erfurt, a Gera l’extrema dreta i els grups obertament neonazis han aconseguit mantenir una continuïtat organitzativa des dels anys noranta. Per contra, els grups antifeixistes locals no han estat mai especialment forts i, observen, també han flaquejat les aliances amb altres grups de la societat civil.
Després de la caiguda del mur de Berlín el 1989 i el col·lapse de la RDA, les regions de l’est d’Alemanya van viure una dècada amb alts percentatges d’atur i crisi social. Els cinc estats federals que pertanyien a la RDA són encara avui els més pobres. Tot i que grupuscles neonazis existien ja a l’antiga RDA, va ser als anys noranta quan van assolir noves dimensions a l’est d’Alemanya, fins al punt que aquest període es coneix com els “Baseballschlägerjahre” (anys del bat de beisbol, en referència a l’objecte utilitzat pels neonazis en els seus atacs).
L’AfD ha guanyat les eleccions europees als cinc estats federals que pertanyien a la República Democràtica Alemanya
El nombre d’atacs contra persones refugiades a Alemanya es va duplicar el 2023. Les autoritats alemanyes van registrar 2.378 delictes contra persones refugiades i els seus allotjaments. En 313 casos es van documentar delictes violents i el nombre de ferits va ascendir fins a les 219 persones. És molt probable que el número total sigui considerablement més elevat, ja que no tots els atacs es denuncien, i encara menys en aquelles zones d’Alemanya on la violència és més freqüent i les persones refugiades se senten encara menys protegides per les autoritats.
Gera és un d’aquests llocs. A finals del 2023, es va anunciar que un antic hospital de la localitat, buit des del 2017, seria reformat per rebre al voltant de 200 persones refugiades com a centre de primera acollida abans de ser distribuïts als seus llocs de residència definitius.
A principis de març del 2024, les primeres persones refugiades es van instal·lar a l’edifici. Van haver de fer-ho d’amagat, ja que uns 80 radicals d’extrema dreta havien organitzat una acampada davant del centre d’acollida, amb pancartes on es veia els membres del govern regional detinguts, o una altra on s’exigia “Remigration”.
Sota aquest concepte, defensat pel líder del Moviment Identitari Austríac, Martin Sellner, en una trobada secreta amb empresaris i líders de l’AfD a Potsdam, s’entén la deportació de milions de persones refugiades, persones migrades i fills de persones migrades del territori alemany. La plataforma periodística Correctiv va informar sobre la trobada amb Martin Sellner a principis de 2024, i va generar una onada de protestes contra l’AfD a Alemanya.
Al capdavant de les protestes contra el centre de refugiats a Gera s’hi trobava el neonazi Christian Klar, amb dos anys de presó a l’esquena i més de 20 causes judicials pendents
Al capdavant de les protestes contra el centre de refugiats a Gera s’hi trobava el neonazi Christian Klar, amb dos anys de presó a l’esquena i més de 20 causes judicials pendents per pronunciar en públic eslògans nazis, robatori i tràfic d’objectes robats. Klar és també el protagonista de les manifestacions d’extrema dreta que tenen lloc a Gera cada dilluns. Les manifestacions van créixer durant la pandemia de coronavirus, agrupant teòrics de la conspiració, antivacunes i radicals d’extrema dreta. Tot i que les pancartes i missatges en aquestes manifestacions són diversos, el racisme i l’apologia de la violència estan àmpliament estesos.
Tal com van captar les càmeres de la televisió pública alemanya, les manifestacions encapçalades per Klar van acompanyades de torxes enceses, bengales, llançament de petards, i la desfilada d’alguns dels manifestants en cavalls o camions d’estètica militar. En les seves intervencions, Klar exclama amb impunitat que el govern de coalició a Berlín no abandonarà el poder sense que abans vagi “a l’escorxador.”
L’extrema dreta aprofita unes circumstàncies institucionals especialment propícies a Gera. Com explica el diari Taz, el president del tribunal administratiu local té una actitud famosament laxa amb l’extrema dreta, fins i tot quan els alcaldes de la zona li demanen que intervingui per impedir manifestacions extremistes.
A Gera, els dos jutges del tribunal local responsables de decidir sobre les sol·licituds d’asil registren uns percentatges irrisoris de resolucions favorables
Mentrestant, els dos jutges del tribunal local responsables de decidir sobre les sol·licituds d’asil registren uns percentatges irrisoris de resolucions favorables. Quan un antic jutge va ser reemplaçat per un dels actuals magistrats el 2017, la quota d’acceptacions d’asil per a persones provinents d’Eritrea va caure automàticament del 18% a l’1%. Entre els advocats de la zona és un secret públic que guanyar un cas d’asil amb persones refugiades africanes a Gera és pràcticament una impossibilitat.
En aquest clima tan còmode per a ell, el neonazi Christian Klar tanca sovint els seus discursos amb l’eslògan “Alles für Deutschland” (Tot per Alemanya), el lema de les SA, el grup paramilitar nazi. Aquest és el mateix eslògan utilitzat, com a mínim dos cops, per Björn Höcke, el líder de l’AfD a Turíngia.
Tal com explica la periodista Eva Kienholz al llibre Ihr Kampf (La seva lluita), Höcke també té una posició de poder informal clau en les estructures de l’AfD a escala nacional, i ha estat el principal artífex de la constant radicalització del partit des de la seva creació el 2013. El líder de l’AfD a Turíngia ha participat en diversos actes organitzats per Klar, mentre que la secció local del partit ha contribuït a promocionar les manifestacions liderades per Klar.
Björn Höcke té una posició de poder informal clau en les estructures de l’AfD a escala nacional, i ha estat el principal artífex de la constant radicalització del partit
A causa de la utilització del lema “Alles für Deutschland” en un acte electoral el 2021, Höcke va ser condemnat el mes passat a pagar 13.000 euros per un tribunal a la ciutat de Halle, a l’estat federal de Saxònia-Anhalt. Segons les enquestes per a les eleccions regionals, que tindran lloc aquest setembre, això no aturaria a Höcke i la seva AfD, que aconseguiria un 30% dels vots i seria el guanyador dels comicis a Turíngia. El mateix passaria, tot i que amb un marge més estret sobre el segon partit, a Saxònia i Brandenburg, els altres dos estats federals de l’est d’Alemanya on hi haurà eleccions aquest setembre.
El cas de Turíngia és especialment incert, però, a causa de l’anunci de la CDU que no arribarà a acords ni amb l’AfD ni amb Die Linke, el partit d’esquerres del president de Turíngia, Bodo Ramelow. Mentres que l’exclusió de Die Linke i l’AfD en la política de pactes de la CDU probablement es podrà mantenir als estats de Saxònia i Brandenburg, la fortalesa de Die Linke i l’AfD a Turíngia que pronostiquen les enquestes fan pensar que la CDU haurà de trencar la seva promesa en aquest últim estat federal. Tot i que el líder de la CDU a Turíngia, Mario Voigt, insisteix cada cop que pot que no pactarà ni amb Die Linke ni l’AfD, hi ha sobrats motius per dubtar de la solidesa del seu compromís. La CDU i l’AfD van votar junts l’any passat al parlament de Turíngia una proposta per reduir impostos, i han col·laborat en alguns parlaments locals en els estats federals de l’est d’Alemanya.
La presència creixent de l’AfD a les institucions, especialment a l’est d’Alemanya, però també a l’oest del país, té un efecte legitimador per a aquells que estan disposats a posar la violència al servei de la seva xenofòbia
La presència creixent de l’AfD a les institucions, especialment a l’est d’Alemanya, però també a l’oest del país, té un efecte legitimador per a aquells que estan disposats a posar la violència al servei de la seva xenofòbia. El consell local de Sonneberg, al sud de Turíngia, és des del juny de 2023 el primer a Alemanya liderat per un candidat de l’AfD. Un estudi de l’organització Ezra, que ofereix assistència a víctimes de delictes d’odi, recull que Sonneberg va ser l’any passat la segona zona de Turíngia amb més atacs racistes i d’extrema dreta, amb un fort increment respecte al 2022 i per davant de zones molt més poblades.
Sovint, apunta el grup Rechercheportal Jena-SHK, els polítics de l’AfD inciten verbalment contra persones refugiades, periodistes, o polítics progressistes, i després somriuen i eviten fer comentaris quan la violència verbal esdevé física. Un exemple d’aquest fenomen és l’atac contra el periodista local Peter Hagen, colpejat i insultat a l’est de Turíngia prop d’un acte polític de l’AfD. El periodista va descobrir després que algú havia manipulat el seu cotxe traient-ne cargols.
Gera tan sols representa un microcosmos on es concentren amb especial intensitat alguns dels problemes estesos al conjunt de la societat alemanya. Per una banda, la pressió que exerceixen els grups d’extrema dreta en un context massa cops marcat per la passivitat institucional. Per l’altre, la cooperació estreta entra l’extrema dreta parlamentària i grups obertament neonazis. Però també l’equidistància del centredreta de la CDU entre un partit clarament democràtic com és Die Linke i l’AfD, una força política que ha participat en esdeveniments on es discutia la deportació de milions de persones vivint a Alemanya.
