A principis de mes va entrar en vigor un nou protocol per al reallotjament temporal de famílies per manca o pèrdua d’habitatge amb què l’Ajuntament de Barcelona estableix una estada màxima de sis mesos. Tant per les treballadores de serveis socials afiliades a la CGT com pel moviment pel dret a l’habitatge es tracta d’una mesura que responsabilitza les afectades de la seva situació i pressiona les professionals que les acompanyen, ja que, a la pràctica, més de la meitat de les persones dins del sistema d’Allotjament Temporal d’Urgència (ATU) s’hi estan més de mig any.
La necessitat de sostres provisionals o d’emergència ha anat creixent al ritme del mercat privat, que cada vegada ha esdevingut més inaccessible, i de la manca de parc públic. De fet, l’Ajuntament de Barcelona l’any passat va destinar-hi un total de 34 milions d’euros per allotjar una mitjana mensual de 3.000 persones, bàsicament en pensions; i l’any 2022, 27,6 milions per a 2.300 persones.
Davant d’aquesta situació, el consistori defensa que els equips municipals han treballat una “proposta de millora en l’acompanyament social i la gestió d’aquest tipus de recurs per afavorir la promoció d’autonomia i evitar que puguin accedir-hi persones que ho necessitin en un moment donat”. En altres paraules, reconeixen el col·lapse dels serveis de reallotjament temporal.
La necessitat de sostres provisionals o d’emergència ha anat creixent al ritme del mercat privat, que cada vegada ha esdevingut més inaccessible. L’any passat l’Ajuntament va destinar-hi 34 milions d’euros
Si bé, el Sindicat d’Habitatge de Gràcia, el de Nou Barris, el del Poble-sec, el de les Corts i el Grup d’Habitatge de Sants subratllen que “tenir tota la teva vida” en una habitació d’hostal és una “situació indigna i violenta”, retreuen a l’Ajuntament que transcorreguts els sis mesos, moltes persones no poden accedir a un habitatge: “la majoria estan excloses del mercat residencial privat” i “pateixen discriminacions racistes i aporofòbiques”.
Algunes experiències ho certifiquen. Dues famílies de Gràcia duien des del juliol de 2023 vivint en un hostal i finalment el mateix sindicat en va reallotjar una, i l’altra va aconseguir un reallotjament el febrer de 2024, després de vuit mesos. O el Grup d’Habitatge de Sants, que denuncia que Nino feia dos anys que estava en un hostal i després d’una campanya la van reallotjar, fa uns tres mesos.
Amb una campanya, els grups i sindicats d’habitatge denuncien que la situació de dotze famílies en allotjaments temporals no ha millorat, tot el contrari: “les que van denunciar a premsa la seva situació han rebut amenaces i, fins i tot, trasllats encara més lluny del barri”. Moltes d’elles es troben allotjades en hostals de Sociohabitatge, empresa que també ha coaccionat i represaliat treballadores organitzades amb la CGT i on s’ha demostrat deixadesa, insalubritat i negligències.
Dues famílies de Gràcia duien des del juliol de 2023 vivint en un hostal i finalment el mateix sindicat en va reallotjar una i l’altra va aconseguir un reallotjament el febrer de 2024, després de vuit mesos
El protocol s’ha començat a implementar justament quan comença la temporada turística i quan, precisament, és més complicat aconseguir habitacions d’hostals i pensions. Sota la premissa de no disposar de mitjans ni recursos tècnics, el consistori de Barcelona —des de 2017—, així com els d’altres municipis de l’àrea metropolitana, contracten agències de viatges per gestionar la cerca d’allotjament temporal. A Barcelona és l’agència BCD Travel la que s’encarrega de localitzar els establiments d’hostalatge quan rep les demandes per correu electrònic des de Serveis Socials. A més de pensions i hostals, entre els establiments de la ciutat on actualment hi ha famílies allotjades, també hi ha centres de l’empresa Sociohabitatge.
A l’hora d’elaborar el nou protocol, l’Ajuntament explica que ha tingut en compte que tota estada superior als sis mesos excedeix la temporalitat i la urgència: “esdevé estructural i requereix una solució que en la majoria dels casos escapa de la competència municipal”. Davant la possibilitat que no hi hagi una solució d’accés a l’habitatge transcorregut el mig any, la comissionada d’Acció Social del Consistori, Sònia Fuertes, assegura que ningú es quedarà al carrer. Mentre Fuertes assenyala que el nou protocol ha de servir per segmentar les situacions i activar altres recursos, Israel Ureña, treballador social i delegat sindical de la CGT a l’Ajuntament de Barcelona, denuncia que pressiona les famílies i desqualifica les professionals.
Ocupació de l’IMSS
El moviment per l’habitatge, col·lectius de treballadores de la llar i hotels, migrades i moviments socials pel decreixement turístic ha convocat una roda de premsa amb acció sorpresa, avui 26 de juny a dos quarts de sis de la tarda, a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMMS). Un centenar d’activistes han ocupat les oficines per denunciar el nou protocol i reivindicar un sostre digne per a tothom. Tant a l’entrada com a l’interior han anat disposant-hi maletes, joguines o roba estesa sota el lema: “Si no tenim casa, ocupem l’IMSS”.
Amb la lectura d’un manifest han denunciat “la política contra les veïnes” de l’Ajuntament de Barcelona, com “el racista i classista” Pla Endreça, l’aposta pels macroesdeveniments, les traves en l’empadronament o l’eliminació de la reserva del 30% d’habitatge social en noves promocions.
La Guàrdia Urbana ha advertit les activistes que a dos quarts de vuit haurien de marxar perquè les oficines tanquen les portes. Cap a les vuit del vespre, un dispositiu conjunt entre policia municipal i Brimo de Mossos d’Esquadra han desallotjat la gent de l’interior amb empentes i estrebades. No va haver-hi identificades ni detingudes, però Judit del Sindicat d’Habitatge de Gràcies explica que sí que van retenir un membre del Sindicat de Llogateres, sota amenaça de dur-lo a la comissaria de la Verneda.
Pressió burocràtica
El sindicat CGT ha presentat una queixa a la Sindicatura de Greuges de Barcelona, argumentant que el nou protocol comporta la vulneració de drets i s’ha fet amb una “mirada exclusivament econòmica”, sense tenir en compte que a moltes persones «els serà tècnicament impossible trobar un nou habitatge”.
El 30% de les persones en allotjaments temporals estan a la mesa d’emergència on de mitjana esperen un pis d’emergència durant dos anys
La nova norma estableix l’allotjament temporal inicialment per a quinze dies. Si cal ampliar-los, s’ha de sol·licitar una renovació de quinze dies més. El protocol fixa que “després d’aquesta ampliació ja no es podrà renovar l’estada al recurs llevat que es trobi en alguna de les situacions d’alta vulnerabilitat especificades”, com ara la presència de menors, problemes de salut greu, violència masclista o ser dona sola. Els tràmits de renovació s’han de fer màxim tres dies abans de la finalització de l’estada i requereixen la validació per part de l’equip gestor del recurs. En cas de ser denegada la renovació, s’informarà el treballador social via Portal JIRA —programa de gestió— i correu electrònic.
Per Ureña, totes aquestes passes representen “un nou circuit burocràtic que pot generar errors”. De fet, explica que ja hi ha una dona que es va quedar un dia al carrer perquè el referent tenia vacances i no es va poder fer el tràmit tres dies abans que acabés el termini dels quinze dies. A més, la CGT critica que exclou col·lectius per qüestió d’edat i de composició familiar.
Dos anys a l’espera d’un pis d’emergència
El protocol xoca amb una altra realitat: en l’actualitat, el 30% de les persones en allotjaments temporals estan a l’espera d’un pis d’emergència. Més de 700 unitats familiars, segons les dades públiques de l’Ajuntament, que estan a la mesa d’emergència han d’esperar una mitjana de gairebé dos anys per optar a un pis d’una habitació i més de quatre anys per un habitatge de quatre dormitoris. Aquestes dades no quadren amb el termini màxim de sis mesos establert pel nou protocol.
A Ciutat Vella, Israel Ureña acompanya sis famílies, dues de les quals estan en llista d’espera de la mesa d’emergència des del 2021 i les altres quatre no tenen possibilitat de trobar una alternativa habitacional pel nivell d’ingressos o per trobar-se en una situació administrativa irregular.
