El pla de l’Ajuntament de València contempla l’enderroc del mercat de Sant Pere Nolasc per construir un edifici residencial de set altures i la modificació de l’entorn limítrof a l’equipament, abastant els carrers del Convent, Santa Isabel, Sagunt, Tarra, la Saboneria, Argenter Suárez, Pepita, Oriola, Lleida i la plaça de Sant Pere Nolasc.
Per mostrar la seva oposició, el veïnat ha encetat una campanya d’al·legacions a la que s’han sumat més de mil adhesions, per exigir que les actuacions urbanístiques del districte responguen a les necessitats i inquietuds del veïnat que habita el barri. Denuncien que “la preservació dels valors socials i culturals de Morvedre no es pot supeditar a l’interés de la promoció immobiliària”.
A més, les al·legacions s’han realitzat sota els principis de Regeneració Urbana Integral. Aquests principis passen pel reconeixement de les particularitats i el valor de l’àmbit d’actuació. També s’haurien de prioritzar els espais i serveis d’ús col·lectiu, així com garantir accessibilitat, visibilitat i protagonisme simbòlic. Així mateix, reclamen l’atenció minuciosa a l’espai públic, una mirada de proximitat centrada en el dinamisme d’usos, el confort ambiental i la inclusivitat, a més de la introducció de criteris de funció social de l’habitatge, que milloren les condicions d’accés al mateix.
Un mercat viu
La primera al·legació és la rehabilitació del Mercat de Sant Pere Nolasc pel seu valor històric i la seua funció comunitària. “Considerem que a més del valor que té l’edificació, també tenen valor totes les històries que han passat al mercat i la memòria viva que existeix, i que no es poden anar esborrant els pocs espais d’identitat col·lectiva que queden al barri”, explica Júlia, membre de l’assemblea de la Saïdia Comuna.
El mercat Sant Pere Nolasc va tancar l’any 2019, però totes les tendes van començar progressivament la seua diàspora a altres parts més transitades del barri vora els anys 2000, degut a l’increment de supermercats
El mercat Sant Pere Nolasc va tancar l’any 2019. Des del 2015, soles quedava oberta la persiana de Fina Puchades, que venia olives i envinagrats. Totes les tendes van començar progressivament la seua diàspora a altres parts més transitades del barri vora els anys 2000, degut a l’increment de supermercats. Així ho recull el projecte artístic Mercat Sant Pere Nolasc. Un mercat viu, realitzat pel màster de fotografia de la Universitat Politècnica de València (UPV), que s’ha encarregat de recuperar la història del mercat. “És una memòria molt més quotidiana, que cal valorar i que té a veure amb alimentar-se i cuidar-se, i això també forma part de la percepció del barri”, recalca Júlia.
A més, des de la Saïdia Comuna també incideixen en pensar el patrimoni i la construcció del barri mitjançant la quotidianitat de les persones que l’habiten. És per això, que consideren important respectar la seua història “preservant la importància simbòlica i social, restaurant les seues funcions i tornant a donar-li el paper central” que va tindre al barri en el passat.
El plantejament del veïnat confronta directament amb el trasllat de les funcionalitats del mercat, tal com contempla el PRI Sagunt-Sant Pere publicat per l’Ajuntament de València, a una altra parcel·la per ara buida, situada entre els carrers Sagunt, Tarra i Sant Joan de la Creu. Les al·legacions apunten al fet que el mercat reubicat mancaria d’espai públic al seu voltant i també d’una “adequada accessibilitat pels vianants”.
Espais públics per teixir xarxa
Entre les principals conseqüències que tindrà el PRI es troba l’eliminació d’espais públics. “És una forma de fer ciutat amb la qual no estem d’acord. Pretén traure la màxima rendibilitat de l’edificació residencial o d’altres tipus, perquè mitjançant promotors privats puga tindre rendibilitats, vendre’s i treure plusvàlua, i el que sobre destinar-ho a espais comuns”, expliquen des de la Saïdia Comuna. Per aquest motiu, per a elles és important organitzar primer l’espai públic on es condensen els interessos de la societat, en aquest cas: un mercat, un equipament per a gent major i un centre de joventut.
Entre les principals conseqüències que tindrà el PRI es troba l’eliminació d’espais públics
“Els espais públics serveixen per a teixir xarxa i crear una societat més cohesionada”, argumenten. Per això, la quarta al·legació demana que l’espai públic que pretén generar el PRI amb la renovació i ampliació del Parc de Nino Bravo, “potencie la relació amb els edificis d’ús col·lectiu”, així com aplique estandards d’accessibilitat, confort ambiental i seguretat. També que l’espai públic actue com a lloc de trobada entre el veïnat.
Tanmateix, a causa del procés de gentrificació i turistificació que travessa el districte de la Saïdia, amb la pujada del preu del lloguer -va incrementar un 13,4% en tan sols un any-, la proliferació d’allotjaments turístics i la desaparició de locals comercials tradicionals, la cinquena al·legació demana que el PRI contemple la “introducció de criteris d’accés a l’habitatge en la producció residencial”. Es demana que un percentatge de l’habitatge de nova promoció siga accessible mitjançant l’adquisició de les promocions per part de l’administració pública o amb exigències als promotors privats. Des del sindicat d’habitatge de la Saïdia expliquen que no tindre garantit el dret a l’habitatge genera “un ambient de desesperança i d’incertesa amb què les persones no poden arrelar-se i per tat no poden construir eixa identitat col·lectiva”.
