La PAICAM està de celebració perquè una de les seves fundadores i inspiradores, la Natividad López Gama, ha aconseguit una sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ratifica la seva incapacitat total. Per qui no conegui les sigles d’aquesta organització nascuda als carrers en pendent de Vallcarca, la PAICAM és la Plataforma d’Afectades per l’ICAM, que avui en dia es diu SGAM. I l’SGAM, al seu torn, és la Sub-Direcció Catalana d’Avaluacions Mèdiques. L’últim gran actor en aquesta partida és l’INSS, l’Instituto Nacional de la Seguridad Social, que tan sols a Catalunya delega les seves competències en un ens subaltern.
Natividad López, coneguda com a Naty, va acampar la tardor del 2015 davant de la seu de l’aleshores conegut com a ICAM per a reclamar que desfessin la revocació de la seva baixa mèdica i que li concedissin la incapacitat total per a reincorporar-se al món laboral
Natividad López, coneguda com a Naty, va acampar la tardor del 2015 davant de la seu de l’aleshores conegut com a ICAM per a reclamar que desfessin la revocació de la seva baixa mèdica i que li concedissin la incapacitat total per a reincorporar-se al món laboral. La Naty va passar-hi diverses setmanes, en les quals va descobrir que no estava sola. Allà es va trobar amb desenes de casos similars al seu, amb persones que topaven una vegada i una altra amb el mur de ferro de les avaluacions mèdiques que els negaven les baixes concedides per professionals mèdics de la sanitat pública.
Ara, la sentència del TSJC que desestima el recurs interposat per l’INSS i ratifica la decisió judicial a favor de la Naty és una victòria col·lectiva. Marca un precedent molt important per dotzenes de malaltes que han viscut situacions similars. Per exemple, amb malalties fortament feminitzades: sensibilitats químiques múltiples (SQM), fibromiàlgies, endometriosi, etc.
Amb aquesta sentència favorable entra en vigor la decisió dels jutjats socials de Barcelona d’abonar una prestació econòmica a López Gama en reconeixement a la situació d’incapacitat laboral en grau de total que deriva de les seves lesions i patologies. El Col·lectiu Ronda ha estat l’equip de juristes que ha portat el seu cas des del principi; en una nota de premsa, Ronda destaca que la conclusió del TSJC és la mateixa que “ja assenyalaven els informes mèdics i pericials que van acompanyar l’any 2015 la seva sol·licitud de reconeixement d’incapacitat que tant l’INSS com l’ICAM van desoir inexplicablement, tot i l’evidència mèdica sobre l’estat de salut” de la Naty.
Alhora, Ronda ha volgut recordar un altre punt candent de les denúncies de la PAICAM contra aquest institut. Es tracta dels “criteris economicistes” que regeixen la seva actuació a l’hora de perllongar o revocar baixes mèdiques; és a dir, de compliment d’unes quotes. Quelcom que especialment han patit les malaltes que sol·licitaven incapacitats permanents.
Ronda explica que, “tal com fins i tot va acabar reconeixent Toni Comín, qui fora Conseller de Salut de la Generalitat, una part dels ingressos que l’INSS aporta a l’ICAM per finançar la seva actuació de vigilància s’assignen segons uns criteris que ‘contravenen les funcions assistencials amb criteris economicistes'”.
Això fa referència al pressupost anual que es fixava a través de la signatura de convenis col·laboratius entre la Generalitat catalana i l’INSS espanyol. Aquest depenia en part d’aconseguir complir amb uns objectius establerts prèviament que afavoria l’increment d’altes mèdiques, reduir la durada de les baixes i rebaixar també el volum de propostes d’incapacitat.
Internament l’ICAM-SGAM ha tingut picabaralles amb el col·lectiu de metges, ja que els seus dictàmens sovint posaven en entredit el criteri professional del personal mèdic de la sanitat pública que havia concedit baixes a les pacients
Al mateix temps, des de fa anys aquest ens de la Generalitat ha exigit a les pacients que aportin costosos informes mèdics privats -malgrat aportar documentació i proves fetes en el sistema públic sanitari- i ha vulnerat múltiples drets de les malaltes, com ara el dret a acudir a les cites amb els tribunals mèdics acompanyades si així ho desitgen. A més, internament l’ICAM-SGAM ha tingut picabaralles amb el col·lectiu de metges, ja que els seus dictàmens sovint posaven en entredit el criteri professional del personal mèdic de la sanitat pública que havia concedit baixes a les pacients.
Ara, amb el precedent de la Naty, “hi ha un abans i un després”. Així ho expressa el seu advocat, Àlex Tisminetzky. La decisió del TSJC té un “immens valor simbòlic perquè aporta llum i reconeixement a uns anys que han estat molt llargs i angoixosos per a una persona jove i malalta, que ha estat objecte d’un veritable maltractament per part de l’Administració”, argumenta Tisminetzky.
La PAICAM segueix el camí que va iniciar el 2016 per denunciar insistentment la situació de vulnerabilitat que ICAM i SGAM “han provocat en nombrosos treballadors i treballadores imposant altes mèdiques injustificades que els aboquen a tornar a l’entorn laboral malgrat que el seu estat físic no els permet desenvolupar” les seves tasques habituals, explica Ronda. Aquest divendres 29 de juny, la PAICAM ha fet una nova convocatòria de concentració davant l’edifici de l’SGAM a l’Avinguda Vallcarca, 129. La lluita continua.
