Seixanta-set anys després de la gran riuada de València de 1957, el País Valencià torna a viure una catàstrofe semblant. Almenys 92 persones han mort i hi ha centenars desaparegudes o atrapades per l’aigua 48 hores després de l’inici del temporal. La DANA ha descarregat fins a 630 litres per metre quadrat en 24 hores en el municipi de Turís (la Ribera Alta), la quantitat més gran d’aigua des de la gota freda de la pantanada de Tous de l’any 1982. Bombers del País Valencià i treballadors dels serveis d’emergència i protecció civil denuncien la gestió i la manca de prevenció per part de la presidència de la Generalitat Valenciana, tot i els avisos meteorològics sobre la gravetat.
Cinc dies abans de l’arribada de les fortes pluges al País Valencià, l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) va començar a informar de l’arribada del fenomen meteorològic advers. Però no va ser fins a les 20:12 hores de la vesprada d’aquest dimarts quan des del servei de Protecció Civil es va remetre a tota la ciutadania un missatge d’avís en què es recomanava evitar qualsevol tipus de desplaçament en les comarques de València. Per a aleshores, milers de persones estaven atrapades als seus cotxes, cases o llocs de treball, pujades a les teulades de tendes o gasolineres, esperant el rescat dels serveis d’emergències que en molts casos no podien arribar-hi. Barrancs i rius desbordats han col·lapsat carreteres, principalment a les comarques de la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, la Ribera i diversos municipis de l’Horta Sud.
L’alerta que la Generalitat Valenciana va enviar als mòbils de la ciutadania va arribar a les 20.12 hores, quan centenars de persones ja havien quedat atrapades per les riuades
El missatge que va rebre la ciutadania és el mateix que li va arribar a Miquel Fèrriz, bomber forestal de Castelló. “Els bombers forestals del País Valencià no vam rebre cap avís especial. Tota la informació l’hem conegut a través de les vies de comunicació del 112”, rebla. Malgrat la necessitat de reforç en els serveis de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), les unitats dels bombers forestals no tenien ordre d’activar-se durant la jornada del dimarts per donar suport en rescat, tot i estar preparades per a fer-ho. “Tenim material i formació per a actuar en situacions així, però ni la Generalitat ni les diputacions van prevenir la nostra actuació”, assegura Fèrriz.
Una font del servei d’emergències sosté que la Generalitat va reaccionar “tard” i que “hauria d’haver convocat abans la reunió amb el Centre de Coordinació Operativa Integrada” (Cecopi), segons ha avançat eldiario.es. La manca de prevenció ha estat una qüestió generalitzada. Centenars de persones van acudir als seus centres de treball aquest dimarts i van quedar atrapades per les inundacions de les carreteres en municipis com Requena, Xiva, Pedralba o Bunyol. Juan Miguel Font, secretari general de la CGT a València, considera que almenys el dilluns 28 d’octubre s’hauria d’haver informat per part de la presidència de la Generalitat Valenciana de la “importància de no acudir als centres de treball i no exposar-se a situacions de risc”. Però el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón (PP), no va comparèixer davant els mitjans i la societat valenciana explicant la gravetat del temporal i demanant “quedar-se a casa” fins a aquest dimarts a les nou de la nit. Hores abans, a les dotze del migdia, havia aparegut per informar que “no hi havia alerta hidrològica” i que “el temporal disminuiria a les sis de la vesprada”, contradient els avisos d’AEMET. “La ineptitud dels polítics i l’avarícia dels empresaris ens ha fet viure situacions catastròfiques en polígons, supermercats o carreteres”, critica Font.
Sindicats com Intersindical Valenciana, Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià i Comissions Obreres també han carregat contra la gestió de la DANA per part del Consell. Tots han denunciat el manteniment de l’activitat laboral al País Valencià “quan ja era conegut el risc d’inundació” i han denunciat l’incompliment de l’article 15 de la Llei de prevenció de riscos laborals, relacionat amb la prevenció de riscos.
Centres comercials com el de Bonaire d’Aldaia (l’Horta Sud) han quedat completament inundats i encara hi havia desenes de persones atrapades dins dimecres al matí, segons van informar fonts municipals. “Els nostres superiors no ens han deixat marxar, no tenim menjar ni un lloc on seure”, ha denunciat Bárbara Jiménez, treballadora de Bonaire que ha pogut arribar a casa aquest matí. En municipis com Loriguilla o Riba-roja de Túria (Camp del Túria), les fortes pluges i el posterior desbordament del riu han aïllat els polígons industrials dels municipis i centenars de treballadors han quedat atrapats dins de les naus durant tota la nit.
A través de la xarxa social Instagram s’ha activat el compte Dana Denúncies per recollir els testimonis de treballadors i treballadores que van haver d’acudir ahir al seu centre de treball, tot i l’alerta roja per pluges. Empreses com Mercadona, JET Extramar, de distribució d’aliments; o la firma Lassal, propietària de restaurants com Saona, “feren acudir a la plantilla a treballar”, segons diversos testimonis publicats.
Aquest dijous, 31 d’octubre, el temporal s’ha desplaçat a les comarques de Castelló. Tot i els avisos d’emergència al nord, centres de treball, seus de l’administració o centres educatius han obert amb normalitat, suposant això els desplaçaments de la ciutadania per carreteres. El missatge de Protecció Civil enviat de manera automàtica als mòbils de la població de Castelló sol·licitant “romandre a casa” ha arribat a les 11:49 del matí. “Una altra vegada arriba tard. Molta gent ja hem eixit de casa, exposant-nos al risc de quedar-nos atrapats a la carretera”, conta Joan, un treballador d’un centre logístic d’Alcora. Des del Sindicat de Treballadores de l’Ensenyament del País Valencià, s’ha informat que diversos ajuntaments han decretat el tancament dels centres “quan ja hi estava tot l’alumnat i tot el professorat”. “La mesura s’hauria d’haver decretat el dimecres en prevenció de les fortes pluges i quan la meitat de les comarques de València estan sota l’aigua”, reblen.
El 112, “col·lapsat”
A la una de la vesprada d’aquest dimarts, David, voluntari del servei de Protecció Civil de València que prefereix mantenir-se en l’anonimat, va rebre l’avís per donar suport a la unitat del servei d’emergències que intentava rescatar les persones atrapades en la zona industrial de Loriguilla. “Eren les dotze de la nit i encara no havia acudit ningú, però perquè les carreteres estaven inundades”, explica. Segons el seu testimoni, des de primera hora del matí es va donar l’alarma pel risc meteorològic, però “va haver-hi certa descoordinació i no hi ha recursos necessaris, tant humans com tècnics”. Posa d’exemple que van haver d’accedir a zones inundades “a peu” o “amb un vehicle no apte” per a traspassar grans corrents d’aigua. També que el servei d’atenció telefònica d’emergències, el 112, “va col·lapsar per la gran quantitat de cridades i la manca de personal en situacions excepcionals”. “El govern autonòmic hauria de garantir una sèrie de mínims per fer front a emergències així, que cada vegada s’acceleraran més amb el canvi climàtic”, defensa.
La manca d’inversió en els serveis públics d’atenció a emergències han estat una realitat durant l’any i mig de govern de Carlos Mazón (PP). La primera tisorada va ser l’eliminació de la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE), creada en febrer de 2023, durant la presidència de Ximo Puig (PSOE). El seu objectiu era “garantir la ràpida intervenció d’emergència” al País Valencià, en situacions com “incendis forestals”, “emergències d’origen meteorològic, sísmiques o terratrèmols submarins”. En novembre de 2023, Mazón la va suprimir perquè, a parer seu, afegia “més complexitat a la gestió de les emergències”.
Miquel Fèrriz era un dels defensors d’aquesta unitat: “hi havia un pressupost considerable reservat a bombers i altres serveis d’emergència perquè es coordinara tot a escala autonòmica i s’actuarà amb més rapidesa”. “Deien que era un xiringuito de l’anterior govern i la van eliminar”, recorda. Ara, en situacions devastadores com la viscuda, Fèrriz es pregunta: “continuaran amb el seu negacionisme climàtic i restant importància a les advertències?”.
“S’ha ignorat cada avís de la ciència”
Antonio Turiel, investigador de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC considera en relació amb les catastròfiques inundacions del País Valencià que el que està passant “no són esdeveniments sinó la nova normalitat” i afegeix que “ha arribat el moment de dir amb honestedat i valor que hem de prendre mesures de caràcter permanent per a garantir la resiliència”. Per últim, envia un missatge molt gràfic per entendre episodis com l’actual gota freda o les sequeres extremes: “hem de viatjar a un altre planeta sense moure’ns de casa. Centrem-nos ara, com a humanitat, en sobreviure; això no s’ha acabat, només és el començament. Com més triguem a prendre mesures, més gent patirà innecessàriament”.
Juan Bordera ha denunciat que “es va donar l’alarma molt tard i es va permetre que la gent anés a treballar” i ho emmarca en una crítica al govern de Carlos Mazón
Per la seva banda, l’expert en emergència climàtica Juan Bordera ha denunciat que “es va donar l’alarma molt tard i es va permetre que la gent anés a treballar” i ho emmarca en una crítica al govern de Carlos Mazón que “ha pactat amb negacionistes del canvi climàtic per a governar a qualsevol preu”. Es lamenta pel fet que s’hagi ignorat “cada avís de la ciència i, fins i tot, els més imminents sobre la DANA”, que fa una setmana van anunciar diversos meteoròlegs.
Sense anar més lluny, Juan Jesús González Alemán, doctor en Física i investigador de l’Agència Estatal de Meteorologia advertia el divendres de la setmana passada mitjançant un fil a les xarxes socials que “si tot continua igual tal com preveuen els models meteorològics durant els pròxims cinc dies, aquesta DANA, per les seves característiques i comportament, té molt potencial d’entrar en el grup de les d’alt impacte. De les que poden ser recordades a la conca mediterrània”.
Les xarxes socials s’han inundat de missatges crítics amb la gestió feta per part de la presidència valenciana. Organitzacions ecologistes, sindicats de treballadores o entitats socials han mostrat el seu rebuig a les polítiques “neoliberals” de la dreta i l’extrema dreta, que “ens deixen indefensos davant els fots aiguats i una situació meteorològica extrema”.