Recorrent l’AP-7 per la comarca de la Plana Alta, difícilment es perd de vista el paisatge dominat pels tarongers. Sembla que les taques taronges dels arbres s’estenen a tot arreu. Però a mesura que abandonem l’autopista i ens endinsem en camins rurals, l’estampa citrícola comença a desdibuixar-se pel fruit que ara mateix té més reclam del mercat: l’alvocat. Les seues propietats fan que siga enaltit com un aliment decisiu en tota dieta saludable, i les grans empreses el presenten com “l’or verd” de l’agricultura. Però és un producte amb doble cara: esgotament de recursos hídrics, contaminació o desforestació són algunes de les amenaces que amaga.
Originari de llocs com Mèxic, el Perú o Colòmbia, el cultiu i consum de l’alvocat ha experimentat un notable creixement a Europa i, específicament, a l’Estat espanyol, que posseeix el 85,2 % de la superfície agrícola total del continent que es destina al fruit verd i s’ha erigit en el principal importador i exportador europeu. La seua producció es concentra a Andalusia (amb el 75 % de la superfície), Canàries (el 12,7 %) i els Països Catalans (el 12,3 %). D’aquesta darrera procedència, el País Valencià és on més ha arrelat: en deu anys la superfície productiva ha augmentat un 97 %, passant de les cent hectàrees en 2009 a les 2.093 en 2021. A les Illes se’n cultiven actualment 25 hectàrees, i Catalunya compta només amb 15, repartides entre el Montsià, el Baix Ebre i la Ribera de l’Ebre, però lidera les importacions i exportacions: importa cinc vegades més alvocats que fa una dècada i n’exporta a Europa el 56 %.
Organitzacions ecologistes i agrícoles veuen amb preocupació l’increment d’aquest conreu, a causa de l’ingent consum d’aigua que necessita i la petjada de carboni que deixa. “L’alvocat necessita temperatures i precipitacions elevades. Andalusia, el País Valencià o Catalunya són territoris càlids, però la manca de precipitacions fa que no siguen òptims per a cultivar un fruit que reclama una quantitat d’aigua molt per sobre de la nostra capacitat de recuperació hídrica”, emfasitza Gustavo Duch, investigador i membre de l’equip editor de la revista Sobirania Alimentària.
Per a fer una estimació de l’impacte en l’atmosfera, Duch explica que cal posar èmfasi en dos factors: “d’una banda, l’alvocat provoca molta desforestació en els principals països productors d’Amèrica Llatina; i per l’altra, és un producte del qual importem moltes tones només per a reexportar-les, la qual cosa suposa una gran despesa en transport”. A la mateixa conclusió arriba Ruth Aranda, investigadora del CSIC a l’institut d’Hortofructicultura Subtropical i Mediterrània La Mayora de Màlaga: “la petjada de carboni és superior a la d’altres productes. Ve d’Amèrica Llatina i s’exporta a la Unió Europea. Per tant, es mou molt més a escala mundial que aquells productes produïts a Espanya i exportats a Europa”.
Desafiament a la natura
L’augment de la superfície d’alvocat en territoris com Andalusia o el País Valencià no s’explica sense tenir en compte l’increment de la demanda del mercat europeu. Duch considera que es tracta d’un producte que “està de moda, com la carn fa trenta anys”, però “darrere d’aquesta tendència estan els interessos de la indústria alimentària, de les multinacionals i els fons d’inversió, que han vist una nova forma de fer negoci”, continua. “Posen molts diners per a estimular el consum d’alvocat, el venen com un producte saludable, que encaixa amb les dietes veganes o vegetarianes, però no es consideren els impactes negatius”, rebla.
Amb l’objectiu de vetllar pels seus interessos econòmics, els grans productors d’aquest fruit han constituït fins i tot l’Organització Mundial de l’Alvocat, des de la qual es pronostica que el consum global del producte es mantindrà en creixement. Alguns portals especialitzats en l’anàlisi de mercats estimen un increment dels ingressos globals del sector de fins a 7.800 milions d’euros en els pròxims dos anys. Però el seu èxit no ha repercutit en la població local dels principals països productors. Cristhian Camilo Rodríguez, antropòleg i president de l’organització en defensa del territori EcoGénova a la regió colombiana de Quindío, denuncia els impactes que la producció intensiva de l’alvocat té a països com Mèxic o Colòmbia: “Les grans empreses situen les plantacions en zones d’alt valor ambiental i s’hi produeix una pèrdua de biodiversitat. Hi ha regions senceres que s’han quedat sense aigua per l’acaparament dels recursos hídrics, i s’han desplaçat comunitats camperoles. La major part de la producció és per a exportar a Europa. És a dir, que l’aigua que tenim ací, d’alguna manera, se l’emporten”, conclou.
Els Països Catalans juguen un paper fonamental en la bombolla d’insostenibilitat de l’alvocat i l’espoli dels recursos a les regions americanes d’on prové. Per posar un exemple, el consum anual mitjà en el conjunt de llars de Catalunya s’ha més que duplicat en deu anys: ha passat dels 6.750 quilos als 14.565. Però la major part del que s’importa no es consumeix, sinó que es comercialitza als mercats d’Europa. L’any 2014, Catalunya, el País Valencià i les Illes van importar de països com el Perú, Mèxic o Colòmbia la mateixa quantitat d’alvocats que van exportar: 6.000 tones. Una dècada després, en 2024, la xifra s’ha quintuplicat: els diferents territoris dels Països Catalans importaren 37.034 tones, de les quals 20.652 s’exportaren de nou cap a llocs com l’Estat francés, el Marroc o Itàlia. Segons l’activista d’EcoGénova, “les destrosses ambientals són responsabilitat dels estats, que no regulen la producció, i de les ambicions empresarials per a guanyar diners afavorint el consum, estiga on estiga”. En la mateixa línia s’expressa Gustavo Duch que, a més, denuncia que la major part de la producció local d’alvocat “no satisfà les nostres necessitats, sinó que es ven al mercat global i als consumidors amb més poder adquisitiu”.
La investigadora Ruth Aranda sosté que produir i comercialitzar alvocats de manera local seria una solució per a no fer un ús insostenible del territori. També reivindica “no abusar d’aquells territoris millors per al seu cultiu i no fer monocultius”. El projecte d’agricultura ecològica Fulletes, impulsat per dues germanes a Godelleta (la Foia de Bunyol) porta a la pràctica aquesta filosofia. Marta i María Ferrandis cultiven taronja, clementina, llima, aranja i alvocat. Defensen que “el més important per la sostenibilitat i optimització dels recursos és produir en ecològic”. Durant el procés de producció de l’alvocat, “optem per mantenir viva la coberta vegetal sense tirar herbicides, així mantenim la humitat i no necessitem tanta aigua”, aclareix Marta Ferrandis. I a l’hora de comercialitzar, aposten per la venda directa a tendes i grups de consum locals.
La sequera colpeja
“La gran diferència entre altres aliments de regadiu i l’alvocat és que aquest, en ser procedent de països amb un clima subtropical, requereix molta més aigua”, assegura Gustavo Duch. El volum de consum hídric varia d’un lloc a un altre, segons el clima, la productivitat per hectàrea i de la gestió que es faça de l’aigua. Curiosament, els estudis de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, assenyalen que, a la comarca de la Marina Baixa, l’alvocat consumeix 3.465 metres cúbics per hectàrea a l’any, quasi 500 metres cúbics menys que la taronja. Però un estudi de l’organització independent Water Footprint Network, que treballa per la sostenibilitat i eficiència de l’ús de l’aigua, ha calculat una xifra mitjana global de la petjada hídrica d’aquest cultiu: 1.981 litres d’aigua per cada quilo d’alvocat, més del doble que un quilo de pomes (822 litres), de plàtans (790 litres)
o de taronges (entre 560 i 748 litres).
Els testimonis que ha recollit la Directa entre cultivadores d’alvocats refrenden la tesi d’aquest informe. José Antonio Llorent, enginyer químic jubilat i llaurador, cultiva nespres
i alvocats a Callosa d’en Sarrià, municipi de la Marina Baixa pioner en la introducció del fruit verd al País Valencià. En deu anys d’experiència en el sector ha pogut comprovar que “és el fruit que més aigua necessita per superfície. No molta més que el cítric, però és molt més rendible”, puntualitza. Assegura que “un agricultor que gasta un metre cúbic en l’alvocat produeix i guanya més que amb els cítrics”. El factor clau es troba en la diferència de preu en origen: mentre que per un quilo de taronges el llaurador rep 0,38 euros, per la mateixa quantitat d’alvocats té un guany de 2,5 euros com a mínim. Llorent també apunta al fet que “l’alvocat encara no presenta plagues i la fruita aguanta més en l’arbre. Per tant, tens més temps per a la collita i no es necessiten tantes mans”, circumstàncies que faciliten el treball al camp davant la manca de relleu en el sector.
Mentre que un quilo de taronges es paga al sector primari a 0,38 euros de mitjana, per la mateixa quantitat d’alvocats el guany mínim és de 2,5 euros
En un context de crisi citrícola pel desequilibri de preus en origen i destí a causa de les pràctiques abusives dels grans grups de distribució o la competència deslleial del mercat global, l’alvocat s’instaura com un cultiu substitut o complementari a la taronja, que cada any perd superfície en producció: en deu anys n’han desaparegut 7.000 hectàrees al País Valencià. Des de la Marina Baixa, les arrels del fruit verd s’estenen cap al nord, la qual cosa ha posat en alerta la Unió de Llauradors. “És un cultiu amb necessitats hídriques molt elevades. Ara mateix, tenim un creixement descontrolat en zones que estan en el límit climatològic, amb molta sequera, i el cultiu de l’alvocat podria agreujar la situació”, adverteix Ferran Gregori, tècnic agrícola d’aquest sindicat, i assegura que existeixen “interessos comercials que porten a argumentar que els cultius subtropicals no consumeixen tanta aigua”. Des de l’Associació de Productors d’Alvocats (ASOPROA), Xavier Ferrer, del Departament tècnic de València, defensa que, en l’actual context d’emergència climàtica, qualsevol cultiu de regadiu pot suposar un “problema”, però “el que és ben cert és que l’alvocat no difereix significativament de les necessitats hídriques dels cítrics o el caqui”.
La Marina Baixa, la Safor, el Camp de Morvedre o la Plana Baixa i Alta són algunes de les comarques valencianes que estan més en alerta per situació prolongada de sequera i on, paradoxalment, més alvocat s’està plantant. Rafa Mansanet, llaurador a Simat de la Valldigna (la Safor) i estudiant de quart d’Enginyeria Agrònoma a la Universitat Politècnica de València, en conrea dues hectàrees junt amb el seu pare i el seu oncle. Van fer el canvi de la mandarina a l’alvocat pels mateixos motius que Llorent: més marge de temps per a la collita i millors preus. Però no se’n sent orgullós: “El debat sobre el consum d’aigua és evident, perquè estem en un territori de secà, i no és sostenible que tinguem tanta superfície en regadiu”. “Si la manca d’aigua continua, personalment, ho arrancaré tot i posaré secà”, albira. Però el que per a alguns és encara un supòsit, per a altres ja ha estat una realitat.
A la finca La Calafa d’Alcanar (el Montsià), dedicada a l’agricultura familiar i ecològica, es van plantar alvocats per compensar els baixos preus de la taronja i la mandarina a finals dels anys noranta. Tanmateix, en 2018, van decidir aturar bona part de la producció d’alvocat i deixar només alguns arbres per a consum propi. “Si haguéssim comprat més alvocaters, potser haguérem pogut viure bé, perquè es paga bé, però ens demanaven molta més aigua que el taronger”, confessa Agustí Grau, llaurador de La Calafa. “Si li donàvem la mateixa quantitat d’aigua que al taronger, produíem menys que el que en teoria pot arribar a produir l’arbre de l’alvocat”, continua. La seua experiència li fa arribar a la conclusió que, “si a l’Ebre hi hagués un boom d’alvocat com a Màlaga, tindríem un problema greu, perquè no hi hauria aigua per a tots”.
Desforestació i sequera a Andalusia
Els principals territoris de cultiu subtropical a l’Estat espanyol són Granada i Màlaga, on destaca la comarca de La Axarquía. Històricament, hi ha predominat la trilogia agrària conformada pel blat, la vinya i l’olivera, junt amb l’ametller o el cítric. Però al llarg de l’últim mig segle s’ha substituït pel conreu intensiu de fruites tropicals, com l’alvocat o el mango. Rafael Yus, biòleg, investigador especialitzat en fruites subtropicals i membre d’Ecologistes en Acció d’Andalusia, manté un punt de vista molt crític amb el monocultiu subtropical: “Ha estat una bombolla que ha esclatat perquè era insostenible”.
La producció d’alvocater a Andalusia ha tingut dos moments d’expansió: la construcció de l’embassament de La Viñuela (Màlaga), en 1989, amb què es va poder augmentar la superfície de regadiu, i la crisi financera de 2008, quan molts inversors del sector immobiliari van trobar en l’alvocat un nou filó per a fer negoci. Va ser llavors quan moltes zones de secà “es van arrasar per a plantar alvocat o mango, fins aleshores relegats a les planures que no superaven els 140 metres d’altitud”, recorda Yus. Això va suposar canvis en l’ús del sòl i la desforestació de comarques històricament caracteritzades per una orografia escarpada.
A la desforestació i pèrdua de biodiversitat es va sumar la sobreexplotació hídrica. Tal com relata l’informe d’Ecologistes en Acció El vertader preu dels aliments: la cara oculta de l’agroindústria a la península Ibèrica (2024), va començar a incrementar la superfície d’alvocat regada al marge de la regulació, per damunt del nivell màxim d’altitud permés (140 metres), “mitjançant mecanismes com el bombeig d’aigua des de les zones més baixes i la construcció de nombrosos pous il·legals, la qual cosa va augmentar de manera extraordinària el consum d’aigua”.
El Servei de Protecció de la Natura (SEPRONA) de la Guàrdia Civil ha detectat més de 250 pous il·legals en La Axarquía, alguns dels quals en municipis situats a més de 600 metres per sobre del nivell del mar. No s’ha pogut obtenir la xifra de sondejos o pous il·legals a casa nostra en el moment de publicar aquest reportatge, però la Confederació Hidrogràfica del Xúquer assegura que “ha tramitat sancions per cultiu d’alvocat a causa de l’augment il·legal de la superfície” autoritzada. Es tracta d’aprofitaments hídrics legalitzats “en els quals ha augmentat la superfície de reg il·legal amb aquest cultiu”, principalment a la Marina Baixa i Alta i a la Safor.
L’embassament de La Viñuela, el més gran de la província de Màlaga, fa anys que es troba molt per sota de la seua capacitat. “Tenim una sequera notable que ha començat a provocar la mort dels cultius subtropicals. La producció ha caigut i això ha fet augmentar encara més el preu de venda”, exposa Rafael Yus, el qual adverteix que el País Valencià “podria patir una bombolla semblant si s’aposta exclusivament pel monocultiu de l’alvocat”. L’experiència d’Hèctor, productor de mango i activista ambiental de Màlaga, que demana mantenir-se en l’anonimat a causa del “conflicte” entre ecologistes i productores, avala les pèrdues. “De 2.000 arbres hem passat a un miler. S’han mort o els hem hagut d’arrencar, perquè no teníem aigua suficient”, confessa. Reconeix que es va deixar portar pel boom: “Els preus eren bons i hi havia molta demanda d’Europa, però no vam avaluar bé les necessitats hídriques i l’impacte ambiental”.
Un puntal del ‘realfooding’
L’alvocat s’ha convertit en un ingredient fonamental en la dieta de moltes persones. Cada cop és més habitual en els menús dels restaurants més trending, en les receptes de creadores de contingut culinari o en els perfils d’influencers del moviment realfooding, que promou una alimentació basada en menjar no processat. Es presenta a tot arreu com un dels productes més saludables que tenim a l’abast. Moltes especialistes recomanen menjar-ne pel seu valor nutricional: conté hidrats de carboni, proteïnes, fibra, vitamines o greixos monoinsaturats, els més cardiosaludables; però d’altres qüestionen el seu consum pel fet de no respectar els recursos i condicions climàtiques locals.
Susana Cánovas, portaveu del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, reconeix els beneficis nutricionals del fruit verd: “És una fruita que conté menys aigua que altres i aporta greix cardiosaludable, com l’àcid oleic, a banda de vitamines E, C i B6”. No obstant això, no el recomana mai “per l’impacte que pot tenir en el medi ambient. S’ha de tenir en compte la seua petjada ecològica, per la gran quantitat d’aigua que necessita i les emissions de CO2 de les importacions”.
És per això que aconsella optar per productes locals i de temporada que aporten les mateixes propietats nutricionals que l’alvocat i, alhora, “cuiden el nostre medi ambient”, subratlla. “Un d’aquests productes és l’oli d’oliva verge. També aporta greix cardiosaludable i el seu cultiu és més sostenible. És un producte de proximitat i, per tant, l’impacte és menor”, conclou.
