Rosa Oltra Carrió és mare d’un xiquet de tres anys que enguany ha començat la seua etapa educativa. Desitja que el seu fill puga estudiar i viure plenament en valencià i, amb aquest objectiu per bandera, ha decidit sumar-se a Famílies pel valencià, una associació que aglutina mares i pares d’alumnes d’infantil, primària i secundària contràries a l’anomenada llei de “llibertat educativa”. “La nova normativa és un atac a la nostra llengua. No respecta el dret dels nostres fills i filles a aprendre en valencià”, critica. Oltra i les centenars de famílies que formen part del col·lectiu treballen sense descans des que la Conselleria d’Educació va aprovar la llei i ha tirat endavant una consulta perquè les famílies trien la llengua vehicular en què estudiaran els seus fills i filles. Han creat diversos grups de treball i han definit un calendari de xarrades informatives sobre la llei i la consulta arreu del País Valencià per a informar-ne i defensar el “sí” al valencià. Ja són 7.500 famílies i 171 associacions de famílies d’alumnes adherides al manifest.
Esteu immerses en la campanya “Marca sí al valencià!” perquè les famílies trien el valencià en la consulta lingüística impulsada per la Conselleria. En què consisteix aquesta consulta?
A partir del curs 2025-2026, els plans lingüístics dels centres educatius canviaran. La nova llei educativa ja ha incorporat alguns canvis. Per exemple, hi havia centres amb plans d’immersió lingüística i la norma ha fet que desapareguen per complet. Però el gros de la llei entrarà a partir del pròxim curs. Tot l’alumnat canviarà la seua llengua vehicular a l’escola i el que diu la normativa és que som les famílies les que hem d’escollir. La nostra campanya busca incentivar que les famílies marquen el valencià en la consulta, però també informar de la lletra menuda de la llei. És molt important votar, perquè aquesta consulta no es tornarà a repetir.
És segur que amb la nova llei de “llibertat educativa” es garantirà la tria que fan les famílies?
Sota la paraula llibertat s’amaguen moltes trampes. La llei té un nom molt populista, perquè si llegeixes la lletra menuda, les famílies no serem lliures d’escollir. Nosaltres marcarem una llengua o una altra en la consulta, però l’alumnat caurà en un grup o un altre en funció del percentatge de famílies que hagen votat una cosa o una altra. Aleshores, no som lliures. I tampoc som lliures perquè no tenim prou informació. La Conselleria no està informant de la normativa. La llei marca uns percentatges que ens limitaran molt la quantitat d’hores que estudiaran els nostres fills en una llengua o una altra.
A la pràctica, com perjudicarà el sistema de percentatges a la tria de les famílies?
“El problema principal de la llei és que tracta el valencià i el castellà com si foren dues llengües iguals. Això és molt injust, perquè el valencià és una llengua minoritzada”
S’estableix un percentatge que fixa quants xiquets i xiquetes aniran a cada grup. Per exemple, en una escola de primària amb dues línies (primer A i primer B) i amb una ràtio de 25 alumnes per classe, suposant que trenta han votat una llengua i vint una altra, no es podrà fer una classe de trenta i una altra de vint, perquè en la primera se sobrepassarà la ràtio màxima. Aleshores, hi haurà cinc xiquetes que aniran a una classe amb una llengua vehicular que no és la que han triat les famílies. En el cas d’una única línia, si dotze famílies trien una llengua i tretze elegeixen una altra, n’hi haurà dotze que hauran d’estudiar en una llengua que no volen.
Com actua la llei i el sistema de percentatges establert en les comarques valencianoparlants?
El territori s’ha dividit en dues zones: zones valencianoparlants i zones castellanoparlants. El problema principal de la llei és que tracta el valencià i el castellà com si foren dues llengües iguals. Això és molt injust, perquè tothom sap que el valencià és una llengua minoritzada. La llei estableix una sèrie de percentatges per a la llengua A o la llengua B, dona igual quina siga. No es té en compte el que diuen els estudis acadèmics: si les llengües minoritzades no tenen com a mínim una presència d’un 50 % a l’escola, no podem assegurar-nos que les criatures o adolescents siguen competents en les dues llengües. És molt important marcar “sí” al valencià en la consulta per a assegurar-nos que els nostres fills i filles seran competents en matèria lingüística i sabran defensar-se socialment i laboralment en valencià i castellà.
Aleshores, tot i que la llengua base escollida siga el valencià, en el millor dels escenaris per a la normalització lingüística, a les zones valencianoparlants, quin percentatge de classes s’impartirà en valencià?
El sistema de percentatges és tan injust que en el millor dels casos, en una aula en valencià d’una zona valencianoparlant, en infantil, s’estudiarà un 65 % de les classes en valencià. En primer i segon de primària canvia: tindríem com a molt un 60 % de valencià. A partir de tercer de primària i en secundària, el percentatge baixa fins a un 52 % en valencià com a màxim, i com a mínim, un 47 %. Tota l’estona està fregant eixe 50 % límit o, fins i tot, està per sota. En l’actualitat, moltes escoles tenen percentatges superiors en valencià, per tant, en molts casos, marcar el valencià és quedar-se com ara o fins i tot reduir-lo.
Per tant, realment és una tornada al sistema de línies com s’ha dit? O és una llei de substitució del valencià?
No és una tornada a les línies, és una llei feta per a arraconar el valencià, perquè no l’està considerant com una llengua minoritzada. Està deixant en mans de les famílies una decisió que hauria d’estar en mans de les escoles, pedagogs i experts, que són els que saben com els nostres xiquets i xiquetes han d’aprendre les dues llengües per a ser bilingües i, alhora, defensar una llengua minoritzada. No tornem a les línies, ni pel percentatge en valencià i castellà que estudiaran els nostres fills ni pel desordre organitzatiu que aquesta normativa provocarà en els centres.
Què passa si en un centre escolar hi ha empat entre el nombre de famílies que trien el valencià i les que trien el castellà?
En els centres que només tenen una línia, si hi ha empat, preval la tria en funció de la zona de predomini lingüístic on s’ubique l’escola. Si està en zona valencianoparlant, doncs guanya el valencià, i si és castellanoparlant, doncs el castellà.
A les zones catalogades com a castellanoparlants, l’ensenyament del valencià s’ha reduït només a l’assignatura de llengua i literatura valenciana. Com ho valoreu? Quines conseqüències pot tenir el vet del valencià en aquestes zones?
A les zones castellanoparlants se’ls retira per complet la possibilitat de ser bilingües. S’ha reduït al 10 % i es pot demanar l’exempció. Pot passar que quan l’alumnat acabe la seua etapa educativa obligatòria no sàpiga ni parlar ni escriure en valencià, i això va en contra de la llei d’ús i ensenyament del valencià, que estableix que totes les persones han de ser competents en ambdues llengües. En el cas de les comarques castellanoparlants, s’estarà incomplint. Seran menys competents a l’hora de relacionar-se, de buscar una feina, d’estructurar el seu cap. Està comprovat científicament que les persones bilingües tenen més capacitats cognitives que les que no ho són. Estem creant persones que seran menys competents a escala social i laboral.
A les zones castellanoparlants, què passarà si les famílies trien el valencià? La llei diu com s’ha de respectar la seua decisió?
“A les zones castellanoparlants se’ls retira per complet la possibilitat de ser bilingües”
La normativa no marca quin percentatge ha d’haver-hi perquè es puga obrir un grup en valencià a les zones castellanoparlants. Aleshores, eixes famílies hauran de matricular els seus fills en una escola d’un poble veí que siga valencianoparlant o no tindran eixa possibilitat. És molt greu, perquè se’ls està arravatant directament la possibilitat d’estudiar en valencià.
Amb la campanya “Marca sí al valencià!”, esteu arribant a famílies no tan favorables a l’ensenyament en llengua pròpia. Quina és la seua resposta?
En la gran majoria de xarrades la gent ve menys o més convençuda dels avantatges que té l’ensenyament en valencià. També volen conèixer com funciona la nova normativa. Ens trobem amb famílies que ens han donat les gràcies perquè si no hagueren vingut a la xarrada, hagueren votat en castellà, perquè no sabien com funcionava la normativa. Pel que fa a les zones castellanoparlants, ara hi comencem a tenir actes. Estem molt contentes perquè sí que veiem que cada persona que ve es converteix en una formigueta, s’empodera amb la informació que donem i pot ser un altaveu per a la resta de famílies de la seua escola.
La Conselleria d’Educació ha defensat la llei des del discurs de la llibertat de les famílies i respecte a totes les llengües. Hi esteu d’acord?
No, en absolut. El primer que vam dir és que açò no és tasca de les famílies. Ens encomanen una decisió que han de prendre els lingüistes. Vivim en una societat amb una llengua minoritzada i, per tant, eixa decisió ha de ser presa només per expertes. Pensem que s’està fent demagògia amb les famílies. Estan utilitzant la paraula llibertat i queda clar que la llei no assegura que els nostres fills i filles estudien en el grup que volem.
Defenseu que les famílies no han de triar la llengua base. Quins riscos suposa això?
Algunes famílies tenim informació per a saber els beneficis que té aprendre llengües i estar oberts i obertes al món i a altres idiomes. Cada vegada hi ha més famílies informades, però n’hi ha que votaran des del desconeixement, des de les nostres creences més viscerals. L’elecció de la llengua vehicular a les escoles ha de recaure en la ciència, com tot el que es fa a l’escola. No cal que les famílies tinguem eixa responsabilitat ni els coneixements científics. Nosaltres podem votar des del cor o des de la ràbia i, fins i tot, des de l’odi, però això no serà mai una bona decisió. No podem decidir des del cor o l’odi una cosa tan important com és la llengua.
Quin paper juga l’escola i la comunitat educativa a l’hora de posar fre al retrocés de l’ensenyament en valencià?
Les escoles i els instituts són institucions fonamentals. Són eixe espai segur, on es fa arribar el valencià a tots els xiquets i xiquetes per igual i de manera gratuïta. És clar que en el cas de les famílies valencianoparlants, s’aprèn a casa, però on s’aprèn a escriure i a llegir és a l’escola. Per tant, això només es pot aconseguir si donem més pes al valencià. És l’escola qui ha de batallar perquè la nostra llengua perdure.
Com heu valorat la resposta de Conselleria fins ara? Va rebutjar més de 4.000 al·legacions contra la consulta.
És vergonyós obrir un període d’exposició al públic durant les vacances de Nadal. Així i tot, vam aconseguir presentar més de 4.000 al·legacions que vam respondre una a una. La varietat d’al·legacions és molt gran i la Conselleria ha respost molt de pressa i amb un únic escrit. És una falta de respecte per al professorat i les famílies. La consulta s’havia de fer al novembre, però amb la dana es va retardar. Posteriorment, van dir que seria després de Nadal, després a finals de gener, i ara, per termini no arriben. És tot una falta de respecte. No tenim encara data, tot i que per termini estimem que podria ser cap a finals de febrer o principis de març.
Si la decisió d’una família no ha estat respectada a la consulta, quines opcions té? La Conselleria habilita ferramentes o recursos perquè tot l’alumnat puga estudiar en la llengua base triada?
“Les escoles i els instituts són institucions claus. Són eixe espai segur, on es fa arribar el valencià a tots els xiquets i xiquetes per igual i de manera gratuïta”
En aquests casos els centres amb recursos podran fer desdoblaments, però tothom sap la manca de recursos que té l’escola pública, per tant, aquesta suposada solució no és realista. L’alternativa serà buscar-te un altre centre on hi haja plaça amb els requisits lingüístics que tu vols. Però això té uns impactes per a les famílies, la conciliació serà molt més complicada i, a més, es canvia tota l’estructura d’amistats dels nostres fills i filles.
L’arribada del PP i Vox a les institucions ha estat marcada per les polítiques en contra de la llengua. A què respon que l’interès principal de la dreta i la ultradreta siga la persecució del català?
Respon a les polítiques d’odi que han tingut sempre. Mazón va dir que, durant molt de temps, el valencià havia sigut una llengua imposada en el territori. Però si tu estàs al carrer, t’adones que el valencià no s’ha imposat mai. És un odi que tenen cap als valencianoparlants.
La persecució de la llengua amb lleis com la de Rovira és un dels factors que més condiciona la pèrdua de parlants?
És un factor molt important. L’educació és una eina molt important per a la defensa de la llengua. Per descomptat, ha d’anar acompanyada d’altres polítiques, però que desaparega de l’escola és un greu atac. La nostra llengua està viva tot i que ells no vulguen.
