Incorporar el delta del Llobregat a la xarxa d’espais naturals de protecció especial de Catalunya, com a parc natural i agrari, és la proposta que posen damunt la taula una setantena d’entitats, aplegades a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, per frenar la degradació ecològica del territori alhora que promoure-hi l’agricultura. “La densitat de població de l’àrea metropolitana de Barcelona i la quantitat de pressió urbanística que hi ha fa que sigui un entorn amb especials necessitats, per això plantegem que es declari per llei aquesta figura de protecció”, exposa el biòleg Jaume Grau, portaveu de la plataforma. Ecologistes en Acció estima que entre zones urbanes, infraestructures i vies de comunicació ha quedat cimentat vora el 60% del delta. Un 40% és el que queda d’espai natural i agrari.
El xoc entre blindar els ecosistemes del delta amb una “llei singular” que impedeixi construir-hi i l’aposta d’ampliar l’aeroport del Prat, fa caure en picat les possibilitats que l’opció, per ara, sigui acollida a escala governamental. De fet, s’espera que en les setmanes vinents es conegui l’informe de la comissió tècnica —criticada des de l’ecologisme per ser “més política que no pas tècnica”— encarregada de concretar l’ampliació de l’aeroport.
El xoc entre una llei que impedeixi construir-hi i l’aposta d’ampliar l’aeroport del Prat, fa caure en picat les possibilitats que la proposta sigui, per ara, acollida pel Govern
Des de SOS Baix Llobregat preveuen que l’afectació de tirar endavant la nova ampliació seria “irreversible” en aiguamolls que, defensen, no poden assumir l’impacte de més pressió humana. Reclamen, especialment per La Ricarda, Cal Tet, Ca l’Arana i El Remolar-Filipines, els aiguamolls que acullen més biodiversitat d’aus, “actuacions urgents” per garantir que les espècies assoleixen un bon estat de conservació. També, per altres que han patit impactes severs, com les basses de Can Dimoni, la llacuna de la Murtra, els Reguerons o l’Olla del Rei.
La proposta de parc natural que posen sobre la taula els ecologistes també impediria continuar amb l’expansió del port de Barcelona i de projectes urbanístics previstos que empitjoren la connexió ecològica d’un territori “estripat”, per les construccions de les darreres dècades, derivades del creixement de Barcelona i del seu cinturó metropolità i de les seves infraestructures: expansions de l’aeroport del Prat i del port de Barcelona, la ronda de Dalt, el nus del Llobregat, altres carreteres, la línia d’AVE.
La proposta de parc natural també impediria continuar amb projectes que empitjoren la connexió ecològica d’un territori “estripat” per les construccions de les darreres dècades
Des de SOS Baix Llobregat defensen que declarar el delta del Llobregat parc natural, i ampliar els recursos per gestionar el territori —de manera coordinada entre la conselleria responsable de la conservació de la natura, en aquests moments, la macroconselleria de Territori, i la conselleria responsable d’agricultura— és una decisió que respondria al marc normatiu de conservació de la natura català i internacional. “No protegir els hàbitats i les espècies és il·legal, i això és el que està passant al delta”, lamenta Grau. Pel biòleg, la protecció de la biodiversitat al delta del Llobregat “no ha estat efectiva”.
Segons dades recollides per la plataforma ecologista, a partir de l’informe sobre l’estat de la natura a Catalunya de l’any 2020, només el 5% de les espècies i el 25% dels hàbitats dels ambients agraris del delta del Llobregat tenen estats de conservació favorables, i suposa una contribució negativa a la conservació de les espècies i hàbitats d’aigües continentals al conjunt de Catalunya. Pel que fa als ambients aquàtics, recullen que estan experimentant una degradació ràpida i que tenen risc de desaparèixer.
Oferir al delta del Llobregat la protecció de parc natural és una decisió coherent amb el marc normatiu de conservació de la natura català i internacional, defensa SOS Baix Llobregat
Actualment, estan a càrrec de gestionar els espais no urbanitzats del delta el consorci dels espais naturals del delta del Llobregat —responsable de la gestió de les més de 900 hectàrees incloses en figures de reserva natural parcial (les zones d’especial protecció per a les aus, d’especial conservació i d’espais d’interès natural)— i el consorci del parc agrari del Baix Llobregat.
Camí per fer amb la pagesia
La iniciativa de crear un parc natural al delta es presenta com un punt de partida per, en els mesos vinents, construir una proposta conjunta amb altres actors del territori, sobretot, amb la pagesia que treballa al delta del Llobregat. Des del sindicat Unió de Pagesos, asseguren que tenen previst contactar amb SOS Baix Llobregat per demanar detalls de la proposta, que per ara no han vist, alhora que critiquen que no s’hi hagi comptat abans de la presentació pública, com a representants del sector dins del consorci que gestiona el parc agrari que per ara existeix al delta. L’organisme, a càrrec tant del desenvolupament econòmic de les explotacions agràries com de la qualitat ambiental del parc agrari, està format, a més de per Unió de Pagesos, per la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments amb territori dins del parc agrari, amb més de 300 exploracions agràries i vora 3.500 hectàrees, que traspassen el terreny del delta del Llobregat.
La iniciativa de crear un parc natural al delta es presenta com un punt de partida per, en els mesos vinents, construir una proposta consensuada amb altres actors del territori i dur-la a les institucions
Tot i reconèixer que consensuar una proposta amb els productors agrícoles del delta i arribar a defensar-la en bloc a les institucions pot no ser un camí senzill, SOS Baix Llobregat confia a articular una proposta que trobi l’equilibri perquè les explotacions siguin viables i les espècies millorin l’estat de conservació. “En l’oposició a Eurovegas hem col·laborat, també ens trobem en l’oposició a l’ampliació de l’aeroport, i hem de continuar treballant conjuntament en un escenari en què estan en perill d’extinció tant espècies i ecosistemes com una professió imprescindible com és la de la pagesia a l’àrea metropolitana de Barcelona”, considera Grau.
En el document presentat, s’hi reivindica el seu paper central, no només en la provisió d’aliments de qualitat i proximitat, sinó en el manteniment de la terra productiva, la recàrrega d’aqüífers i la mitigació de l’escalfament global. “La majoria d’actors econòmics veuen aquest territori com una reserva de ‘sòl lliure’ on ubicar negocis immobiliaris, industrials, comercials o logístics, i macroinfraestructures; així que a un propietari de terreny que vulgui fer diners li surt més a compte vendre a una empresa inversora que no llogar-li a una persona que vulgui guanyar-se la vida treballant la terra”, exposa el portaveu de SOS Baix Llobregat. Alhora, Grau remarca que declarar els terrenys agraris com a part del parc natural reduiria la possibilitat d’especulació i hauria de facilitar l’accés a la terra a qui vulgui dedicar-s’hi.
La plataforma ecologista planteja que situar els terrenys agraris com a part del parc natural reduiria la possibilitat d’especulació i facilitaria l’accés a la terra a qui vulgui treballar-la
El canvi en els usos del sòl, és a dir, la pèrdua de superfície i la fragmentació dels ecosistemes, és el principal factor que deteriora els ecosistemes terrestres i d’aigua dolça. “Només un canvi dràstic pot evitar la pèrdua dels serveis ecosistèmics que el territori del delta ofereix i sense els quals la qualitat de vida a l’entorn metropolità de Barcelona quedaria seriosament afectada”, adverteixen en el projecte presentat per les ecologistes. Entre els impactes, concreten, hi ha la menor garantia d’accés a aigua potable, empitjorament de la salut per la contaminació atmosfèrica i l’efecte illa de calor, l’agreujament de la salut mental per la reducció d’espais verds i naturals i un risc més elevat de malalties zoonòtiques.
