35 anys de presó, 187.000 euros i 21 encausades. Aquestes són les xifres que es destaquen a les portes del judici a les encausades del bloc Llavors, que s’allargarà fins al 3 de juny. Demà s’inicia la darrera etapa del procés obert el 25 de maig de 2021, quan centenars de persones es van concentrar per impedir el desallotjament de tres veïnes del bloc del número 38 del carrer de Lleida, a Barcelona. Aquest edifici ha esdevingut un símbol de resistència i va ser batejat com a bloc Llavors. Des del grup de suport Llavors Absolució consideren que s’ha convertit, també, en el “cas de repressió més extens que afronta el moviment per l’habitatge”. Durant la primera sessió s’han plantejat qüestions prèvies i ha declarat el cap de l’operatiu de Mossos d’Esquadra que va executar el desnonament.
L’escrit d’acusació del Ministeri Fiscal recull delictes de desobediència greu, atemptat contra agents de l’autoritat, coaccions greus i, en alguns casos, danys i lesions. Martí Majoral, portaveu d’Alerta Solidària, explica que es tracta d’un tipus de delictes habituals en causes del moviment per l’habitatge, però que és excepcional que s’imputin tots alhora. Això, segons detalla, té l’objectiu de “generar sobrecàrrega” a les encausades. Per a aquests delictes demanen un total de 35 anys de presó, un any i vuit mesos per cada encausada, i 187.000 euros de multa. Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya, com a acusació particular, reclama una indemnització de 20.135 euros, principalment pels desperfectes a l’operatiu policial de les unitats ARRO i Brimo que van participar en el desnonament.
L’acusació de la Fiscalia recull delictes de desobediència greu, atemptat a agents de l’autoritat, coaccions greus i, en alguns casos, danys i lesions
Hi estan implicats membres de la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó, el Sindicat d’Habitatge de Cassoles, el Sindicat d’Habitatge de la Verneda, el Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya, la PAHC Bages i d’organitzacions com Endavant, Arran, OJS i la Saó. Majoral considera que es tracta d’una causa “caòtica”, ja que no es basa en accions concretes —fer una empenta a un policia o construir una barricada, per exemple—, tal com passa generalment en desnonaments. “Ens trobem una macrocausa en què s’ha volgut posar, pel boc gros, a molta gent. El que s’imputa no és un fet sinó un contínuum de fets que s’inicia tan bon punt els Mossos comencen a actuar fins que el desallotjament es fa efectiu”, explica el portaveu.
“Ens trobem una macrocausa en què s’ha volgut posar, pel boc gros, a molta gent”, explica el portaveu d’Alerta Solidària Martí Majoral
El cas del bloc Llavors es remunta a 2016, quan Vauras Investments, un fons d’inversió amb capital finlandès, va comprar l’edifici i va anar comunicant a les veïnes que l’havien d’abandonar. Es tracta d’un modus operandi habitual d’aquesta corporació i d’altres de similars, que compren immobles, expulsen les persones que hi viuen, en reformen els pisos i els venen a preus més elevats. L’agost de 2017, sis dels pisos van ser ocupats i hi van entrar a viure famílies vulnerables. El que es va batejar aleshores com a bloc Llavors va resistir a quatre intents de desnonament.
El febrer de 2021, la magistrada del jutjat de primera instància número 48 de Barcelona va decretar un desnonament amb data oberta, que es va efectuar el 25 de maig. Aquell dia, unes quaranta persones van oposar-se al desnonament des de dins de l’edifici, una seixantena des del portal i unes dues-centes a l’altra banda del cordó policial, on hi va haver càrregues.
Unes quaranta persones van oposar-se al desnonament des de dins de l’edifici, una seixantena des del portal i unes dues-centes a l’altra banda del cordó policial
A l’escrit d’acusació del Ministeri Fiscal, es declara que les activistes estaven “perfectament organitzades en el seu objectiu d’aconseguir frustrar l’actuació policial i evitar que es complís l’ordre judicial de desnonament”. A més, cita que les activistes van utilitzar “tanques metàl·liques d’obra unides entre elles per formar una barrera per impedir i dificultar als policies l’accés a l’edifici”, “un somier metàl·lic fixat a un matalàs per usar-lo com a escut o ariet contra els agents” a més d’ampolles amb pintura i ous i farina. Els diferents col·lectius en defensa del dret a l’habitatge van explicar que es van limitar a manifestar-se i fer resistència passiva. Tot això passava amb un gran enrenou mediàtic, l’endemà de la presa de possessió de Pere Aragonès com a president de la Generalitat. Per això, en paral·lel a l’execució del desnonament, alguns grups van ocupar la seu d’ERC.
Arran de la detenció de quatre persones, les advocades d’Alerta Solidària es van assabentar que la Unitat Central d’Investigació d’Extremismes Violents duia el cas
El febrer de 2022, arran de la detenció de quatre persones, les advocades d’Alerta Solidària es van assabentar que estava portant el cas la Unitat Central d’Investigació d’Extremismes Violents (UCIEV), subordinada a l’Àrea Central d’Informació dels Mossos d’Esquadra. Martí Majoral apunta que “es parteix de la idea profundament antidemocràtica que el dret a la protesta esdevé un problema quan comença a ser una mica significativa”, i rebla: “en lloc de resoldre els problemes de fons que generen les protestes, donen carta blanca a la repressió”.
En aquesta mateixa línia, des del col·lectiu de suport a les encausades Llavors Absolució denuncien que aquest no és només un atac al dret a l’habitatge, “sinó també al dret a la protesta” i, també, que la Generalitat i l’Estat “utilitzen la repressió per desarticular el moviment per l’habitatge”.
Diverses organitzacions pel dret a l’habitatge han convocat una concentració de suport a les 8.30 h del matí a la Ciutat de la Justícia, una hora abans de l’inici del judici.
Per altra banda, també està previst que se celebri durant el mateix matí el judici contra una militant pel dret a l’habitatge acusat d’intentar aturar un desnonament al carrer de la Cera del barri del Raval de Barcelona. En aquest cas, l’activista s’exposa a una condemna d’un any de presó, pels presumptes delictes de resistència i atemptat contra l’autoritat.
Primer dia de judici
A partir de les 9.30 h, avui 8 de maig, s’ha celebrat la primera de les sis sessions que durarà el judici a la sala 221 del jutjat penal 22, a la Ciutat de la Justícia. En aquesta jornada, s’han abordat les qüestions prèvies i ha declarat el cap de l’operatiu de Mossos d’Esquadra que va executar el desnonament. Les advocades, Eva Pous, Carlos Hurtado, Xavier Monge i Àlex Solà han demanat la impugnació d’uns vídeos aportats com a prova audiovisual que consideren “una prova genèrica i indefinida”, ja que, “no tenen garanties de traçabilitat”. També han demanat la impugnació d’un informe forense, presentat com a prova per la Fiscalia, que havia analitzat les lesions suposadament causades als agents de Mossos d’Esquadra. Les advocades argumenten que aquests informes no compten amb les mínimes garanties, pel fet que es van dur a terme nou mesos després del desnonament.
La defensa ha demanat la impugnació d’uns vídeos al·legant que “no tenen garanties de traçabilitat”, així com un informe forense
Durant la sessió, la defensa ha posat en relleu que “el dia dels fets s’estaven exercint els drets fonamentals de manifestació, reunió i expressió” i que les persones que es concentraven al bloc Llavors no estaven “impedint l’execució d’un ordre judicial”, tal com es referia l’escrit de l’acusació, sinó que mostraven el seu rebuig sabent que la seva acció podria, només, postergar unes hores l’execució del desnonament. La part acusadora ha reconegut que el procés d’instrucció de la policia ha sigut “estrany” –es van dur a terme accions sense ordre judicial–, però nega que el dret a manifestar-se s’oposi al dret o a dur a terme una ordre judicial, i ha subratllat la necessitat de fer prevaldre el dret a la propietat “encara que no sigui un particular i sigui un fons d’inversió”.
Per la seva banda, el cap de l’operatiu de Mossos d’Esquadra, que va donar les ordres el dia 25 de maig de 2021, ha declarat que hi va haver una “resistència activa greu a l’actuació policial, amb cops de puny i puntades de peu”, i ha destacat el llançament de líquids als agents. Tot i això, seguidament ha considerat que la situació era pacífica i que, per això, no van caldre dur a terme càrregues. Alhora, però, la policia va denunciar diverses persones per atemptat contra l’autoritat. L’agent ha reafirmat, en repetides ocasions, que l’acció policial va ser “proporcional”.
