El 26 de febrer de 2024, pocs dies després de la detenció de Koldo García, el periodista Javier Chicote –a les pàgines del rotatiu espanyolista ABC–, revelava que tres anys enrere, quan s’havien posat a investigar “la figura i obra de Koldo”, van rebre una trucada d’un important oficial de la Guàrdia Civil. “Que tinguéssim en compte els grans serveis que Koldo havia fet en la lluita contra ETA col·laborant amb les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat. Que el deixéssim en pau”, detallava.
Nascut a Barakaldo (Biscaia), però resident a Navarra des de jove, es movia sempre en entorns espanyolistes i policials. El mateix Koldo ha assegurat que, juntament amb el seu pare (militant de la UGT) i amb l’exsecretari d’organització del PSOE José Luis Ábalos –el tercer pilar de la seva vida, de qui es considera “fill”–, fou el general de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo, condemnat pel segrest, tortura i assassinat dels membres d’ETA Joxean Lasa Aróstegui i Joxi Zabala Artano, que foren sepultats en una fossa de calç viva a Busot (l’Alacantí).
Quan Koldo tenia vint anys era guarda de seguretat a l’empresa Serramar Vigilancia, que l’any 1990 s’encarregava de protegir les obres de l’abocador de Góngora, amb forta oposició veïnal
Quan García tenia vint anys va entrar a treballar com a guarda de seguretat a l’empresa Serramar Vigilancia, que l’any 1990 protegia les obres de construcció de l’abocador de Góngora, fortament rebutjat per la població de Tajonar, Zolina, Labiano i Ilundáin, nuclis habitats de la vall d’Aranguren. Un dels veïns de la zona, la tarda del 17 de maig de 1991, va tenir la mala sort de topar-se amb Koldo i el seu cap Amador, un encontre fortuït que li canviaria la vida.
“Havia de portar un bidó de gasoil de 200 litres amb la camioneta i em vaig trobar un camió aturat a la carretera. Allà estava el cap de l’equip de guardes jurats, un element igual o pitjor que Koldo”, recorda l’Enrique tres dècades després, però com si fos ahir. “No li donava la gana que passéssim els vehicles que estàvem atrapats, es va encarar amb mi i em va amenaçar de mort”, recorda amb detall. Tot seguit, Amador González, que tenia 30 anys, tornaria acompanyat de quatre homes. “Tot sol no es va enfrontar, va anar a buscar els companys de l’abocador i em van donar una pallissa. Vam aconseguir la condemna de dos, dels que en sabíem els noms. Els altres tres mai no vam saber com es deien”, assevera.
Quaranta-cinc dies de recuperació
La inacabable concatenació de cops de porra es va perpetrar a la vista dels conductors que es trobaven atrapats a l’embús, el testimoni dels quals va ser determinant en la vista oral del judici. “L’últim cop al cap me’l va donar ell [Koldo García]. En intentar protegir-me em va trencar un dit, una costella i cops per tot el cap. Em van deixar de copejar perquè pensaven que m’havien matat”, recorda encara amb indignació. I un detall no menor. “Estava visiblement ferit i sagnant quan va arribar la Guàrdia Civil. Em vaig apropar i van treure les ‘bocachas’ [escopetes de bales de goma] mentre m’advertien que marxés del lloc. No em van socórrer. Aleshores li vaig demanar a un veí que em portés a l’hospital”, rememora 34 anys després dels fets. Cal recordar, que els agents de la Benemèrita, durant els anys de la construcció de l’abocador, van carregar en nombroses ocasions contra el veïnat de la vall d’Aranguren, una zona que va quedar fortificada des de l’arribada de la primera excavadora i fins que van finalitzar les obres.
Però aquí no va acabar el calvari de l’Enrique. Després d’una setmana d’hospitalització i de 45 dies de descans a casa per a recuperar-se de les ferides, les trucades amenaçadores eren constants. “Em trucaven dient-me que em matarien. Vaig demanar al jutge que intervingués el telèfon, però no ho va acceptar. Continuaven passant per davant de casa amb actitud fatxenda i proferint tota mena d’amenaces. Per por, vaig apuntalar portes i finestres”, explica en referència a l’equip on treballava Koldo. Després d’una dilatada instrucció judicial, l’any 1995 els fets van acabar en condemna. Dos anys, quatre mesos i un dia de presó per a Koldo García i Amador González. Va ser aleshores quan l’entorn influent de Koldo el va deslliurar d’acabar entre reixes. El 8 de novembre de 1996, la ministra de Justícia Margarita Mariscal de Gante (PP) –del primer executiu de José María Aznar– li va atorgar un indult.
“Em trucaven dient que em matarien. Vaig demanar al jutge que intervingués el telèfon, però no ho va acceptar. Vaig apuntalar portes i finestres de casa”, explica l’Enrique, veí d’Aranguren
Fins a l’any 1992 va continuar treballant en la vigilància de l’abocador, per després ocupar la plaça de porter del prostíbul Rosalex i posteriorment del club Subsuelo de la plaça de Castilla de la capital navarresa. L’any 2011 s’incorpora a les llistes del Partit Socialista de Navarra i aconsegueix acta de regidor del municipi de Huarte, d’on és originària la seva dona. L’agressió vint anys enrere del veí d’Aranguren va comportar que s’arribés a fer una concentració veïnal a les portes del consistori per denunciar-lo i demanar infructuosament que se l’apartés del càrrec. Ans al contrari, Koldo feia ben poc que havia reincidit en el seu comportament violent, amb un episodi contra un menor al centre de Pamplona que també va acabar en condemna.
Testimonis al 112: “l’acabaran matant”
L’11 de juliol de 2010, la selecció espanyola guanyava la Copa del Món de Futbol, en una final contra els Països Baixos celebrada a l’estadi Soccer City de Johannesburg. Aquella mateixa nit se celebrava a la plaça dels Fueros de Pamplona un concert del grup Reincidentes. Un jove de 16 anys, acompanyat de la seva parella, va sortir del recinte en direcció a l’avinguda de Galícia, però es va aturar un moment per anar al lavabo del bar Stadium. Segons es detalla a l’apartat de “fets provats” de la sentència del jutjat d’instrucció 1 de Pamplona, “pel fet que el jove portava una samarreta amb la llegenda ‘Independència’ i en el bar hi havia altres persones amb la samarreta de la selecció espanyola de futbol que acabava de guanyar aquella nit el títol del Mundial, es va desencadenar un incident”. Un policia nacional de paisà que era dins del bar participant de la celebració –amb el TIP 82796– va agafar pel braç el jove “i el va fer fora a empentes”. A l’exterior es va produir un estira-i-arronsa i el policia “li va propinar diversos cops al menor”. Aleshores va intervenir l’exassessor del PSOE i amic de Santos Cerdán. “Lluny de posar fi a l’incident, Koldo García es va endur el jove fins al bar Sol, agafat pels braços amb molta força, on el va agafar pel coll i li va propinar cops, caient tots dos a terra, mentre terceres persones li instaven a deixar en pau al menor”.
“Van pretendre desprestigiar els testimonis de l’agressió de Koldo García amb dades sobre la seva militància”, expliquen fonts de la defensa del menor estomacat a la capital navarresa
A la vorera de davant del bar Stadium hi ha les dependències de la Zona de la Guàrdia Civil de Navarra –amb un bust en homenatge al Duque de Ahumada, fundador de la Benemèrita–, per la qual cosa, de seguida van fer acte de presència una dotació d’agents que, sorprenentment, es van endur detingut el menor, sota l’acusació d’enaltiment del terrorisme. La inconsistència de l’acusació va portar a l’arxivament immediat per part del jutjat de menors.
Fonts jurídiques del despatx Zuzenki, que va ser l’encarregat de la defensa del menor i posterior acusació particular contra Koldo García, expliquen que “va ser un procés molt difícil des d’un bon començament, no sabíem qui eren els agressors, va costar identificar-los, sospitàvem que podien ser policies o guàrdies civils”. A més, creuen que es va dilatar excessivament en el temps la celebració del judici i que “la condemna i la indemnització són irrisòries pel relat de fets provats”. Una pena de multa de seixanta dies –a raó de quinze euros diaris– i una indemnització de 90 euros, que van haver d’abonar Koldo i el policia agressor. Aquestes mateixes fonts consideren que la condemna va ser gràcies als testimonis, ja que “van ser molt contundents, tant els presencials com les trucades rebudes als serveis d’emergència, que descrivien l’escena alertant que ‘l’acabaran matant’”, pel desequilibri entre la corpulència i l’agressivitat de Koldo i com es movia el cos del menor a cada embat. Pel que fa al cercle de poder en el que es movia l’agressor, des del despatx Zuzenki recorden com van pretendre “desprestigiar els testimonis amb dades sobre la seva militància en organitzacions polítiques o socials, arribant a afirmar durant el judici que un dels que havien presenciat els fets pagava una quota a una entitat concreta, una informació que no podia venir d’una simple cerca a Google, sinó dels fitxers policials”.
Koldo, Acciona i la Guàrdia Civil
Els vincles de Koldo amb la Guàrdia Civil han quedat palesos de manera objectiva en els últims anys. El 3 de maig de 2018 va ser condecorat amb l’Orde al Mèrit de la Guàrdia Civil, en la categoria de creu amb distintiu blanc, que premia “les accions o conductes d’extraordinari relleu, que redundin en prestigi del cos i interès de la pàtria”. L’expedient de la concessió d’aquesta distinció encara és un “secret oficial”, no se’n saben les raons concretes.
El periodista Ramon Sola (Naiz) ha revelat que el comandament de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí, condemnat per tortures al militant abertzale Kepa Urra, va fitxar per Acciona l’any 2021
Tot i això, en una entrevista emesa el 15 de juny de 2025 al programa Todo es Mentira de Risto Mejide (Cuatro), Miguel Moreno, contable del bar Franky de Pamplona, que segons les investigacions de l’UCO de la Guàrdia Civil emetia factures falses d’entre 800 i 1000 euros que la constructora Acciona després abonava a Koldo García, deia: “Per entendre la relació de Koldo amb Acciona cal remuntar-se a quan col·laborava amb la Guàrdia Civil, en el context de la lluita contra ETA”.
Aquella mateixa setmana, el periodista Ramon Sola, redactor en cap d’actualitat del diari Naiz, revelava que el comandament de la Guàrdia Civil Manuel Sánchez Corbí, condemnat per tortures al militant abertzale Kepa Urra, va fitxar per l’àrea de seguretat d’Acciona l’any 2021, després de 35 anys al servei de la Benemèrita. “Com va poder passar aquesta porta giratòria? D’ens investigador a ens investigat, sense cap trava? Perquè va fer aquest moviment Sánchez Corbí?”, es preguntava el periodista, destacant el fet que segons l’informe que acusa Koldo, Ábalos i Cerdán, les primeres adjudicacions irregulars a Acciona datarien de l’any 2018.
