Ahmet Dikmen, resident a Bèlgica des de 2013, va ser detingut per la policia espanyola a petició de l’Estat turc, el dissabte 12 de juliol, mentre visitava València. Dikmen fou traslladat a Madrid sense que se n’informés a la seva família, que denuncia la manca absoluta de transparència en tot el procés. Només van saber que havia estat posat oficialment sota arrest quan ell mateix va poder fer una breu trucada, informant que havia sigut empresonat i que s’havia obert un termini de quaranta dies perquè Turquia aportés la documentació d’extradició. La seva família ha declarat que tot i haver-se dirigit a nombroses institucions oficials, no ha pogut obtenir informació sobre Dikmen i està profundament preocupada. Per tot plegat, la família fa una crida a l’opinió pública perquè mostri solidaritat i suport.
Dikmen fou traslladat a Madrid sense que se n’informés a la seva família, que denuncia la manca absoluta de transparència en tot el procés
Ahmet Dikmen és un refugiat polític que es va veure obligat a exiliar-se a Bèlgica el 2013 a causa d’una condemna de presó de vint anys imposada per l’Estat turc. Segons explica en un comunicat el Comitè Valencià de Solidaritat amb el Kurdistan, “tant ell com la seva família han patit la repressió d’Erdogan: ha perdut un germà i dos nebots en la lluita per la llibertat del poble kurd”. I afirmen que “la seva entrega a Turquia posaria en perill immediat la seva vida i la seva integritat física”. Per tot això, el Comitè Valencià de Solidaritat amb el Kurdistan demana l’alliberament d’Ahmet Dikmen i la paralització de qualsevol intent d’extradició, que de consumar-se suposaria “una greu vulneració dels drets humans i del dret internacional de protecció de les persones refugiades”.
La fi de la lluita armada?
Tot plegat arriba en un moment en el qual el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK, per les sigles en kurd) està fent passes cap a la seva dissolució. El passat 11 de juliol, una trentena de guerrillers —inclosos quatre comandants— del PKK van escenificar la crema de les armes en un gest amb el qual van voler simbolitzar un nou començament pel moviment d’alliberament kurd, al qual Ahmed Dikmen també està vinculat.
Així mateix, el dilluns 14 de juliol el president turc Recep Tayyip Erdoğan va fer un important gest cap a la fi del conflicte i va anunciar la creació d’una comissió parlamentària per continuar el procés de pau. Al mateix temps va llençar una amenaça que no aclareix els dubtes sobre la continuïtat del procés: “Si les aigües flueixen en direcció oposada, farem el que sigui necessari”.
El dilluns 14 de juliol el president turc Reccep Tayyip Erdogan va fer un important gest cap a la fi del conflicte i va anunciar la creació d’una comissió parlamentària per continuar el procés de pau
Tanmateix, en un gest inèdit, Erdogan ha reconegut la repressió de l’Estat turc i la vulneració de la legalitat en la lluita contra el moviment kurd amb execucions i desaparicions, crema de pobles o la prohibició de la llengua: “les males pràctiques de l’Estat també hi van influir. Els assassinats sense resoldre van ser-ne una. La presó de Diyarbakır en va ser una. Els llogarets incendiats, les persones obligades a fugir en una sola nit, les mares que no podien parlar kurd amb els seus fills a la presó: tots aquests van ser exemples d’aquestes pràctiques il·lícites. Els mètodes de lluita que sortien de la llei i la legitimitat no van acabar amb el terrorisme; al contrari, ho van alimentar i ho van fer créixer, proporcionant a l’organització terrorista un terreny fèrtil per explotar. Tots paguem el preu d’aquests errors”, ha reconegut Erdogan.
Öcallan reapareix, vint-i-cinc anys després
L’altre gran esdeveniment dels últims dies va ser un vvídeo del cofundador del PKK, Abdullah Öcalan, on subratllava les passes a fer cap al procés de pau i celebrava que el congrés del PKK hagués acceptat la seva proposta. Aquest era el primer cop que el moviment d’alliberament kurd veia al seu líder en un vídeo des que va ser detingut per Turquia el 1999. Des de llavors, Öcallan ha estat en aïllament a la presó d’alta seguretat d’Imrali, a Turquia.
“Si Rojava es desarma, la gent s’enfrontarà a una massacre. Els seus caps seran tallats. Jolani és com un membre de Daesh. Daesh i Turquia continuen presents allà”, ha afirmat el germà d’Öcalan
Mehmet Öcalan, germà del líder kurd, també va compartir missatges de l’Abdullah Öcalan, poc després de la visita familiar del 7 de juliol, en els quals afirmava que “si Rojava es desarma, la gent s’enfrontarà a una massacre. Els seus caps seran tallats. Jolani és com un membre de Daesh. Daesh i Turquia continuen presents allà. El desarmament de Rojava està fora de discussió, no pot passar”.
Amb aquesta afirmació, Abdullah Öcalan es refereix a les converses que hi està havent novament entre l’Administració Autònoma Democràtica i el nou govern interí de Síria a Damasc. En aquestes converses, el nou president Ahmed al-Sharaa —també conegut pel seu nom de guerra com Abu Mohamed el-Jolani— estaria demanant la integració del projecte kurdo-àrab dins l’Estat sirià, incloent-hi les forces d’autodefensa. Però segons ha pogut saber aquest mitjà, els representants de l’Administració Autònoma no valoren aquesta opció.
Enfrontaments amb la minoria drusa
I com si els fets es repetissin novament, les forces del govern sirià interí estan assetjant la ciutat de Suweyda, al sud del país, on viu la minoria drusa. Les hostilitats van començar fa una setmana després que tribus beduïns sunnites ataquessin la comunitat drusa saquejant i cremant les seves cases.
La població drusa té les mateixes forces d’autodefensa que han rebutjat desarmar-se i sotmetre’s a l’autoritat del nou govern interí. Aquestes forces van dur a terme operacions d’autodefensa per donar resposta a les agressions. Tanmateix, el govern de Damasc ha enviat les tropes i ja en el seu camí cap a Suweyda van cometre massacres contra aquells a qui consideren infidels. Fins ara sembla que unes 200 persones de comunitat drusa haurien estat assassinades.
El govern de Damasc ha enviat les tropes i en el seu camí cap a Suweyda van cometre massacres contra aquells a qui consideren infidels
Per la seva banda, Israel hauria dut a terme bombardejos amb aviació militar contra tancs del govern sirià. Tot plegat ha desencadenat en negociacions que han acordat la retirada de l’exèrcit sirià de la ciutat. Tanmateix, la seguretat interna de l’exèrcit es manté. Tot plegat ha portat el desplaçament de centenars de persones.
Aquests fets recorden a l’acarnissament que va patir la minoria alauita a la costa de Síria el passat mes de març, on més d’un miler de persones van ser assassinades pel nou govern interí d’Ahmad Al-Sharaa.
