Tenir un document que estableix els usos professionals, recreatius i científics que poden tenir lloc en un espai natural protegit no sembla una gran fita, però suposa tot un repte, i assolir-lo és encara excepcional.
Més del 80% dels espais naturals de protecció especial (parcs, reserves i paratges) de Catalunya no tenen pla rector d’ús i gestió (PRUG), una eina de planificació que les expertes en protecció del patrimoni natural entenen bàsica per encarar la funció dels espais reconeguts amb figures de protecció pel seu gran valor ecològic; i que, a més, és obligatòria d’acord amb la llei estatal de biodiversitat.
Dels divuit espais naturals de protecció especial que hi ha a Catalunya, només tres en disposen (Aigüestortes, el Cap de Creus i Montgrí-Medes), segons dades facilitades pel Consell de Protecció de la Natura (CPN), òrgan consultiu de la Generalitat en la matèria. “Sense PRUG, o no existeix gestió d’un espai natural, o, si es fa, és sense una referència clara, organitzada, sistemàtica i autoavaluada en relació amb l’assoliment dels objectius de conservació”, explica Jaume Grau, responsable de l’àrea de conservació i biodiversitat d’Ecologistes en Acció.
Dels divuit espais naturals de protecció especial que hi ha a Catalunya, només tres disposen de PRUG: “O no existeix gestió o, si es fa, no té una referència clara per assolir objectius de conservació de la natura”
Per explicar la dificultat d’aprovar-los, des del CPN assenyalen que, al fet de ser procediments “feixucs”, s’hi afegeix la “pressió de molts grups contra les mesures de conservació”. En la mateixa direcció, el consultor ambiental Josep Maria Mallarach, membre de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides i de Polítiques Ambientals de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), destaca que bastants espais naturals sota figures de protecció especial n’han elaborat, però que en la fase d’informació pública [obligatòria en el procés d’aprovació] “s’han bloquejat”.
“Veu la llum després de pràcticament quinze anys” i d’un “intens procés participatiu”, va destacar la consellera catalana de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, dos mesos enrere, a finals de maig, en anunciar que el parc natural del Cap de Creus comptaria amb un PRUG. Limita la presència de motos d’aigua, la pesca recreativa, prohibeix festes en vaixells i incrementa la vigilància al parc.
Xavier Vizcaíno, membre de l’entitat IAEDEN-Salvem l’Empordà, reconeix que el PRUG garanteix mesures significatives respecte a les que hi havia, tot i que lamenta que la pressió dels sectors amb “drets d’usos adquirits” ha derivat en una “regulació de mínims” per la protecció marina. “S’ha imposat la por davant de sectors que han tingut una presència constant a despatxos, amb advocats i amenaces d’impugnació i dur-ho als tribunals”, valora.
“S’ha imposat la por davant de sectors que han tingut una presència constant a despatxos, amb amenaces de dur-ho als tribunals”, exposen des d’IAEDEN-Salvem l’Empordà, sobre l’aprovació del PRUG del Cap de Creus
Vizcaíno, qui als anys 90 va coordinar la campanya per declarar el parc natural, recorda que el 2017 va tenir lloc el primer intent d’aprovar-se una proposta dels tècnics del parc i la Generalitat, que qualifica de “valenta”, i que els ajuntaments implicats van tombar. “La por que el tornessin a fer caure es veu reflectida en el PRUG que s’ha acabat aprovant”, planteja l’activista.
Planificació pendent i pèrdua de “sistemes naturals saludables”
Més enllà de comptar amb una designació perimetral de l’espai declarat protegit, la meitat dels espais naturals de protecció especial no disposen tampoc d’un Pla de Protecció del Medi Natural. “Sense aquests plans, resulta impossible ordenar les activitats humanes que poden tenir un impacte sobre el medi, com la caça, pesca, ramaderia, agricultura, extracció de fusta, mineria, turisme o la circulació motoritzada, i resulta molt difícil sancionar actuacions prohibides”, detalla Grau.
Des del CPN, s’hi refereixen com a instrument “indispensable” i remarquen que la manca d’aquestes eines de planificació, i dels recursos necessaris associats per desplegar-la, “implica anar actuant sobre la marxa, de manera reactiva, i fa més difícil que les mesures de conservació siguin efectives”. El president del Consell, el naturalista i ornitòleg Miquel Rafa, assenyala que ha d’afegir-s’hi la manca d’inversió “cronificada” per implementar les actuacions de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat. Segons l’expert, la suma dels dos factors explica que “fins i tot dins dels parcs naturals, perdem biodiversitat i sistemes naturals saludables”.
L’investigador del CREAF Sergi Herrando apunta que malgrat la protecció d’una part important del territori no observen una recuperació de, com a mínim, les espècies de què tenen dades
Catalunya té quasi un terç del territori sota figures de protecció natural. Ara bé, el reconeixement legal no es tradueix automàticament en protecció. Sergi Herrando, investigador del CREAF i coordinador científic del càlcul de l’Índex Planeta Viu a Catalunya, remarca que no es pot restar valor a tenir un ampli sistema d’espais protegits perquè, sense, l’estat de la biodiversitat seria “molt pitjor”.
Alhora, destaca que malgrat la protecció d’una part important del territori, no observen una recuperació de, com a mínim, les espècies de què tenen dades: 321 papallones, ocells, mamífers, amfibis, rèptils i peixos d’aigües continentals. “Això ens diu que, el que està passant, no es pot resoldre només dient que una part del territori està protegit, amb una sèrie d’elements legislatius que permeten fer-hi determinades activitats i altres no”, exposa Herrando.
“Declarar figures de protecció implica obligacions que les administracions han de posar en marxa, però sistemàticament hi ha una cadena d’incompliments”, afirma l’advocada especializada en dret mediambiental Ana de Sousa
El diagnòstic de “falta de múscul” per garantir una protecció efectiva als espais naturals es repeteix al País Valencià: “Declarar figures de protecció implica obligacions que les administracions han de posar en marxa, però sistemàticament no es fan plans de gestió ni un seguiment de l’estat de conservació, i això provoca una cadena d’incompliments”, afirma l’advocada Ana de Sousa, que forma part de la Xarxa d’Advocats i Advocades per a la Defensa Ambiental (RADA, segons les sigles en castellà).
És un “dèficit crònic”, assevera al seu torn Toni Muñoz, coordinador de l’àrea de conservació del Grup balear d’Ornitologia i Defensa de la Natura (GOB), en el cas de les Illes.
Sense seguiment i amb dificultats per corregir
A Catalunya, els resultats de conservació de la biodiversitat del sistema d’espais naturals no s’avaluen des de fa dues dècades. L’anàlisi, a càrrec de Mallarach, fou promogut per la Institució Catalana d’Història Natural, filial de l’IEC. Va mostrar que entre un terç i la meitat dels espais naturals protegits amb gestió activa i dades de seguiment suficients havien empitjorat l’estat de conservació dels elements patrimonials que n’havia motivat la declaració, des de l’any en què va fer-se fins al 2003.
De la resta d’espais naturals protegits, la gran majoria, no se’n va poder extreure conclusions per manca de dades. Des del GOB denuncien que la manca d’informació científica sobre la conservació dels espais naturals és una decisió “perversa”, que dificulta denunciar la pèrdua de biodiversitat i corregir la pressió dels interessos que passen per damunt del patrimoni natural.
El GOB denuncia que la manca d’informació científica sobre la conservació dels espais naturals és una decisió “perversa”, que dificulta corregir la pressió dels interessos que passen per damunt del patrimoni natural
Mesures per reduir la sobrefreqüentació i per blindar zones que requereixen una gran protecció, són a primera línia del que la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny (CSM) defensa que ha d’establir el futur pla de protecció del parc natural. A inicis de juny va començar el període de participació que ha de dur a actualitzar el marc de protecció del massís, de l’any 1977. La regulació aprovada el 2008, que havia ampliat el perímetre del parc natural més de 1.700 hectàrees i doblat l’espai de reserva natural a l’interior, va ser anul·lada pel TSJC arran d’un contenciós administratiu de l’empresa Polígon Industrial de Can Sedó SL (PICS), propietària de la presa de Santa Fe del Montseny.
El Tribunal Suprem va ratificar la sentència el 2017, per no haver inclòs l’avaluació d’impacte ambiental. “Que caigués el pla ha permès que l’empresa pugui fer tots els moviments que ha volgut vinculats al manteniment de la seva activitat sense tenir els tècnics del parc al damunt, i ha servit perquè altres propietaris puguin fer-ho també: s’han asfaltat camins i obert establiments turístics que un pla de protecció pot impedir”, resumeix Rocío Barceló, membre de la CSM.
Rocío Barceló, de la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, defensa que amb el nou pla de protecció cal garantir mesures de suport a l’agricultura i la ramaderia extensiva, “fonamental per al bon estat de conservació”
Tombar el pla de protecció s’ha traduït també en anys d’augment de projectes urbanístics i massificació del Montseny. El Consell de Protecció de la Natura va advertir el maig de l’any passat de la necessitat d’una llei que el doti de més protecció i ampliï els límits del parc en sectors amb valor connectiu. Aquesta llei és la que permetria la màxima protecció per algunes de les seves àrees més valuoses ecològicament, com ara boscos madurs. La recomanació no ha prosperat. Agafant-se a l’oportunitat que hi ha damunt la taula, la CSM defensa que amb el nou pla de protecció cal garantir mesures de suport a l’agricultura i la ramaderia extensiva, “fonamental per al bon estat de conservació”, remarca Barceló. El que cal frenar, considera, és la reconstrucció de masies per obrir cases de turisme rural: “Al contrari dels ramats, no ajuden a gestionar el bosc”.
Insuficient personal i prioritzar els comptes econòmics
El Departament de Territori indica que tots els espais naturals protegits amb òrgan de gestió de la Generalitat (parcs i consorcis) estan en procés d’elaborar planificacions estratègiques i que preveu tenir-les aprovades abans de final d’any.
“La missió d’un espai protegit no és fomentar les economies locals, això és un a més a més”, denuncia el consultor ambiental Josep Maria Mallarach
“Els comptes que es demanen als gestors dels parcs naturals no són els resultats de conservació; són els de les activitats que s’hi duen a terme, malgrat que la missió d’un espai protegit no és fomentar les economies locals, això és un a més a més”, denuncia Mallarach, qui fou el primer director del parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa. L’expert remarca també que aconseguir eficàcia en termes de conservació requeriria dotar de més capacitat d’incidència els òrgans gestors dels espais naturals perquè, en les condicions actuals, a la pràctica, resulten ser “òrgans informadors”.
Les poblacions de fauna salvatge han caigut un 28 % de mitjana en només dues dècades a Catalunya, segons l’Índex Planeta Viu que publica l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de la Generalitat. Des d’Ecologistes en Acció, valoren que Catalunya va ser, durant la dècada de 1980 i part dels 90, “referent” a l’Estat quant a polítiques de conservació de la natura però denuncien un “retrocés” a partir del 2010, amb el “desmantellament accelerat del cos normatiu i d’estructura de gestió i conservació de la biodiversitat”. Critiquen que hi ha “situacions insostenibles, en haver de gestionar milers d’hectàrees de territori sense un equip suficient”, alhora que recorden com, més enllà de garantir una conservació eficient dins dels espais naturals protegits, la connectivitat ecològica entre espais naturals és “imprescindible” per revertir la pèrdua accelerada de biodiversitat.
En el número de la ‘Directa’ del juliol, dediquem el reportatge central a analitzar incompliments i “interessos superiors” que deixen sense aturador la crisi de biodiversitat. Subscriu-t’hi per rebre-la.
