La creació de l’Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT), aprovada fa cinc anys pel Parlament, amb la llei 7/2020, del 2 de juliol, havia de ser una eina per agilitar i impulsar les polítiques de protecció i restauració del patrimoni natural i la biodiversitat. Però s’ha convertit en un símbol del xoc de prioritats que les frena, tot i l’alerta de pèrdua accelerada: les poblacions de fauna salvatge han caigut un 28 % de mitjana en només dues dècades a Catalunya, segons l’Índex Planeta Viu que publica l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de la Generalitat.
La llei preveia que l’agència estigués en funcionament en un any des de l’aprovació del text, és a dir, fa quatre anys. Per ara, però, es manté paralitzada. Des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica informen que no hi ha data d’activació a la vista, i que la negociació per reformular qui forma part de l’òrgan de direcció de l’agència continua oberta. Modificar-lo fou un dels punts acordats entre Revolta Pagesa i el govern per desconvocar les tractorades del mes de febrer, amb què la pagesia es va mobilitzar per exigir menys burocràcia i condicions de treball sostenibles.
Des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica informen que no hi ha data d’activació a la vista, i que la negociació amb Revolta Pagesa per reformular qui forma part de l’òrgan de direcció de l’agència continua oberta
L’àmbit d’actuació previst de l’ANACAT és el territori inclòs al Pla d’Especial Interès Natural (PEIN): més d’un milió d’hectàrees terrestres i 85.000 marines del territori català. I, també, l’espai corresponent a infraestructura verda, és a dir, el que permet que es connectin els espais protegits per ser ecològicament funcionals. Aquesta amplitud és un dels aspectes que duu la patronal Foment del Treball Nacional a considerar que l’actuació de l’agència podria suposar un “greu perjudici en el teixit empresarial”. I és que, si bé Revolta Pagesa ha estat determinant per frenar-la, aconseguir-ho no era un objectiu que aquesta organització tingués en exclusiva, ni tampoc en primícia.
Vista com un risc d’ofegar el creixement
En el cas de Foment, s’hi oposa perquè diu que l’existència d’aquest organisme “condiciona qualsevol desenvolupament estratègic” per a la indústria, les infraestructures, l’energia, l’urbanisme o l’agroalimentació. Per això, reclama modificar la llei de creació de l’agència per restringir l’àmbit de competència a boscos d’especial protecció públics, una petita part del total del terreny forestal. També, per permetre a la patronal estar present en l’òrgan de presa de decisions de l’agència. Un organisme que, com recull el text de creació aprovat el 2020, ha de vetllar per frenar la pèrdua de biodiversitat i la degradació d’hàbitats, que “posen en risc la provisió de serveis ecosistèmics bàsics per a la salut i el benestar de la societat”, com són la pol·linització, la fixació de carboni, l’esmorteïment d’inundacions, la purificació de l’aigua o la protecció dels recursos pesquers.
D’acord amb la llei que la crea, l’agència ha de dedicar-se a vetllar per frenar la pèrdua de biodiversitat i la degradació d’hàbitats, que “posen en risc la provisió de serveis ecosistèmics bàsics per a la salut i el benestar de la societat”
Sandra Carrera, directora de la Xarxa per la Conservació de la Natura —plataforma que aplega més de 200 entitats, centres de recerca i també administracions públiques— considera que els temors d’alguns sectors productius són superiors a la capacitat d’intervenció i limitació que, a la pràctica, pot tenir l’organisme. “L’Agència de la Natura no és la solució davant la pèrdua de biodiversitat, no n’hi ha prou per poder intervenir en les polítiques sectorials (les urbanístiques, agroindustrials, d’infraestructures, de mobilitat…) que estan afectant-la”, afirma.
Carrera remarca que el que ha de permetre l’ANACAT és “ser més eficient en les competències que ara ja té la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural”, explica, sobre l’abast efectiu que pot tenir l’organisme. És una “eina”, afegeix, perquè les polítiques de protecció de la natura “no quedin supeditades a altres, en funció del departament on se situïn”, tenint en compte que fa anys que la carpeta de medi ambient volta d’una a altra conselleria en l’administració catalana.
Sandra Carrera, directora de la XCN, considera que els temors d’alguns sectors productius són superiors a la capacitat d’intervenció i limitació que, a la pràctica, pot tenir l’organisme
Així ho planteja el preàmbul de la llei de creació de l’Agència de la Natura—aprovada amb els vots en contra només del PP i Ciutadans—, que estableix que “pot ser molt útil” crear un organisme “estable” i amb “cert grau d’independència que resolgui la insuficiència de les estructures administratives clàssiques”, com “molts dels països de referència en l’àmbit de les polítiques ambientals”.
Espais protegits i, majoritàriament, privats
Coincideix amb el diagnòstic de Foment del Treball, i denuncia un excessiu marge d’actuació previst per l’ANACAT i un risc per al creixement econòmic, l’organització País Rural, que aplega titulars de propietats forestals i compta amb la implicació i complicitat d’alcaldes i altres representants polítics d’administracions locals. Des d’aquesta entitat, albiren en l’ANACAT un “contrapoder” a les altres institucions públiques de Catalunya, tal com consta en les al·legacions que l’organització va presentar davant la creació de l’agència.
De fet, País Rural neix pràcticament en paral·lel a l’aprovació de l’ANACAT, de la mà de l’exdiputat i exalcalde de Vic Josep Maria Vila d’Abadal, qui, després d’abandonar Unió Democràtica de Catalunya, va estar al capdavant de l’Associació Catalana de Municipis per la Independència (AMI). Propietari forestal i empresari ramader, Vila d’Abadal defensa “desregularitzar el món rural”, com va expressar en una entrevista a Nació Digital en relació amb l’ANACAT.
País Rural, entitat impulsada per propietaris de finques, troba en l’Agència de la Natura una icona de les normatives a abatre, pel fet de, consideren, imposar restriccions sense prou coneixement dels territoris on recauen
En aquesta mateixa direcció incideix l’organització que va impulsar i presidir fins al juny de 2024, i que troba en l’agència una icona de les normatives a abatre, pel fet de, consideren, imposar restriccions sense prou coneixement dels territoris on recauen i sense atendre els “impactes reals sobre l’activitat econòmica”.
Segons dades del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, de què pengen les polítiques de protecció del medi natural i del qual hauria de penjar l’Agència de la Natura, aproximadament el 70% del terreny inclòs en el PEIN és de titularitat privada. Un factor que –coincideixen a assenyalar diverses entrevistades– fa més complex establir i desenvolupar les mesures de conservació del patrimoni natural que en territoris en què la propietat privada no té tant pes a l’espai natural protegit. A Navarra, per exemple, un 70% és de titularitat pública. Més enllà dels espais sota figures de protecció per l’especial interès natural, un 64% del territori català és terreny forestal i la gran majoria, entorn del 75%, també és de propietat privada.
Revolta Pagesa, amb “pànic”
Des d’un àmbit allunyat de Foment i de País Rural, també el Gremi de la Pagesia Catalana – Revolta Pagesa considera una amenaça l’ANACAT. En el pacte amb la Conselleria d’Agricultura del 9 de febrer de 2025 per aturar les tractorades, aquesta organització va exigir frenar l’activació de l’agència fins que no se’n modifiqui la composició del consell de direcció, de manera que el sector primari passi a tenir-hi una representació determinant. “El pànic ve amb la paraula ‘agència’, perquè, si pensem en una altra agència com és la de l’aigua, les coses ens les ha complicat: l’opinió del sector, que hi és representat en minoria, no compta”, expliquen des de l’organització agrària. Afirmen que la voluntat de modificar els estatuts de l’ens és assegurar que les decisions siguin preses amb el sector primari i que, en aquest cas, el camí no els vingui marcat per una direcció amb plantejaments ecologistes “radicals”.
Des de Revolta Pagesa afirmen que la voluntat de modificar els estatuts de l’ens és assegurar que les decisions siguin preses amb el sector primari i evitar-li problemes
En resposta a les crítiques pel fet de bloquejar l’ANACAT, Revolta Pagesa va publicar un vídeo argumentant-ho amb termes similars als de les al·legacions que, dos anys abans, havia presentat País Rural: “Ens convé un contrapoder a les competències municipals?”; “convé que una agència independent pugui passar per sobre de les competències del Departament d’Agricultura en la gestió dels espais agraris?”; “ens convé que assumeixi la competència sancionadora?”; “com es gestionarà el gran pressupost que se li preveu? Revertirà en els gestors principals del medi natural que som la pagesia i els silvicultors?”, eren algunes de les preguntes que s’hi exposaven.
Des de l’organització pagesa expliquen que, si bé no s’han adherit a País Rural formalment, treballen de la mà en qüestions que els afecten. Davant l’Agència de la Natura, també han sumat esforços, expliquen, amb l’Institut Agrícola Sant Isidre —pota agroalimentària de Foment del Treball—, i van demanar-ho al sindicat Unió de Pagesos, que ho va declinar.
Unió de Pagesos valora positivament que el sector primari i la propietat forestal representin dins del consell de direcció —principalment format per càrrecs de la Generalitat i altres administracions— el mateix pes que el sector conservacionista i científic
De fet, el sindicat agrari remarca que el procés de debat d’aquesta iniciativa legislativa “ha durat tres anys”: “Els que diuen que no hi han pogut estar representats s’han de preguntar si qui els representa va fer la feina quan tocava; Unió de Pagesos va promoure esmenes i ha treballat per tal que es tinguin en compte”, mantenen. Sobre la representativitat del sector dins l’ens, el sindicat exposa que va aconseguir que en l’òrgan de direcció de l’ANACAT es compleixi la “representativitat de les organitzacions agràries avalada per les eleccions al camp” i valora positivament que el sector primari i la propietat forestal representin dins d’aquest espai de decisió —principalment format per càrrecs de la Generalitat i altres administracions— el mateix pes que el sector conservacionista i científic.
La Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC) posa sobre la taula que atorgar més representativitat al sector primari en l’òrgan de direcció de l’Agència de la Natura i restar-ne al de conservació “no compensarà les mancances de suport a la pagesia”: “S’han de resoldre, però fer-ho no depèn de controlar una Agència que té la funció de gestionar els espais naturals i la biodiversitat”, adverteixen.
La dotzena d’organitzacions d’arreu del país que aplega la federació defensen que és millor que no es creï l’ANACAT que aprovar-la “desnaturalitzant els seus principis i que no vetlli per la funció per la qual va ser creada”.
“A l’hora de regular cal distingir bé el gra de la palla: no té res a veure quant a impacte a la natura l’agricultura en explotacions petites i en extensiu, amb l’agroindústria, que és pràcticament una activitat industrial”, recalquen des del Consell de Protecció de la Natura
Davant el bloqueig de l’ANACAT, Miquel Rafa, president del Consell de Protecció de la Natura, òrgan assessor de la Generalitat en la matèria, valora que cal “autocrítica” en el fet d’establir regulacions molt estrictes sobre activitats humanes en espais naturals protegits mentre “no es fa front als problemes grossos de fons pel medi: l’ús de pesticides i la intensificació de l’agricultura”. “A l’hora de regular cal distingir bé el gra de la palla: no té res a veure quant a impacte a la natura l’agricultura en explotacions petites i en extensiu, amb l’agroindústria, que és pràcticament una activitat industrial”, recalca.
Propietaris de finques i conservacionistes
Els criteris d’arbres que cal talar i els que cal conservar són força diferents si es pretén que la gestió contribueixi a conservar la biodiversitat o si s’aplica una gestió productivista convencional. Fer-ho d’una manera o l’altra, en bona part, però, depèn de la voluntat de la propietat de cada finca. Amb la major part de terreny forestal del país, i també de terreny protegit, de titularitat privada, la fórmula anomenada “custòdia del territori” s’ha convertit en una eina important.
Per mitjà de convenis voluntaris amb entitats de conservació, els projectes de custòdia orienten per fer compatible la viabilitat econòmica de les finques, forestals o de producció agrícola, amb una gestió protectora de la biodiversitat.
L’associació Propietats per la conservació reclama treure l’ANACAT del bloqueig que arrossega perquè, defensen, ha de servir per garantir “el manteniment dels serveis ecosistèmics imprescindibles per la vida humana”
La Xarxa per la Conservació de la Natura xifra en gairebé 800 les iniciatives de custòdia a Catalunya, en 40.000 hectàrees, quasi un 60% de propietat privada. Moltes de les iniciatives de custòdia són dins d’espais naturals protegits i la majoria, vora el 70%, corresponen a iniciatives de gestió en terrenys forestals.
Algunes de les persones amb finques que treballen per compatibilitzar-ne els usos amb la conservació del patrimoni natural van crear el 2021 l’associació Propietats per la conservació. Davant la paralització de l’organisme, reclamen treure’l del bloqueig que arrossega perquè, defensen, ha de servir per garantir “el manteniment dels serveis ecosistèmics imprescindibles per la vida humana”.
Erigir-se en la veu de “la Catalunya buidada”
No tothom amb finques en territoris rurals es posa d’esquena al plantejament de l’Agència de la Natura tal com s’ha aprovat, però el posicionament de País Rural, que es presenta davant les institucions com “la veu del territori”, és de les que han aconseguit ser més escoltades en el conflicte obert.
Pel comitè executiu de País Rural hi han passat uns quants representants polítics, com Francés Boya (Unitat Aranesa – PSC) o Josep Tarín (Junts), exalcalde de Talamanca, sentenciat a nou anys d’inhabilitació per permetre una activitat industrial en sòl de protecció agrícola i forestal
Pel comitè executiu de l’associació hi han passat uns quants representants polítics, com Francés Boya (Unitat Aranesa – PSC), qui fou síndic d’Aran i actual secretari general per al repte demogràfic del govern de l’Estat espanyol; o Josep Tarín (Junts), exalcalde de Talamanca i diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d’Incendis Forestals a la Diputació de Barcelona. Una sentència del TSJC va condemnar Tarín, l’any passat, a nou anys d’inhabilitació per permetre una activitat industrial de l’empresa Ibérica del Papel Tisú SL, en sòl no urbanitzable de protecció agrícola i forestal.
També n’han format part Carlos Isús (ERC), president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà; Marc Francesch (Junts), qui ha estat vicepresident de l’Associació de Càmpings de Tarragona; i Just Serra, president de la Federació Catalana d’Associacions de Propietaris/es Forestals (Boscat). L’actual director general de Boscos i Gestió del Medi de la Generalitat, Jaume Minguell, en fou l’anterior gerent. I, de fet, quan va incorporar-se al càrrec a l’abril, ho va fer en substitució de Sandra Torres, qui fins al moment d’entrar al càrrec –que va ocupar només sis mesos– era vicepresidenta de País Rural.
Àlex Serrahima va prendre el relleu a Vila d’Abadal com a president de País Rural l’estiu passat. És advocat i silvicultor, assessor jurídic del Consorci Forestal de Catalunya, patronal dels propietaris forestals. També exmilitant d’Unió, va seguir la sortida del partit iniciada per Vila d’Abadal, en desacord amb la posició respecte al procés independentista, i es va unir al seu Moviment Demòcrata Català, amb una activitat residual. Serrahima és edil de l’Entesa per Arbúcies, i té a càrrec seu la regidoria de Recursos Humans, Joanet, Medi Natural i Parc Natural del Montseny. En un article a El Matí Digital, l’any 2014, expressava que és un “bon camí” desmantellar les polítiques de conservació. L’article en qüestió, que titulava sense equívocs “Fart dels ecologistes ‘progres’”, el publica arran que desenes d’organitzacions acadèmiques, ecologistes i professionals de la conservació denunciessin en un manifest la retallada a menys de la meitat del pressupost dedicat a espais naturals protegits, i la caiguda del personal que s’hi dedicava.
País Rural també ha posat a primera línia de la seva agenda una nova llei per actualitzar la d’espais naturals protegits, que qualifiquen d’“obsoleta, restrictiva i burocràtica”. Al setembre, segons afirma l’organització, tenen previst presentar la seva proposta al govern d’Illa
Representants de País Rural ja es van reunir amb Quim Torra quan fou president de la Generalitat, autoerigint-se en una mena portaveus de les demandes i necessitats de “la Catalunya buidada”. Més recentment, representants de País Rural han tingut trobades oficials amb Junts i ERC al Parlament. També amb el PSC, amb reunions en què ha participat el president Salvador Illa, la consellera de Territori i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, que País Rural fa constar com a membre de l’organització i del seu consell d’experts.
Un any abans del pacte del govern amb Revolta Pagesa per frenar l’ANACAT, el PSC i Junts ja van mostrar un canvi de posició respecte a l’agència. El febrer de 2024, els dos partits van votar en contra d’una moció dels Comuns per posar-la en marxa. Abans, el juny de 2020, només havien votat en contra de crear l’ANACAT el PP i Ciutadans.
En les darreres setmanes, País Rural també ha posat a primera línia de la seva agenda una nova llei per actualitzar la d’espais naturals protegits, que qualifiquen d’“obsoleta, restrictiva i burocràtica”. Al setembre, segons afirma l’organització a preguntes de la Directa, tenen previst presentar la seva proposta al govern d’Illa.
Biodiversitat en camps, prats i boscos en davallada
L’agrícola i de prats és, juntament amb les aigües continentals, l’ambient en què la davallada d’individus de fauna salvatge és més gran a Catalunya, d’un 40% en els darrers vint anys. En boscos i matollars la caiguda d’espècies segons l’Índex Planeta Viu és menys accentuada que la mitjana, un 15%. Ara bé, des de l’Observatori del Patrimoni Natural assenyalen que les poblacions d’animals forestals són un “objectiu prioritari”, perquè la pèrdua de la fauna s’hi ha accelerat i sospiten que hi “estan creixent les pressions”.
“El bosc no és només una propietat privada, té a veure amb la salut dels ecosistemes i té a veure amb la salut de les persones també, i l’administració l’ha de poder regular per l’interès general”, exposa Jaume Grau, responsable de conservació natural i biodiversitat a Ecologistes en Acció.
Els boscos madurs representen només un 0,2 dels que hi ha a Catalunya i són els que alberguen més biodiversitat. Tot i estar catalogats, Grau critica que fins ara el govern català “no ha tingut la capacitat de fer la protecció d’aquestes masses forestals”: “Alguns són públics, molts són boscos privats i en ser privats, si no es canvia el nivell de protecció, poden ser explotats”, explica.
Segons remarquen diverses expertes en conservació, una prioritat pressupostària de l’ANACAT hauria de ser adquirir sòl d’especial valor ecosistèmic per garantir-ne la restauració o protecció.
En el número de la ‘Directa’ del juliol, dediquem el reportatge central a analitzar incompliments i “interessos superiors” que deixen sense aturador la crisi de biodiversitat. Subscriu-t’hi per rebre-la.
