Les obres del pas subterrani a Santa Susanna (el Maresme), que ha de comunicar la platja amb el Pla de Balasc per sota les vies del tren, ha comportat que des del mes de febrer l’Ajuntament bombi les aigües freàtiques de la zona. Aquesta operació, a banda de ser perniciosa per alterar l’equilibri entre la pressió del mar i la de l’aqüífer d’on capten l’aigua els pagesos del Pla, és irregular perquè no disposa dels permisos pertinents per abocar aigua dolça al mar.
Malgrat que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) autoritzés l’activitat de bombament, l’Ajuntament de Santa Susanna està pendent que li atorguin el permís per desguassar-la directament al mar, de manera que el passat 1 d’agost l’organisme de la Generalitat va requerir el cessament d’aquesta praxi al consistori, però la plataforma Salvem el Pla de Balasc assegura que l’abocament es manté i ha interposat una denúncia als Mossos per indicis de delicte ambiental contra l’alcalde, Joan Campolier. Ara, els treballs haurien redoblat la intensitat, adverteixen els denunciants, per enllestir-ho per la via ràpida, una política de fets consumats.
La plataforma Salvem el Pla de Balasc clama, per tant, que les tres vies d’evacuació d’aigua dolça al mar serien fraudulentes i malbaraten els recursos hídrics dels aqüífers
Des del mes de febrer els membres de la plataforma han supervisat les vies d’evacuació del bombament. Confirmen que el govern municipal ha tancat l’aixeta del conducte que evacua directament a la platja, però només parcialment, atès que de nit, afirmen, en surt aigua. A banda d’aquest tub, l’Ajuntament ha instal·lat una bassa per a la reinfiltració al medi de l’aigua i una canonada per on s’escola fins al terme municipal de Pineda de Mar i desemboca, de nou, al mar. Salvem el Pla de Balasc clama, per tant, que les tres vies d’evacuació serien fraudulentes i malbaraten els recursos hídrics. Pel que fa a la bassa de reinfiltració, autoritzada per l’ACA, és tan propera al mar que la plataforma assenyala que l’aigua «s’hi perd inútilment».
Durant els mesos del bombament, les tasques de vigilància dels pagesos i els propietaris del Pla de Balasc també han posat de manifest la negligència en el control de l’aigua bombada, perquè no totes les vies d’evacuació tenen comptadors i això adultera el càlcul del volum que se n’ha extret, però segons el projecte de l’obra han estat, almenys, 1400 metres cúbics per dia.
La quantitat és tan enorme que preocupen les repercussions de l’extracció en els pous d’ús agrícola. Quima Clos, propietària afectada, expressa que “tenim molta por que els pous no s’assequin; ja ha baixat el nivell d’alguns”, però hi ha un altre temor determinant, fruit del canvi de pressió entre el mar i l’aqüífer: “Si els pous se salinitzen els pagesos ja poden plegar. No creixerà cap planta”, adverteix Josep Maria Baqués, coordinador d’Unió de Pagesos al Maresme. Amb tot, les analítiques recents indiquen que de moment el grau de salinització es mou dins d’uns “paràmetres correctes”.
Les obres de bombament i del pas subterrani se situen dins del context de flagel·lacions que darrerament ha sofert el Pla de Balasc per part del consistori. La tardor de l’any passat l’Ajuntament va executar el desallotjament d’uns terrenys que considerava expropiats, però els manifestants que els ocupaven per impedir el progrés de les obres d’eixamplament del vial i la perforació del túnel argumenten que les expropiacions eren il·legals. A l’estiu els Mossos han tornat a desallotjar-los, aquesta vegada del davant de les parets de l’Horta Santa Eulàlia i de les columnes d’entrada al Pla de Balasc, des d’on volien fer front a la pròxima fase de les obres. Baqués sosté que no hi havia raons per expulsar-los: “El darrer desallotjament no comptava amb cap acta d’expropiació. Aquella zona només està regulada per una afectació de servei, perquè hi passa la canonada del gas. Per expulsar mitja dotzena de pagesos [Campolier] va mobilitzar vuit furgonetes dels Mossos”.
Les organitzacions crítiques consideren que l’objectiu de l’alcalde Joan Campolier és l’extinció de la pagesia en tot l’àmbit del Pla de Balasc per urbanitzar-lo i servir-lo lliure de càrregues al sector turístic
Des de Salvem el Pla de Balasc asseguren que la intenció real de l’Ajuntament és connectar els camps i la platja amb el pas subterrani a fi de posar-hi un pàrquing de 300 places i construir una marina seca i subratllen que això és incompatible amb els principis de sostenibilitat dels fons Next Generation que financen l’obra. Els afectats i els simpatitzants senten indefensió, i asseguren que la catalogació del Pla de Balasc com a espai agrari protegit, d’acord amb el Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), no ha funcionat per repel·lir els atacs de l’especulació i els espolien l’aigua impunement. “També hem anat al Parlament de Catalunya” explica Ramon Mora, company de la Quima “i tots els partits polítics estan a favor nostre. Si estan d’acord amb nosaltres, per què encara segueix tot igual? No ho entenem, això. Per què no paren les obres, per què no paren de llençar aigua, per què continuen endavant? És el que no entenem,” afegeix.
Les organitzacions crítiques amb el projecte alerten que les obres actuals d’ordenació del front marítim són el preludi: una modificació del POUM pendent d’aprovació ja dibuixa equipaments municipals i zones verdes a les terres de cultiu i preveuen que, en darrer terme, l’objectiu de Campolier és l’extinció de la pagesia en tot l’àmbit del Pla de Balasc per urbanitzar-lo i servir-lo lliure de càrregues al sector turístic.
