Al cor de Barcelona, a tocar de la font de Canaletes. Matí i tarda, des de fa quaranta dies, una manifestació reclama el boicot a les portes del centre comercial Carrefour. Acusen la marca de “complicitat amb el genocidi a Gaza”. Des del passat dilluns els responsables de l’establiment han optat per abaixar persianes, malgrat que en els anteriors dies la clientela ja s’havia reduït notablement fruit de l’acció informativa amb fulls volants a les portes d’accés de les Rambles i a les del carrer d’en Xuclà. La iniciativa solidària amb Palestina és només un punt dins del mapa global d’accions contra l’empresa Carrefour arreu del món, que s’ha vist obligada a clausurar establiments a Jordània, Qatar, Cisjordània i Itàlia. La campanya també és especialment intensa a Tunísia.
“Carrefour subministra menjar als soldats d’Israel abans d’entrar a Gaza a matar la gent, per això es va convertir en una prioritat”, destaca la Jimena, veïna de Barcelona
“Vam començar les mobilitzacions després que la periodista i documentalista de Palestina Bisan Owda fes una crida a l’acció des de Gaza, a mitjan mes de juliol”, detalla en Daragh, veí de Barcelona que dia sí dia també agafa el megàfon i baixa a les Rambles. “Carrefour subministra menjar als soldats d’Israel abans d’entrar a Gaza a matar la gent, per això es va convertir en una prioritat”, destaca la Jimena, també veïna de la ciutat. El 27 de juliol eren només sis persones i van fer una petita ruta aturant-se a Carrefour, Starbucks, McDonald’s i Burger King, informant la clientela. El passat 3 de setembre van superar les quatre-centes manifestants, amb un desplegament policial que sumava més d’un centenar de policies, des d’alts comandaments del districte fins a antiavalots, passant per la unitat de mediació i agents de l’àrea d’informació.

El boicot va coincidir durant dues setmanes amb la protesta de l’activista i cineasta Mi Hoa Lee, que va fer una vaga de fam com a “crit d’auxili i desesperació” per la població de Gaza. Va plantar una tenda d’acampada a la plaça de Catalunya el 2 d’agost, que es va convertir des d’aquell dia en l’epicentre de les mobilitzacions que després es desplaçaven a la seu del Carrefour. En Daragh ens explica que ara la xarxa de boicot s’ha fet gran, difonen tota la informació a través del compte d’Instagram @boicot.carrefour.bcn i han vist com s’han replicat accions de boicot a municipis com Girona, Tarragona, Terrassa o Sitges. “A través de l’aplicació de mòbil ‘No Thanks’ qualsevol persona pot saber si un producte que vol comprar té vinculacions amb el règim genocida d’Israel, només cal escanejar el codi de barres. Al web de la campanya BDS també es poden trobar múltiples eines per detectar l’origen dels productes”, afegeix la Jimena.
En Daragh destaca que la manifestació continuada no havia patit cap entrebanc fins que hi va aparèixer un “provocador” i Carrefour va contractar un equip de vigilants de seguretat
En Daragh destaca que la manifestació continuada no havia patit cap entrebanc fins que hi va aparèixer un “provocador” i Carrefour va contractar un equip de vigilants de seguretat. “S’han dedicat a gravar-nos les cares, ens increpen amb comentaris. El dia 7 d’agost, un dels vigilants li va llançar un cubell d’aigua amb lleixiu a un company, que va acabar a l’hospital. Curiosament, aquell dia no hi havia cap policia”, denuncia la Jimena. “El provocador ens cridava que érem terroristes, comunistes i assassins, i es posava sempre al costat del vigilant de seguretat. Ens va denunciar per un suposat delicte d’antisemitisme i els Mossos ens van tancar a comissaria durant 24 hores. És l’estratègia sionista de dir que si estàs en contra del genocidi ets antisemita”, explica en Daragh sense perdre la determinació. Aquest mitjà ha pogut confirmar que el mateix individu a qui assenyalen com a provocador ja havia crispat en nombroses ocasions, amb insults i amenaces, les manifestacions independentistes de la tardor de 2017 a Barcelona.

Però, segons explica la Jimena, va ser el passat 1 de setembre quan dos palestins residents a Bèlgica que s’havien desplaçat a Barcelona per a participar dels actes de sortida de la Flotilla van patir l’agressió més greu. “El principal atacant va ser el mateix vigilant de seguretat que havia fet el llançament d’aigua amb lleixiu”, puntualitza.
Denuncien que un vigilant de seguretat “va treure un esprai de gas pebre i li va descarregar directament a la cara, només per haver intentat parlar amb el gerent de l’establiment”
La versió dels fets detallada pels manifestants assegura que “va treure un esprai de gas pebre i li va descarregar directament a la cara, només per haver intentat parlar amb el gerent de l’establiment de Carrefour a les Rambles”. “El segureta li va començar a pegar, el va intentar ofegar, va voler trencar-li el turmell, li va arrencar cabells. Un altre segureta va agafar pel cap l’altre noi i el va copejar el cap insistentment. Un dels treballadors de Carrefour li va robar el telèfon mòbil a una de les víctimes de l’agressió, això va quedar gravat en vídeo. Quan van arribar els mossos d’esquadra van tancar un dels nois durant vint minuts a una saleta, totalment conxorxats amb els agressors, no van fer res per tornar-li el mòbil. Vam haver d’anar nosaltres fins a la comissaria de mossos de Nou de la Rambla per presentar una denúncia per agressió i robatori de telèfon mòbil”, explica detalladament la Jimena. El servei de comunicació de Carrefour, contactat per correu electrònic i telèfon per aquest mitjà, no ha donat la seva versió.
En Daragh i la Jimena expressen les intencions del conjunt dels manifestants, tot assegurant que “no pararem fins que Carrefour trenqui tota relació amb Israel o marxi de Barcelona”. “Els veïns de Barcelona que compren a Carrefour han de decidir si volen ser còmplices o no amb el genocidi. Si creuen que el que està passant a Palestina és terrible els donem la possibilitat d’informar-se i no posar els seus diners a una empresa que col·labora amb l’extermini de la població de Gaza. És un principi bàsic d’humanitat”, conclou en Daragh abans de confirmar-nos que demà tornarà a baixar a les Rambles, amb la cassola, el megàfon i la pancarta.
