Avui es votarà al Congrés dels Diputats la reducció de la jornada laboral a 37 hores i mitja setmanals i, pel que sembla, la proposta no tirarà endavant per l’oposició de PP, VOX i Junts. Previsiblement, tampoc hi haurà una manifestació massiva, ni cap calendari de vagues ni es farà cap boicot a la patronal. Hi ha una proposta clara i tangible que beneficia la classe treballadora, que compta amb un suport majoritari entre la població i que ens permetria avançar en altres reivindicacions i plantejar projectes més trencadors. La reducció de la jornada ha estat una consigna del moviment obrer al llarg de la història i des del 1983 no n’hi ha hagut cap a l’Estat espanyol. Per què fa la sensació que voldríem anar a totes per a reduir la jornada laboral, però que no hi ha ni l’energia ni l’entusiasme per fer-ho?
La pèrdua de la força del moviment obrer ha fet que els guanys de productivitat en les últimes quatre dècades derivats de l’automatització, del “toyotisme” i altres canvis en el treball hagin beneficiat al capital. Els guanys de productivitat han superat els increments salarials. Les hores treballades per treballador s’han reduït poc i com a efecte de canvis en la composició sectorial de la producció, no pas com a resultat d’una conquesta obrera.
La reducció del temps de treball és una proposta compartida per diferents plantejaments que busquen una transformació radical de la societat, critiquen el treball assalariat i replantegen el treball en clau democràtica, col·lectiva i justa
La reducció de la jornada laboral de l’Estatut de les Treballadores beneficiaria més de dos milions de treballadores de Catalunya que tenen jornades més enllà de les 37,5 hores. Els col·lectius laborals més precaris en serien els més beneficiats. En el comerç, l’hostaleria, la restauració, el sector agroalimentari i el transport, els sous baixos i l’alta temporalitat coexisteixen amb les jornades llargues. També beneficiaria el gairebé mig milió de treballadores que fan jornada parcial, la majoria, dones, a qui se’ls reduirien les hores o se’ls apujaria el sou. Es crearien nous llocs de feina. Empenyeria cap a una reducció de la jornada a aquelles empreses i sectors que ja treballen 37,5 hores o menys.
Els beneficis de la reducció de la jornada laboral han estat àmpliament explicats i reivindicats. Hi ha diferents enfocaments. L’Organització Internacional del Treball relaciona la salut física i mental de les treballadores amb la durada de les jornades de treball. Els feminismes defensen que reduir el temps del treball assalariat afavoreix una millor atenció a les tasques de cura, que guanyen protagonisme, i al repartiment d’aquestes. El decreixement ho proposa per a reduir la producció sense destruir llocs de feina i altres reclamen el “dret a la peresa”. La reducció del temps de treball és una proposta compartida per diferents plantejaments que tenen com a objectiu una transformació radical de la societat, que critiquen el treball assalariat i que replantegen el treball en clau democràtica, col·lectiva i justa.
La reducció de la jornada laboral no hauria de sortir d’un laboratori de partits socialdemòcrates per guanyar vots o marcar perfils polítics ni com una carpeta per a pactar suports a la governabilitat. És una reivindicació de la lluita de classes
La proposta que el Consell de Ministres porta al Congrés, de la qual ja podem parlar en passat, tenia virtuts. No es reduïen les retribucions, fet que és una condició imprescindible perquè sigui una autèntica reducció de la jornada laboral. Implantava la nova jornada màxima a tots els convenis col·lectius, sense flexibilitat en calendaris o tipologies d’empreses, sense subvencions i sense prescindir dels sectors més reticents com el comerç i l’hostaleria. Aquestes havien estat algunes de les excuses de les patronals, i també del Banc d’Espanya, per a oposar-se o intentar descafeïnar la proposta. Els ministres d’Economia i de Treball van oferir diferents rebaixes buscant el que anomenaven “consens” i “equilibri”.
Parlant del rebuig del Congrés a la seva proposta, la ministra de Treball Yolanda Díaz ha afirmat que “hi ha derrotes que es guanyen al carrer”. Però cal canviar de fons moltes dinàmiques perquè això sigui així. La socialdemocràcia s’ha dedicat els últims anys a rebaixar el to en l’aplicació de mesures d’esquerres reclamades al carrer per buscar el suport del poder econòmic i no ha deixat mai d’apostar pels interessos del capital en matèria de política econòmica. El seguidisme dels sindicats als partits i el model de sindicalisme de concertació amb la patronal no permet una dinàmica de lluita que pugui capgirar les derrotes. La reducció de la jornada laboral no hauria de sortir d’un laboratori de partits socialdemòcrates per guanyar vots o marcar perfils polítics ni com una carpeta per a pactar suports a la governabilitat. És una reivindicació de la lluita de classes que acabarà guanyant la reducció de la jornada.
