Les activistes concentrades davant del domicili d’Eloísa Acosta i els seus fills demanaven temps per negociar directament amb la propietat, però la comitiva judicial va decidir ajornar el desnonament tan sols una setmana. L’afectada es desesperava i la indignació de la resta esclatava. Els Mossos escortaven la comitiva fins a l’interior d’un bar davant l’edifici del carrer Parlament 1-3 de Barcelona entre escridassades. De sobte, agents policials es dirigien cap Betania Pérez i la detenien, davant l’estupefacció de les concentrades.
Arran d’aquell intent de desnonament del 28 de setembre de 2023 –que finalment s’executaria dos mesos més tard–, Betania Pérez, un activista del Grup d’Habitatge de les Corts i un altre de Sants seran jutjats, acusats d’atemptat a agents de l’autoritat i lesions lleus. Fiscalia demana per a cadascú dos anys i tres mesos de presó i la Generalitat s’ha personat com a acusació particular contra els dos activistes i sol·licita dos anys de presó i dos mesos de pena multa. El judici està previst per a demà, dimecres 29 d’octubre, i el col·lectiu de suport Parlament 1-3 Absolució fa una crida a concentrar-se a partir de dos quarts de nou davant la Ciutat de la Justícia.
L’advocat de Betania Pérez, David Aranda, assegura que les proves audiovisuals recopilades ho rebaten: “s’han confós de persona; Pérez no li estira la samarreta a ningú”
En la minuta judicial, els Mossos d’Esquadra acusen Pérez de ser la persona que va estirar la camisa d’un membre de la comitiva judicial i, posteriorment, de resistir-se a la detenció. El seu advocat, David Aranda, que també defensa un altre activista, assegura que les proves audiovisuals recopilades ho rebaten: “s’han confós de persona; Pérez no li estira la samarreta a ningú”. L’activista del Sindicat de Barri de Poble-sec recorda que estava allunyada de la comitiva: “quan ja eren dins el bar, un policia va dir que havia estat jo i diversos agents es van dirigir cap a mi per detenir-me”. Després de mitja hora emmanillada, se la van endur a la comissaria de les Corts, on va passar la nit. Pel grup de suport, la detenció de l’activista d’origen dominicà va tenir un “clar i vergonyós biaix racista”.
Les diligències policials expliciten que quan la comitiva va comunicar que el desnonament s’ajornava una setmana, Acosta “va començar a dramatitzar”. El text també assenyala que dins la concentració hi havia diverses” persones instigadores, les quals van provocar els desordres públics” i que “un grup van encerclar la comitiva judicial agredint al gestor judicial”. Els Mossos acusen dos activistes d’haver agredit dos agents, empentant-los i llançant-ne un a terra, arran de la detenció de Betania Pérez, i s’han personat com a acusació particular. Un d’ells és activista del Grup d’habitatge de les Corts, qui contradiu la versió policial i relata que van arribar reforços dels Mossos i “van començar a carregar contra tothom”.
No havia estat identificat, però setmanes més tard uns agents van presentar-se a casa seva per lliurar-li la citació judicial. Segons consta a la causa, per casualitat, el dia que la detinguda passava a disposició judicial, dos dels agents de l’operatiu tenien un judici i van reconèixer les dues persones que suposadament els havien agredit entre les concentrades davant la Ciutat de la Justícia. Les acusacions, per l’activista de les Corts, “són totalment arbitràries i desproporcionades”.
L’advocada que el defensa, Norma Pedemonte d’Alerta Solidària, considera que les acusacions “no tenen cap mena de sentit, ni tan sols el minitseri Fiscal formula acusació pels mateixos fets que els Mossos”. Per la lletrada, els dos activistes “han estat triats a dit”.
El grup de suport s’ha dedicat a acompanyar les persones encausades, donar visibilitat al cas i fer front a les despeses judicials. Denuncien que la detenció Jorge Martínez defensa la importància d’una resposta col·lectiva per poder sostenir la mobilització pel dret a l’habitatge malgrat que s’obrin procediments judicials. “No seran les últimes encausades ni l’últim procediment sense proves concloents”, conclou.
La història de Paral·lel 1-3
A més del Sindicat de Barri de Poble-sec i d’altres col·lectius d’habitatge, l’entorn laboral d’Eloísa Acosta també es va mobilitzar per aturar el seu desnonament. CoopNet i una vintena d’entitats, col·lectius i cooperatives, com Papers per Tothom, Sindillar, l’Impuls Cooperatiu de Sants, Justícia i Pau o Associació Arcàdia varen reclamar una solució digna.
El 2013 l’edifici va passar al grup inversor Levante Capital Partners; tres anys més tard, el va comprar l’empresa Elix Servicios Inmobiliarios i l’octubre de 2017, va acabar formant part de la cartera immobiliària de Queyfour
Com tantes persones que pateixen processos migratoris, des que va arribar a Catalunya el 2018, Eloísa i els seus fills han passat per diverses habitacions i hostals. També van okupar un pis del fons d’inversió Blackstone d’on la van desnonar i després es van traslladar a la Torre Feminista, un bloc que va néixer el 8-M, en el marc de la vaga feminista per donar resposta a l’emergència habitacional de diverses veïnes del Poble-sec en situació de vulnerabilitat social i precarietat.
Eloísa i els seus fills van entrar a viure a l’edifici del carrer Parlament el 2019, quan el Sindicat de Barri de Poble-sec, amb el suport del col·lectiu Fem Sant Antoni, van okupar quatre dels dotze habitatges. El bloc segueix fil per randa el modus operandi “comprar, expulsar, reformar i vendre”. El 2013 va passar de ser propietat de dues germanes al grup inversor Levante Capital Partners; tres anys més tard, el va comprar l’empresa Elix Servicios Inmobiliarios, que es dedica a comprar edificis per rehabilitar; i l’octubre de 2017, va acabar formant part de la cartera immobiliària de Queyfour, que té propietats a Barcelona i a Tossa de Mar (la Selva).
