Evitar els pics de concentració de dos contaminants atmosfèrics cancerígens, l’1,3-butadiè i el benzè, demana un canvi legislatiu en mans del govern català, i fer-ho és “imprescindible” per considerar que la regulació és “adequada per protegir la salut i el medi ambient”, segons una anàlisi jurídica de la Universitat de Barcelona (UB). El marc normatiu “demana un pas més enllà”, coincideix en les conclusions una anàlisi toxicològica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) sobre la qualitat de l’aire al voltant del polígon petroquímic de Tarragona.
Les va encarregar la Plataforma Cel Net, que avui n’ha fet públics els resultats, amb els quals espera accelerar les “mesures correctores” de la “desregulació” que, denuncia, manté les poblacions properes al complex industrial exposades a perillosos contaminants.
Adrià Pallejà, portaveu de Cel Net, remarca que es constata el que fa anys que la plataforma defensa: que la Generalitat té “la potestat i les eines” per resoldre la “desregulació” de la contaminació atmosfèrica
Fa més d’una dècada que gràcies a la col·laboració de la UPC i d’alguns ajuntaments, l’entitat recull dades que mostren com la població del Camp de Tarragona està exposada “periòdicament” a episodis de contaminació “greus” amb compostos tòxics. Avui, amb un estudi encarregat a la Universitat Rovira i Virgili (URV), aporten, a més, els límits per període de temps que caldria establir per poder-ho evitar.
Amb la tríada de nous informes, Adrià Pallejà, portaveu de la Plataforma Cel Net, remarca que es constata el que fa anys que defensen: que la Generalitat té “la potestat” i també les eines per tirar-ho endavant i revertir mancances del marc regulador vigent.
Sobre l’1,3-butadiè (que s’utilitza per fabricar pneumàtics i plàstics com els d’acrílic, entre altres), l’estudi jurídic de la UB i el Fons de Defensa Ambiental, dedicat a l’assessorament legal per la protecció del medi ambient, en destaca el buit de regulació específica.
L’estudi jurídic de la UB i el Fons de Defensa Ambiental destaca el buit de regulació específica sobre l’1,3-butadiè i problematitza que la limitació del benzè sigui anual
Pel que fa al benzè (que s’utilitza per crear substàncies químiques fetes servir per fabricar plàstics, cautxú, detergents o plaguicides, entre altres), problematitza que la limitació de les emissions es calculi de forma anual. Un marge temporal que aquesta anàlisi de la normativa de contaminació atmosfèrica considera massa ampli per, a la pràctica, tenir capacitat d’evitar episodis d’alta exposició a tòxics als municipis de l’entorn del complex petroquímic.
“Si es mesuren només les mitjanes anuals, quan tenim puntes de contaminació molt fortes, queden dissoltes dins d’aquestes mitjanes; i ens trobem que entren en els límits legals, tot i afectar greument la salut”, exposa Pallejà davant l’insuficient control de les emissions a l’aire, que titlla de “negligència política”.
Regulació “massa laxa”
Des del 2012, el laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC ha estudiat les concentracions de compostos orgànics volàtils als municipis de l’entorn del polígon nord de la petroquímica de Tarragona. Concretament, als municipis d’El Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí.
La conclusió principal del que s’ha observat durant més d’una dècada és que la problemàtica són períodes curts de temps en què les poblacions es troben exposades a concentracions “relativament elevades” de compostos químics. Entre els quals, destaquen el benzè i l’1,3-butadiè, pel risc associat d’augmentar el desenvolupament de càncers.
La UPC ha observat durant més de deu anys que la problemàtica són períodes curts de temps en què les poblacions es troben exposades a concentracions “relativament elevades” de compostos químics, entre els quals el benzè i l’1,3-butadiè
En el seu darrer informe, assenyala que s’han d’ampliar els controls de compostos en immissió. Apunta en la mateixa direcció l’informe jurídic que firmen la UB i el Fons de Defensa Ambiental: valora que són “massa laxes” i detecta la necessitat de regular els nivells d’immissió de manera “més rigorosa”.
Per avançar-hi, l‘anàlisi de la URV proporciona uns valors per establir els límits d’emissions en períodes més curts, en franges d’hores, i de manera focalitzada en els compostos més perillosos.
Expectativa en la llei de Qualitat Atmosfèrica
Quin és exactament l’impacte en la salut de les poblacions, però, és un interrogant. De fet, una demanda de Cel Net és que es tiri endavant un estudi epidemiològic que permeti detectar l’abast de les malalties associades als tòxics presents a l’aire.
La Plataforma Cel Net, nascuda fa prop de vint anys per defensar la salut als pobles propers al complex petroquímic de Tarragona, veu en la futura llei de Qualitat Atmosfèrica una oportunitat per corregir, diuen, el “dèficit normatiu.
Reclamen revisar les autoritzacions ambientals de les empreses petroquímiques, “incorporant els límits anuals i puntals marcats per l’estudi de la URV, i garantint que els plans de qualitat de l’aire incorporin mecanismes sancionadors efectius per als incompliments”.
“El sector petroquímic és una font principal de l’economia de la zona, i això ha permès la manca de fiscalització”, critica el portaveu de la plataforma
“Hi ha 30.000 persones vinculades al sector petroquímic, que és una de les fonts principals de l’economia de la zona, i això ha permès la manca de fiscalització”, critica Pallejà.
Si bé els tres estudis encarregats a les universitats els fan públics avui, i quedaran disponibles al web del col·lectiu, des del Cel Net asseguren que ja fa un any que van presentar-ne els resultats a la Direcció General de Qualitat Ambiental, quan Mireia Boya era al càrrec. La plataforma preveu reunir-se amb l’actual responsable de l’àmbit, Sonsoles Letang, en els pròxims mesos.
Des de l’entitat del Camp de Tarragona, lamenten que la “inacció” de la Generalitat davant la contaminació de la petroquímica s’arrossegui, i consideren que el coneixement científic posat a disposició ha de ser “un punt d’inflexió”: “Hem fet la feina que hauria d’haver fet l’administració, i ha de deixar de mirar cap una altra banda”, defensa Pallejà.
