Des del moviment veïnal sempre hem reivindicat més i millor participació en les decisions que transformen la ciutat, perquè la considerem l’extensió de casa nostra. És l’espai públic on ens relacionem, és el transport que fem servir per arribar a tot arreu, són les escoles on ens hem educat o les que eduquen els nostres fills i filles, són els comerços on ens proveïm de tot el que necessitem i és on gaudim de la cultura. Qualsevol mesura que ens permeti opinar sobre com ha de ser la nostra ciutat i poder incidir en les decisions públiques és benvinguda.
Ara bé, no totes les formes de participació tenen la mateixa qualitat ni poden servir per a qualsevol cosa. Cada objectiu ha d’assolir-se amb el procediment adequat i la seva relació ha de tenir coherència. Per això, no n’hi ha prou amb parlar de participació de manera genèrica. Creiem que cal concretar per a què (l’objectiu), el com (el procediment) i veure si funciona.
Les diverses formes de participació, si es du a terme correctament, poden ser un instrument contra la desafecció política, poden millorar l’eficiència de les polítiques públiques i, fins i tot, poden millorar la capacitat d’incidència política dels sectors socials més desafavorits. Però s’ha de tenir en compte que hi ha grups amb un considerable poder d’incidència en la vida política, econòmica i social i altres grups que no en tenen tanta. Per tant, també hem de considerar com facilitem la participació d’aquells grups socials que no tenen aquesta capacitat per ells mateixos.
De vegades, més democràcia no va acompanyada de més justícia social. La capacitat d’organització per aconseguir el vot en qualsevol elecció o consulta en determina el resultat, i no totes les classes socials estan en igualtat de condicions. Per tant, cal garantir també la igualtat d’oportunitats amb mesures addicionals. Perquè un procés participatiu millori el sistema democràtic, cal que tingui ben “sincronitzats” els objectius, els procediments i que tingui en compte els sectors de la població amb menys recursos.
En el cas del model de pressupostos participatius de Barcelona, veiem que, per diverses raons, no acaba de fer-se realitat el potencial positiu que tenen. Han sorgit moltes crítiques sobre els procediments com, per exemple, que han esdevingut una façana de propaganda política que no compleix els seus objectius, que bloqueja iniciatives veïnals, que els projectes proposats es fan realitat massa lentament i que s’exclou la ciutadania de decisions importants quan es modifiquen els projectes finals. Algunes entitats veïnals han presentat queixes davant de la Sindicatura de Greuges, assenyalant que, malgrat la participació, hi ha propostes que no prosperen i no per raons tècniques, sinó polítiques.
També hi ha crítiques sobre la igualtat d’oportunitats com, per exemple, el fet de no haver tingut prou en compte la bretxa digital que pateix bona part de la població més desafavorida, o que algunes minories amb alta capacitat propagandística aconsegueixin que guanyin projectes, deixant-ne fora d’altres que afecten molta més gent, sense que aquesta pugui intervenir.
En relació amb els objectius, també hi ha observacions. Els projectes estan limitats al fet que només impliquin inversió i no cap altra despesa periòdica o regular. És a dir, no es poden proposar serveis de suport social a llarg termini, encara que un barri els necessiti més que instal·lar uns fanals o una font. La quantitat de diners a repartir també fa que les iniciatives hagin de competir entre elles en comptes de complementar-se. En l’última edició a Barcelona s’han presentat una quantitat considerable de projectes similars, com carrils bici o pacificació urbanística d’entorns escolars, que no estaven previstos en els Plans d’Acció Municipal o de Districte (PAM-PAD), i la ciutadania els ha reclamat per la via dels pressupostos participatius.
Aquesta última experiència posa precisament de manifest la mancança de processos participatius en la confecció del PAM i dels PAD. Els pressupostos participatius no haurien de servir per substituir altres formes de participació col·lectiva, mitjançant altres procediments, en relació amb els pressupostos i projectes globals dels ajuntaments.
