Quan van sortir al carrer per a manifestar-se, el raper lleidatà feia una setmana que l’havien empresonat al centre penitenciari de Ponent. Quatre anys i nou mesos més tard, Pablo Hasél segueix entre reixes, des de fa quinze dies a la presó de Lledoners (el Bages). L’Ignasi, en Pau, en Joan i en Roger poc es podien imaginar que transcorregut tant de temps, es veurien obligats a seure al banc dels acusats. El 26 de febrer de 2021, van assistir a una mobilització convocada per Arran al centre de Terrassa, i van acabar atonyinats i detinguts als calabossos de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Els agents antiavalots de la Brigada Mòbil van carregar amb contundència contra la capçalera de la manifestació, al·legant que s’havien produït llançaments d’objectes contra la línia policial que protegia les dependències de la policia espanyola a la capital vallesana.
Una moció aprovada pel ple de l’Ajuntament de Terrassa critica la fiscalia per “unes penes del tot desproporcionades” i demana que “els drets fonamentals d’expressió i de manifestació siguin respectats”
“Se’ns acusa de desordres i danys. En la minuta venen a dir que tots perseguíem l’objectiu de destorbar la pau pública. És un relat jurídicament insostenible, només s’entén com un càstig al dret a manifestació”, assevera en Pau Majó, el rubinenc que afronta el judici d’aquest 4 de novembre. En l’escrit d’acusació de la fiscalia, signat per Fernando Villadeamigo, s’atribueix als acusats “l’ànim d’atemptar contra la normal convivència i pertorbar la pau pública”, però en cap moment individualitza cap dels aldarulls concrets d’aquella nit, tal com és pertinent en una acusació penal. Malgrat això, el representant del ministeri públic els demana una pena de tres anys de presó i de divuit mesos de multa amb una quota diària de deu euros, per a cadascun. A més, sol·licita que indemnitzin a l’Ajuntament de Terrassa amb més de 9.000 euros pels desperfectes a contenidors de recollida d’escombraries i pel deteriorament de l’asfalt afectat per les flames.
En un ple celebrat el passat divendres –el consistori de l’alcalde Jordi Ballart, amb la suma dels vots de Tot per Terrassa, ERC i Junts– es va aprovar una moció de suport als quatre encausats. PSC, PP i Vox hi van votar en contra. En el text es critica la fiscalia per “unes penes del tot desproporcionades” i es referma la voluntat de “vetllar perquè els drets fonamentals d’expressió i de manifestació siguin respectats en la nostra ciutat”. El plenari, a més, ha remès la moció a l’organització antirepressiva Alerta Solidària, per tal d’incorporar-la com a prèvia del judici. Cal recordar, però, que la reclamació pels danys prové del consistori egarenc i de l’empresa municipal de recollida de brossa Eco Equip SAM, el gerent de la qual testificarà durant la vista oral.
La instrucció del cas l’ha fet durant aquests anys el jutge Sergi Casares Zayas, el mateix que va ordenar l’escorcoll de l’empresa Unipost Terrassa dies abans de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017
La instrucció del cas l’ha fet durant aquests anys el jutge Sergi Casares Zayas, que va ser el mateix que va ordenar l’escorcoll de l’empresa Unipost Terrassa dies abans de la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre de 2017. A més, també va ser el jutge substitut de Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona que va morir sobtadament el 4 de novembre de 2018 i va deixar orfe les indagacions sobre la logística del referèndum. Es dona la circumstància que els únics testimonis presencials citats a declarar per la fiscalia són set antiavalots de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra.
Dimarts a les nou del matí diverses entitats de Terrassa han convocat una concentració a la porta dels jutjats. En Pau Majó assevera que van al judici “amb la idea de defensar el legítim dret a la manifestació i a la llibertat d’expressió”. En declaracions a aquest mitjà, a més, vol fer una reflexió sobre el fet que Pablo Hasél encara sigui a la presó: “És una salvatjada que faci quatre anys i mig que està empresonat, però a hores d’ara no em sorprèn veient quins són els engranatges que mouen els fils a l’Estat espanyol. Veiem com l’extrema dreta campa lliurement i ocupa les institucions, per tant, ataquen als qui protesten contra aquestes institucions, perquè els consideren una amenaça”.
