Aquest octubre, el Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya, a través del cos d’Agents Rurals, detectava la primera llopada a Catalunya després de gairebé un segle. Feia un parell d’anys que seguien un mascle i una femella que voltaven per la mateixa zona. A finals de 2024, la parella va ser vista junta per primera vegada i aquesta tardor s’ha pogut confirmar que han nascut tres cadells. Des de l’any 2000, s’han arribat a detectar fins a una vintena d’individus, la gran majoria provinents de l’estirp genètica itàlica. Tots eren dispersants i nòmades
i fins ara no hi havia hagut cap grup familiar.
Amb aquest fet històric, es confirma que el llop ha tornat. L’extinció de l’espècie a Catalunya, deguda a la persecució humana a principis del segle XX, és un dels factors que ha provocat la sobrepoblació d’ungulats, en especial del porc senglar, un fet que genera grans danys econòmics a l’agricultura. Al seu torn, aquesta sobrepoblació fa que hi hagi una pressió excessiva dels herbívors sobre la vegetació, dificultant la regeneració natural del bosc i afectant el sòl. La presència de tantes preses ha afavorit la tornada d’aquest depredador, que està al capdamunt de la xarxa tròfica. I aquest retorn natural contribuirà a recuperar l’equilibri als ecosistemes.

La presència del llop implica un repte per al sector ramader, perquè s’han produït atacs sobre el bestiar domèstic. La Generalitat de Catalunya va posar en marxa el 2023 el Grup de Treball del Llop per millorar la coexistència, i té previstes mesures preventives per defensar els ramats de possibles atacs, com tanques elèctriques, gossos de protecció i compensacions econòmiques.
La notícia recent de la reproducció del llop a Catalunya marca un punt d’inflexió: deixa de considerar-se una espècie extinta com a reproductora i passa a estar catalogada com amenaçada en perill d’extinció. Aquest nou estatus comporta l’obligació d’elaborar, tramitar i aprovar un pla de recuperació, tal com estableix la normativa europea. El retorn del llop és una oportunitat per millorar una convivència que no va ser possible en el passat, garantint tant la seva conservació com la protecció del bestiar.

