Cada vegada que una popstar juga amb creus, mantellines i imaginari devocional, una part de l’esquerra entra en pànic. “La joventut s’està tornant tradicionalista i feixista”, es diu. Entenc el reflex: si “la izquierda” governa institucions, sembla que l’única manera de ser rebel és reivindicar el passat. Però hem de saber que quan algú intenta ressuscitar-lo, mai torna al mateix lloc. Per sort, el catolicisme que coneixem és impracticable en...
Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora
