Quan s’acabava de graduar en dret, Raji Sourani ja va viure en pròpia pell la tortura i la repressió de l’estat d’Israel perquè va estar empresonat durant tres anys. Nascut a Gaza el 1953, fa una quarantena d’anys que es dedica amb cos i ànima a denunciar els crims contra el poble palestí i l’ocupació als tribunals. Sourani va fundar i dirigeix el Centre Palestí pels Drets Humans i forma part de l’equip legal de Sud-àfrica que va presentar la demanda per genocidi contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia de les Nacions Unides. Després que la seva casa, al barri de Tel al-Hawa de la ciutat de Gaza, fos bombardejada a l’inici del genocidi, va aconseguir sortir de la Franja. A mitjans de novembre el vam poder entrevistar amb motiu de la seva participació a l’Unsilence Forum de Barcelona.
Com valores el suposat alto el foc a la Franja de Gaza?
“L’alto el foc hauria d’estar relacionat amb un horitzó polític, però en el pla no apareix ni una paraula sobre l’autodeterminació, els drets del poble palestí o, almenys, la fi de l’ocupació”
L’alto el foc és absolutament fràgil. En primer lloc, des que es va començar a implementar el pla de Trump, han mort gairebé 350 persones i 400 han resultat ferides, i milers de cases han estat destruïdes. En segon lloc, l’alto el foc hauria d’estar relacionat amb un horitzó polític, però en el pla no apareix ni una paraula sobre l’autodeterminació, els drets del poble palestí, l’estat palestí o, almenys, la fi de l’ocupació. En tercer lloc, el genocidi, l’apartheid i la neteja ètnica continuen. No podem parlar d’alto el foc real mentre es produeix un desplaçament massiu de població, mentre es provoca tanta fam.
Aquest alto el foc pretén l’oblit i la impunitat?
“Hem d’exigir responsabilitats als genocides israelians pels crims que han comès”
Si no hi ha cap possibilitat d’aplicar el dret internacional ni retre comptes no podem anomenar-lo alto el foc, aquesta és la lliçó final dels Acords d’Oslo. En nom de la pau i la justícia no poden comprometre el dret internacional, els drets humans i la rendició de comptes. D’aquí a uns dies, és el 80è aniversari dels judicis de Nuremberg i ens van ensenyar que la rendició de comptes és imprescindible. Hem d’exigir responsabilitats als genocides israelians pels crims que han comès.
En canvi, després dels atacs del 7 d’octubre, hi ha hagut un mantra internacional: Israel té dret a defensar-se.
Aquest mantra condueix a la llei de la selva i a legitimar el nostre genocidi. Un ocupant no té dret a l’autodefensa. L’Estatut de Roma deixa clar que s’està cometent un crim quan un estat n’envaeix un altre militarment, l’ocupa o se l’annexiona. A més de legitimar els crims d’Israel, alguns països li han estat subministrant armament i no volen ni sentir a parlar de sancions.
En l’actualitat, formes part de l’equip legal del cas per genocidi que Sud-àfrica ha dut al Tribunal Internacional de Justícia, però fa molts anys que denuncies l’opressió d’Israel contra el poble palestí. Quines passes has dut a terme per fer justícia?
“Hem aconseguit que el conflicte entre Israel i Palestina sigui un dels més ben documentats de la història”
Van començar dient-nos “vosaltres, els palestins, sou estúpids, sou demagogs”. I nosaltres vam començar a utilitzar el sistema legal d’Israel. Vam presentar milers de casos, però Israel havia legalitzat la tortura, la demolició d’habitatges, l’expulsió, l’homicidi intencional i selectiu, el bloqueig… Tots els delictes recollits pel dret internacional. Vam veure que no podíem continuar donant-nos cops contra la paret. Quan fracasses amb la jurisdicció israeliana, has de recórrer a la internacional, a la universal. Vam recórrer a molts països: als Estats Units, Espanya, Suïssa, Països Baixos, Suècia, inclús a Nova Zelanda i a Sud-àfrica. Però vam descobrir ràpidament que quan hi havia alguna escletxa, modificaven la llei per brindar més protecció als criminals de guerra israelians. Estàvem bloquejats a causa de la manca de voluntat política. Més tard, ja vam recórrer al Tribunal Penal Internacional (TPI). I van fer tot el possible per impedir-ho, van demanar-nos moltes condicions, entre altres, que Palestina havia de formar part del Tribunal i ho vam aconseguir el 2015. Hem aconseguit que el conflicte entre Israel i Palestina sigui un dels més ben documentats de la història. A finals del 2019, la fiscalia del TPI, liderada per Fatou Bensouda, va demanar investigar possibles crims de guerra d’Israel. Tot i rebre amenaces, va ser valenta i el 2021, després d’una fase preliminar, Bensouda va anunciar l’obertura de la investigació. Però el juny, Karim Khan va assumir el càrrec i des de llavors fins al genocidi, no ha mogut res.
El genocidi d’Israel contra Gaza ha estat televisat. Quina mena de documentació i evidències heu presentat en la demanda al Tribunal Penal Internacional?
Per sort, Sud-àfrica va reaccionar i va presentar la demanda el 29 de desembre del 2023 amb un equip legal fantàstic: advocats sud-africans, irlandesos i palestins. Sud-àfrica, que té una autoritat moral perquè va derrotar el colonialisme, el racisme i l’apartheid, ha portat el dolor, el sofriment i les ànimes de les víctimes palestines a la justícia universal. En guerres i agressions anteriors ho vam poder documentar tot, però quan va esclatar aquesta -jo era a Gaza aleshores- vaig ser conscient que fer-ho seria impossible. Vam decidir que treballaríem amb mostrejos de les violacions de drets fonamentals. Dels 37 hospitals assetjats, atacats i destruïts, vam triar-ne cinc o sis i vam documentar-ho tot completament. El mateix amb les escoles. Encara no sabem quantes persones han estat detingudes a Gaza, però hem estimat que són entre 18.000 i 21.000. Tot i que no tenim accés als presoners, treballem amb els nostres homòlegs israelians, que ens ajuden a documentar-ho i recollim informació quan els presos queden en llibertat. Hem conegut casos d’abús sexual i fins i tot de violació amb animals. Jo he estat empresonat diverses vegades i he representat molts presos, però mai havia experimentat ni escoltat aquests relats tan durs.
En aquest procés de documentació, quina importància tenen les declaracions de responsables polítics del govern israelià? Poden contribuir a demostrar el genocidi?
“En un genocidi, el més difícil de demostrar és la intenció, però en aquest cas tenim centenars de declaracions registrades de responsables polítics i militars”
El genocidi es defineix com l’extermini intencional, sistemàtic i deliberat d’un poble, grup ètnic o nacional, total o parcialment. La part més difícil de demostrar és la intenció, però en aquest cas tenim centenars de declaracions registrades de membres del govern israelià, de ministres i figures clau dels ministeris, del primer ministre, del president d’Israel, de líders de partits polítics i militars… que l’evidencien. Ha quedat registrat a través de xarxes socials i de fonts d’informació obertes, i ho hem compilat des del primer dia. Això fa que el genocidi sigui indiscutible. Israel i els Estats Units estan enfadats perquè hem aconseguit una superioritat legal i moral, després de documentar-ho correctament i portar-ho al TPI i al TIJ. Per això volen destruir les institucions del dret internacional.
La Convenció per la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi de Nacions Unides també hauria de permetre jutjar els països còmplices?
“Alguns països europeus i els Estats Units estan oferint un suport actiu a un estat genocida. Això és il·legal”
Hi ha estats que encara faciliten armes, munició i cobertura legal i política a Israel. Legitimen les accions d’Israel sense cap crítica. Per tant, van més enllà de la complicitat del silenci. Alguns països europeus i els Estats Units estan oferint un suport actiu a un estat genocida. Això és il·legal i amb la convenció a la mà poden ser acusats com a responsables. Nicaragua va portar Alemanya davant el TIJ per complicitat amb el genocidi a la Franja de Gaza, per brindar suport material, financer i polític. Penso que altres estats seran duts davant el Tribunal.
De moment, tant el TPI com el TIJ han dictat mesures, però no s’han implementat.
El Tribunal Internacional de Justícia va parlar de “genocidi plausible” i va ordenar mesures preventives, entre elles, permetre immediatament i de forma efectiva l’ajuda humanitària. Després d’uns mesos, el Tribunal Penal Internacional va emetre dues ordres de detenció contra el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, i el seu ministre de Defensa, Yoav Gallant. Però, efectivament, hi ha la teoria i la pràctica. Les ordres del tribunal més important del món no s’han implementat. Quatre ministres d’afers exteriors de quatre països europeus, inclosos els Països Baixos, van dir que si Netanyahu anava a Europa, no l’arrestarien. I als Estats Units també el van rebre. L’ordre del TIJ de permetre l’ajuda humanitària i el subministrament d’aliments tampoc es va implementar.
No només no s’han implementat si no que Trump ha llançat una ofensiva contra el dret internacional. Quin impacte genera això?
El president Trump ha amenaçat, assenyalat i sancionat el fiscal del Tribunal Penal Internacional, els seus dos adjunts, els quatre jutges que estan involucrats en el cas. Això no té precedents, però malauradament la reacció per part dels estats és molt feble. Això transmet que davant d’Israel, la sang dels gazians, dels palestins, és molt barata. Com a advocat, que ha dedicat els seus últims 45 anys de vida a la defensa desinteressada de les víctimes palestines, que crec en el dret humanitari internacional, estic molt decebut. Gaza serà el cementiri del dret internacional.
De fet, Israel ha ignorat sistemàticament les nombroses resolucions de Nacions Unides, com la que reconeix el dret de retorn dels refugiats palestins o la que exigeix la retirada de l’exèrcit israelià dels territoris ocupats. Falten mecanismes sancionadors?
“Ningú hauria de permetre que Gaza fos la tomba del dret internacional”
Tenim molts mecanismes, però la seva aplicació depèn de la voluntat política. No estem demanant als exèrcits europeus o a l’exèrcit americà que es despleguin sobre terreny i obliguin Israel a abandonar els territoris ocupats. Però l’article dos de l’acord d’associació entre Israel i la Unió Europea estableix que el respecte dels drets humans i els principis democràtics constitueixen un “element essencial”. Israel està incomplint aquest article i, per tant, s’hauria de suspendre l’acord del tot. Per què Israel continua formant part d’Eurovisió, de competicions de futbol o de programes europeus d’intercanvi per a joves? Per què cap israelià necessita visat per entrar a Europa, mentre Israel prohibeix l’entrada de diplomàtics i ciutadania crítica? Per què el 62% del comerç israelià va a Europa, exempt d’impostos? Per què es permet la compra de productes dels assentaments israelians? Els estats poden actuar -com han fet Espanya o Irlanda- però busquen excuses. Què més cal perquè Israel sigui sancionat? No n’hi ha prou amb 85.000 civils assassinats, 23.000 infants morts o el 90% de Gaza arrasada? On és la voluntat política d’Europa? Les vides palestines, el dolor palestí, no importen? Ningú hauria de permetre que Gaza fos la tomba del dret internacional. Nosaltres lluitarem fins a l’últim alè per impedir-ho. Permetre-ho tindrà un impacte molt negatiu per al conjunt de la humanitat.
Creus que els interessos econòmics d’Europa afebleixen el dret internacional?
No crec que sigui a causa del poder econòmic israelià. L’interès d’Europa en el món àrab és més gran. Penso que Europa està acomplexada i té el pes de la mala consciència pel genocidi que es va cometre contra el poble jueu. I permet que la víctima es converteixi en genocida. Està cometent un doble crim en permetre que la víctima sigui victimari i no castigar-lo. Per tant, penso que el que afebleix el dret internacional és la mentalitat racista i colonial d’Europa.
El 2022 va esclatar la guerra d’Ucraïna. La reacció d’Europa i dels Estats Units ha estat molt diferent.
Necessito que algú m’ho expliqui. No crec que hi hagi cap raó per ser selectiu i polititzar el dret internacional. Crec que la justícia i la dignitat de l’home és igual de vital i important al marge del color de pell, la nacionalitat o la religió. Quan va esclatar la guerra d’Ucraïna, ens vam alegrar de la reacció d’Europa i dels Estats Units, tothom va defensar el dret dels ucraïnesos a resistir a la invasió i a l’ocupació russa. Van anar més enllà: van dir que els ucraïnesos tenen dret a resistir amb tots els mitjans, inclosa la lluita armada. Després van dir que donarien suport polític, militar, econòmic i legal a Ucraïna. Nosaltres vam pensar: provocarà un despertar amb Palestina perquè nosaltres patim una ocupació molt prolongada i sagnant, i hem documentat els crims comesos per Israel. Malauradament, no va passar res. Els ucraïnesos tenen dret a gaudir plenament de la protecció del dret internacional, però nosaltres també mereixem protecció. Penso que aquesta diferència es basa en la brutalitat racista colonial.
L’Estat d’Israel també ha posat en el punt de mira organitzacions i persones que denuncien la vulneració de drets fonamentals. Quines conseqüències has patit?
“Com a defensors dels drets humans, som l’última barrera de l’estat de dret i no podem ser derrotats”
Els defensors dels drets humans no hem de ser el centre, no som el subjecte. Hi som per una raó: per defensar les veritables víctimes, que estan pagant i han pagat amb la seva vida. No pensem massa en les conseqüències que la nostra activitat pot tenir sobre nosaltres, perquè fer-ho et pot paralitzar. Els EUA ha sancionat tres organitzacions palestines: Al-Haq, Al-Mezan i Palestinian Centre for Human Rights (PCHR). Jo era a La Haia, el 4 de setembre, quan es va anunciar i l’endemà amb els meus col·legues d’Al-Haq i d’Al-Mezan, i els nostres advocats internacionals, vam anar a la fiscalia del TPI. Vam voler deixar clar que la nostra voluntat política no està en venda i que malgrat les pressions continuarem amb la nostra missió en defensa de les víctimes, tal com ens exigeix la llei. No hauríem d’estar obsessionats amb nosaltres mateixos, l’important és poder continuar amb la missió. Com a defensors dels drets humans, som l’última barrera de l’estat de dret i no podem ser derrotats.
Què esperes del dret internacional i quins són els passos següents?
Continuar amb la nostra missió. Crec que ens hem de preguntar si volem un món on regni la llei del dret o la llei de la selva. Hem de defensar que el dret internacional no pot ser un tema de conversa d’intel·lectuals i acadèmics en salons, sinó una eina per a les víctimes. Sabem que no serem bones víctimes per a ningú, però defensem una causa justa, defensem el nostre present i el nostre futur. Ens volen inocular el missatge de la desesperança en el demà, però no ho aconseguiran. Estem al costat correcte de la història, defensant la causa justa. Som les pedres de la vall, hi hem estat sempre i ningú ens farà fora. Tenim una norma molt senzilla: l’optimisme estratègic. No som ni estúpids ni ingenus, coneixem el moviment de la Història. Els palestins no estem sols, hi ha molta gent arreu del món que dona suport a la nostra lluita per la justícia i la dignitat.
