Malgrat ser una de les zones on els acords entre el nou govern interí de Síria i l’Administració Autònoma Democràtica del Nord i Est de Síria (AADNES) s’havien implementat amb més èxit, els enfrontaments han tornat als barris kurds d’Alep. “A l’Orient Mitjà no hi ha diplomàcia sense guerra”, comenta Rojhat Efrin, soldat veterà de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), per tal d’explicar l’actual situació a la ciutat siriana.
Fins ara representants de la AADNES havien dut a terme converses amb el nou govern amb l’objectiu de trobar un encaix entre la seva proposta confederalista i la del govern centralista de Damasc. Aquestes converses segueixen els acords del 10 de març entre les FDS i el govern interí liderat Hayat Tahrir al-Sham (HTS), una organització gihadista salafista que l’any 2016 es va escindir d’Al-Qaeda i que fa un any, en una operació llampec, va prendre el poder de l’estat sirià.
Fins ara representants de la AADNES havien dut a terme converses amb el nou govern amb l’objectiu de trobar un encaix entre la seva proposta confederalista i la del govern centralista de Damasc
Els acords entre el nou govern i les FDS tenen per objectiu retornar l’estabilitat a Síria i garantir la seguretat tant d’àrabs, com de kurds, alauites, armenis i drusos, entre altres, i contribuir a la democratització de Síria, després de dècades de govern autoritari i més de 14 anys de guerra civil. Tanmateix, només dos dies després de la darrera reunió a Damasc per continuar discutint la implementació dels acords, les forces afiliades al govern de l’HTS van atacar els barris kurds d’Alep enmig d’acusacions creuades d’atacs. El 7 de gener, Ilham Ahmed, responsable del Comitè d’Afers Exteriors de l’AADNES afirmava que el nou govern havia “declarat la guerra als kurds”.
Durant les posteriors 72 hores es van succeir bombardejos indiscriminats per part del govern sirià que, segons l’Observatori sirià de drets humans, han acabat amb la vida de 45 civils, 38 soldats de l’exercit sirià i 21 membres de les forces de seguretat interna kurdes les anomenades Assayish. Alhora, Nacions Unides assenyala que 30.000 persones de les aproximadament 300.000 que viuen als barris kurds d’Alep han resultat desplaçades a causa de l’escalada de violència.
Divendres 9 de gener, el govern interí de Síria hauria enviat centenars d’autobusos per evacuar la població i va proposar un alto el foc a canvi de la retirada dels combatents kurds. Aquell mateix dia es va celebrar un consell civil, que va fer pública la decisió dels habitants de quedar-se i “resistir fins a la mort per protegir els seus barris”. Segons Delil Dogan, periodista kurd resident a Qamishli, “acceptar l’alto el foc, i la retirada de les forces de seguretat interna, suposaria donar llum verda a les bandes gihadistes per dur a terme neteges ètniques com les que es van viure contra la població alauita a Latakia i Tartus i contra els drusos de Sweida, amb més de 3.000 civils assassinats”. Finalment les combatents kurdes van abandonar els barris d’Alep per traslladar-se al nord de Síria.
Barris en resistència
Les zones d’Alep on s’han concentrat els enfrontaments són Sheikh Maqsoud i Ashrafiye, dos barris que havien estat controlats ininterrompudament pels kurds al llarg dels pràcticament quinze anys de guerra a Síria. Amina Bayram, corresponsable del Consell Popular de Sheikh Maqsoud, explica que d’ençà que es va expulsar el règim, “els barris de Sheikh Maqsoud i Ashrafiye s’han organitzat seguint les línies de la revolució de Rojava. Les decisions es prenen al Consell Popular local, la seguretat dels barris està garantida per les Assayish i el sistema de copresidència és una pràctica habitual a totes les institucions. Les dones, en particular, tenen un paper destacat en la vida social i en la defensa dels barris, ja que la revolució de les dones també ha comportat transformacions profundes en aquest territori”. Així mateix, sentència Bayram “per aquest motiu, la població resisteix amb encara més determinació i no accepta els suposats altos al foc, perquè coneix els crims de guerra que les mateixes forces han comès durant anys amb el vistiplau de Turquia”.
“La població kurda resisteix amb més determinació i no accepta els suposats altos al foc, perquè coneix els crims de guerra que les mateixes forces que ara formen part del règim sirià han comès amb el vistiplau de Turquia”, explica Amina Bayram
Sipan Hamo membre del comandament general de les FDS declarava que “un gran nombre de l’artilleria, tancs i drons que han participat en l’atac pertanyen a l’estat turc”. Un dels grups implicats en els atacs contra Sheikh Maqsoud a les ordres del nou govern sirià ha estat la “Divisió Hamza”, ara rebatejada com la 76a Divisió de l’Exèrcit Àrab Sirià, que va participar en les massacres d’alauites del març de l’any passat. Aquest grup va ser enviat per Turquia a la guerra civil de Líbia i a la regió de l’Alt Karabakh i és responsable de nombroses violacions de drets humans. A més, el mitjà qatarià Al-Jazeera ha provat la participació de combatents de l’ISIS a les files de la Divisió Hamza.
Europa dona el vistiplau
La comunitat internacional, per la seva banda, continua amb la política legitimadora del nou govern interí. La majoria dels països de la Unió Europea i els Estats Units han normalitzat relacions amb un president, Ahmed al Shara, que fins fa poc era considerat un terrorista gihadista per aquests mateixos països. Això pot respondre a la voluntat de mantenir Síria allunyada de l’esfera russa i beneficiar-se del seu petroli i posició estratègica dins l’oest asiàtic. La visita d’Ursula von der Leyen a Damasc, coincidint en dates amb l’assalt a Alep, no només no ha evitat que la matança de civils s’aturi, sinó que la líder europea ha promès donar 60 milions de dòlars al govern d’HTS.
La majoria dels països de la Unió Europea i els Estats Units han normalitzat relacions amb un president, Ahmed al Shara, que fins fa poc era considerat un terrorista gihadista per aquests mateixos països
A més, el nou govern sirià també hauria mantingut trobades amb representants israelians mediades pels Estats Units a París on haurien acordat establir un mecanisme conjunt el qual anomenen “cèl·lula de comunicació”, destinat a compartir informació i coordinar la desescalada militar. Segons Aurora Torres, militant internacionalista present a Rojava, “aquest fet hauria enfortit al nou govern sirià facilitant que es permetés atacar les posicions kurdes”. Segons el periodista anglès Matt Broomfield, autor del llibre sobre Rojava Hope without hope, “les FDS no haurien intervingut directament en el conflicte a Alep per por d’una intervenció més gran de Síria i Turquia en territori kurd”.
Finalment, diumenge 11 de gener s’anunciava l’alto el foc entre les forces kurdes i el govern provisional de Damasc sota les condicions de poder evacuar els ferits i els morts cap a les zones controlades per l’AADNES i comprometent-se a respectar la població civil als barris d’Alep.
