Francesc Moragas, el fundador de La Caixa, moria el 27 de març de 1935 a l’edat de 66 anys. I ho feia en la ja desapareguda clínica de l’Institut de la Dona que Treballa, una de les moltes institucions que aixoplugava l’Obra Social. La clínica ocupava una part de l’extens edifici que l’entitat d’estalvis havia encarregat a l’arquitecte Enric Sagnier a la Via Laietana. L’actual número 48. Un conjunt d’habitatges que ha acabat en el mercat del lloguer de temporada a través de l’empresa Enso Spaces sl.
Una mica més amunt, al número 56, es troba la primera gran seu que va tenir l’entitat i que abans havia encarregat al mateix arquitecte. L’actiu encara es troba en mans d’InmoCaixa. Part dels baixos els ocupen una oficina de CaixaBank i les instal·lacions de la Secció 2ª Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La Generalitat abona un lloguer mensual de 85.506 euros a la societat Criteria Caixa SAU.
La Generalitat abona un lloguer mensual de 85.506 euros a la societat Criteria Caixa SAU per unes instal·lacions del TSJC
El patrimoni immobiliari de la Fundació La Caixa (vehiculat com totes les inversions a través del hòlding CriteriaCaixa) té un valor de més de 1.400 milions d’euros. ImmoCaixa és qui se n’encarrega de gestionar-lo. De cara al 2030 vol desprendre’s del 20 % dels actius de la seva cartera immobiliària, segons el darrer pla estratègic quinquennal presentat per l’entitat bancària.
La majoria dels actius que es vol treure del damunt són promocions d’HPO (Habitatge de Protecció Oficial), i es tracta procés empès per la pressió dels col·lectius que lluiten en favor d’un habitatge públic i de qualitat. Així, la vaga organitzada pel Sindicat de Llogateres sota el lema “Destapem La Caixa” ha aconseguit que moltes d’aquestes promocions passin a mans de la Generalitat de Catalunya, després d’una sèrie de compres que ha anat fent en els darrers mesos a través de l’Incasòl. Gairebé 2.000 pisos.
Però, la banca —i La Caixa— sempre hi guanyen. En paral·lel a aquest procés de desinversió, ha tirat endavant una política d’adquisició de grans edificis d’oficines que li donen més rendibilitat. I, alhora, evita un impacte negatiu sobre la seva imatge en tractar-se d’una fundació que es vanta de l’elevada inversió que destina a programes socials i culturals.
L’import de compra de l’edifici Monumento s’apropa al que InmoCaixa ingressarà del Govern català amb motiu de l’adquisició de 1.064 habitatges socials
Així, el mes de desembre passat adquiria per vuitanta milions d’euros l’edifici Monumento, situat a la barcelonina Gran Via de les Corts Catalanes. Està ocupat per la farmacèutica suïssa Novartis. L’import de compra s’apropa al que InmoCaixa ingressarà de mans del Govern català amb motiu de l’adquisició de 1.064 habitatges socials el passat novembre. En concret, l’ens públic va abonar 87,2 milions per el paquet.
Al carrer Berlín número 38, també de la capital catalana, InmoCaixa comprava el 2024 un altre actiu per cinquanta milions. En aquest cas, es va reservar una planta per a traslladar la plantilla de la pròpia filial immobiliària, que fins llavors s’estava a les torres negres de l’avinguda Diagonal. Val a dir que a aquests dos grans edificis emblemàtics de l’entitat caldria sumar un parell més, del mateix estil, situats a l’altre cantó d’El Corte Inglés. Els coneguts com DAU (on durant anys hi va haver el Pedralbes Centre) i PRISMA, just al darrere. L’entitat va adquirir els terrenys al Fons de Garantia de Dipòsits a mitjan anys vuitanta. El conjunt forma part ara del patrimoni de Colonial, immobiliària participada per CriteriaCaixa.
El projecte de compra més ambiciós, però, és la monumental construcció de l’avinguda de Roma coneguda com Edifici Estel. Un actiu que ha passat per diferents mans després que es desfés d’ell la multinacional Telefónica. La transacció s’ha tancat i representa una de les més importants dels últims anys per 385 milions d’euros.
El projecte de compra més ambiciós és l’Edifici Estel, un actiu que ha passat per diferents mans després que es desfés d’ell la multinacional Telefónica
El procés d’inversions i desinversions compta amb alguns casos curiosos. Sobretot, si tenint en compte que l’entitat es va fundar el 1904. Així, per a l’Exposició Internacional del 1929 La Caixa enlairaria el seu propi pavelló a Montjuïc amb què mostrar al món la tasca que duia a terme a través de l’Obra Social. Durant la Guerra Civil es transformaria en un banc de sang i hospital de campanya. Després del conflicte bèl·lic, passaria a ser la seu a Barcelona de l’Institut Nacional de Previsió (INP), el germen de la futura Seguretat Social, del que l’entitat era representant en exclusiva a Catalunya i Balears.
Des del 1993 s’hi està l’Institut Cartogràfic de Catalunya, tot i que el propietari de l’immoble és la Tresoreria General de la Seguretat Social, qui va cedir-ne l’ús a la Generalitat a través del Reial Decret 1517/81. Un actiu del que s’apropià el règim franquista l’any 1940. D’aquest i de tot el patrimoni pertanyent a la Secció d’Assegurances Socials de La Caixa, l’encarregada de gestionar l’INP a Catalunya i Balears. L’entitat no consta que l’hagi reclamat mai.
La Caixa va acabar cedint el Palau Meca a l’Ajuntament a canvi d’una reforma urbanística a l’Eixample, fet que va suposar modificar el Pla General Metropolità
Un altre cas curiós té a veure amb el Museu Picasso de Barcelona, inaugurat el 1963 en un palau gòtic del carrer de Montcada. En l’actualitat, i gràcies a posteriors ampliacions, el conformen cinc immobles. El tercer, anomenat Palau Meca, va pertànyer durant uns anys a La Caixa, on hi duia a terme activitats de caire social a través de l’Institut de la Dona que Treballa. L’acabaria cedint a l’Ajuntament a canvi d’una reforma urbanística a l’Eixample, fet que va suposar modificar el Pla General Metropolità per a requalificar i urbanitzar la part posterior del Palau Macaya del passeig de Sant Joan. La instal·lació cultural que és propietat de l’entitat.
Així es va recuperar un interior d’illa i s’enlairaria una promoció d’habitatge social coneguda com Roger de Flor Social Housing. Aquesta és una de les promocions que han estat en lluita per evitar que les veïnes fossin expulsades, transcorreguts deu anys, i que l’actiu, doncs, passés al mercat lliure. Finalment, ha format part d’un dels lots de pisos adquirits per la Generalitat a través de l’Incasòl.
* Aquest article forma part d’una investigació elaborada per Rafa Burgos durant quatre anys, en què el periodista destapa fins on arriba el poder de La Caixa a l’Estat espanyol. Pots llegir la investigació completa al llibre “la Caixa”. Una història mai no explicada.
