“No hi ha justícia en complir lleis injustes. És hora de sortir a la llum i, seguint la tradició de la desobediència civil, oposar-nos a aquest robatori privat de la cultura pública”. Amb aquestes paraules del seu Manifest de la guerrilla per l’accés obert, Aaron Swartz (Chicago, 1986 – Nova York, 2013) resumia la filosofia que va guiar la seva curta però intensa vida. Un text que, llegit avui, ressona com un crit d’alerta sobre qui controla el coneixement i qui en queda exclòs. El 8 de novembre de 1986 neix a Highland Park, als afores de Chicago, Aaron Hillel Swartz, fill d’una família d’identitat jueva. El seu pare havia fundat Mark Williams Company, una empresa de desenvolupament de programari, i des de ben petit Aaron Swartz va trobar en l’ordinador una eina fascinant per desenvolupar la seva creativitat. A 10 anys ja programava jocs de trivial sobre Star Wars per entretenir els seus germans petits. Als 12, va crear The Info Network, un lloc web on tothom podia afegir informació que d’altres podien en revisar i corregir. El concepte era el mateix que anys més tard donaria vida a la Viquipèdia.
Del RSS a Reddit o com un adolescent va canviar internet
Amb 13 anys guanya el premi ArsDigita per a joves que creen llocs web útils, educatius col·laboratius. Però fou als 14 quan va marcar el seu primer gran impacte a la Xarxa, quan coescriu les especificacions del RSS 1.0, el protocol que permet sindicar contingut web i que avui utilitzen milions de persones per seguir actualitzacions de blogs i mitjans de comunicació des d’un sol lloc. Amb aquesta mateixa edat es va convertir en membre del World Wide Web Consortium, l’organització que estableix els estàndards de la web.
Amb 14 anys té el seu primer gran impacte a la xarxa, quan coescriu les especificacions del RSS 1.0, el protocol que permet sindicar contingut web i que avui utilitzen milions de persones per seguir actualitzacions de blogs i mitjans de comunicació des d’un sol lloc
Que Swartz brillava era evident, però també ho era la seva impaciència amb el sistema educatiu tradicional. Va abandonar l’institut durant el primer any de preparatòria per dedicar-se al que realment li interessava. Així és com amb divuit anys, el 2004, va cofundar Reddit, una de les comunitats més influents d’internet avui. També va col·laborar amb John Gruber en la creació del llenguatge de marcat Markdown, que agilitza l’escriptura al web sense necessitat d’etiquetes HTML, i que blogueres i desenvolupadores encara utilitzen.
La lluita per l’accés obert al coneixement
Tanmateix, després que Reddit fos venuda al hòlding mediàtic Condé Nast l’any 2006, Swartz va abandonar el món de les startups tecnològiques per dedicar-se de ple a l’activisme. La seva obsessió era que el coneixement havia de ser accessible per a tothom, no només per a qui pogués pagar-lo.
En aquesta etapa va col·laborar amb Lawrence Lessig en el primer esborrany de les llicències Creative Commons, que ajuden a protegir obres a internet i alhora permeten la seva distribució lliure. Va crear Open Library, un projecte amb l’ambiciosa missió d’aplegar tots els llibres del món en una plataforma oberta. “El somni és construir un web on puguis saltar de llibre a llibre, d’autor a autor, d’un tema a una idea, navegar per un vast arbre de coneixement que es va perdre en grans llibreries físiques, que és difícil de trobar i que no és fàcilment accessible a internet”, explicava.
El 2010, va coimpulsar Demand Progress, organització d’activisme digital clau en la lluita contra les lleis SOPA i PIPA, dues propostes legislatives que haurien ampliat la vigilància governamental sobre internet en nom de la lluita contra la pirateria
El 2008 va fundar Watchdog.net, un lloc que permetia a la ciutadania afegir i visualitzar dades sobre els polítics. El 2010, va coimpulsar Demand Progress, una organització d’activisme digital que es va convertir en una peça clau de la lluita contra les lleis SOPA (Stop Online Piracy Act) i PIPA (Protect IP Act), dues propostes legislatives que haurien ampliat la vigilància governamental sobre internet en nom de la lluita contra la pirateria, a costa del lliure flux d’informació i la llibertat d’expressió. Així és com va liderar una de les mobilitzacions més grans de la història d’internet, quan més de 115.000 llocs web van protestar contra la SOPA.
La petició en línia creada per Demand Progress va recollir 300.000 signatures, i més de 115.000 llocs web es van sumar a la protesta, entre ells Viquipèdia, Reddit, Google i Craigslist. Fins i tot la Casa Blanca va declarar que no donava suport a la llei. Finalment, congressistes que havien declarat estar a favor de la iniciativa van fer marxa enrere i la normativa no va prosperar. “Vam guanyar aquesta lluita perquè tothom es va convertir en l’heroi de la seva pròpia història. Cadascú va assumir com a responsabilitat pròpia salvar aquesta llibertat crucial”, va proclamar Swartz, eufòric.
L’assalt a JSTOR i la persecució judicial
Però la seva determinació per alliberar el coneixement el va portar a un camí molt més fosc. Durant els mesos de setembre de 2010 a gener de 2011, Swartz va utilitzar la xarxa informàtica del MIT (Massachusetts Institute of Technology) per descarregar aproximadament 4,8 milions d’articles acadèmics de JSTOR, una base de dades digital de revistes científiques que només és accessible per subscripció. La seva intenció era fer-los d’accés lliure, seguint la lògica del seu primer manifest, perquè argumentava que la investigació finançada amb fons públics havia de ser patrimoni de tothom, no un negoci privat.
Swartz va aprofitar-se de la política del MIT, que permetia a qualsevol usuària externa connectar-se a la seva xarxa. Va instal·lar un ordinador portàtil en un petit armari de cables i equips electrònics, sense vigilància ni pany, i va programar un script per descarregar massivament els documents. Les càmeres de seguretat el van delatar.
El 6 de gener de 2011 va ser detingut prop del campus de Harvard per la policia del MIT amb l’ajuda d’un agent dels serveis secrets. El juliol d’aquell mateix any, va ser acusat formalment per la fiscalia federal de 13 càrrecs criminals, entre els quals frau electrònic, frau informàtic, obtenció il·legal d’informació d’un ordinador protegit i danys temeraris. Els càrrecs comportaven una pena màxima de 35 anys de presó i una multa d’un milió de dòlars.
Entre setembre de 2010 i gener de 2011, Swartz va utilitzar la xarxa informàtica Massachusetts Institute of Technology per descarregar uns 4,8 milions d’articles acadèmics de JSTOR, argumentant que la recerca finançada amb fons públics havia de ser d’accés lliure i gratuït
La duresa de l’acusació va sorprendre molta gent. JSTOR va retirar la seva demanda civil i va declarar que considerava l’assumpte tancat. Però la fiscal Carmen Ortiz va insistir a portar el cas endavant. Molta gent va interpretar la persecució com un missatge intimidatori del govern nord-americà cap al hacktivisme. Hi ha qui suggereix que també hi va haver pressió perquè Swartz col·laborés en investigacions contra la plataforma WikiLeaks, de la qual havia estat font entre cap al 2010 i 2011, segons va afirmar la mateixa organització després de la seva mort.
Swartz va rebutjar un acord de culpabilitat, segons el qual hauria hagut de complir sis mesos de presó federal, i va optar per anar a judici. La pressió, l’estrès i l’angoixa del procés judicial, el van portar al límit. El matí de l’11 de gener de 2013, dos dies després que la fiscalia rebutgés una contraoferta dels seus advocats, Aaron Swartz va ser trobat mort al seu apartament de Brooklyn. S’havia penjat. Tenia 26 anys.
No va deixar cap nota de comiat, però la seva família i la seva companya, Taren Stinebrickner-Kauffman, van publicar un comunicat contundent, que afirmava: “La mort de l’Aaron no és només una tragèdia personal. És el producte d’un sistema de justícia criminal ple d’intimidació i excessos governamentals. Les decisions que van prendre els funcionaris del Departament de Justícia a Massachusetts i del MIT van contribuir a la seva mort”. El seu pare va ser encara més clar al funeral: “L’Aaron no es va suïcidar, va ser assassinat pel govern. El MIT podria haver aturat això”.
Un llegat que encara perdura
La resposta a la seva mort va ser immediata i global. L’endemà, la comunitat d’internautes va alliberar treballs acadèmics amb l’etiqueta #PDFtribute a Twitter (ara X). Dos dies després, Anonymous va hackejar la pàgina del MIT amb un memorial a Swartz. El grup activista Archive Team va crear una plataforma per publicar arxius acadèmics anomenada Aaron Swartz Memorial JSTOR Liberator. Moltes persones van engegar una petició de signatures per exigir la dimissió de la fiscal del cas. I irònicament, dies abans de la seva mort, JSTOR va anunciar que, per primera vegada, donaria accés lliure a milers d’articles. Una fracció minúscula de la seva base de dades a usuàries registrades.
El juny de 2013, Aaron Swartz va ser inclòs pòstumament al Saló de la Fama d’Internet. El gener de 2014 es va estrenar al Festival de Sundance el documental The Internet’s Own Boy: The Story of Aaron Swartz, dirigit per Brian Knappenberger, que va rescatar la seva història i el qüestionament de l’estat de les llibertats civils als Estats Units per a un públic més ampli.
La resposta a la seva mort va ser immediata i global. L’endemà, la comunitat d’internautes va alliberar treballs acadèmics amb l’etiqueta #PDFtribute a Twitter. Dos dies després, Anonymous va hackejar la pàgina del MIT amb un memorial a Swartz
Avui, més d’una dècada després de la seva mort, les qüestions que va plantejar Aaron Swartz continuen sent urgents. Qui té dret a accedir al coneixement? És just que les investigacions finançades amb fons públics només estiguin disponibles per a qui pugui pagar subscripcions? Què protegeixen més les lleis de propietat intel·lectual: els drets de les persones creadores o els beneficis de les grans corporacions? Com es combaten els abusos digitals sense sacrificar la llibertat i els principis pels quals internet va néixer?
Swartz va dedicar la seva vida a defensar que internet havia de ser un espai d’expressió lliure i d’accés democràtic al coneixement. Va creure profundament que la informació pública havia de ser gratuïta i accessible per a tothom. I va pagar un preu altíssim per aquesta convicció. “Pensa profundament en les coses. No segueixis simplement perquè així són les coses o això és el que diuen els teus amics. Considera els efectes, considera les alternatives. Però, el més important: pensa”, va escriure.
Gràcies a Aaron Swartz l’activisme digital va fer el que ell sempre va somiar. Que la gent estimi més un internet lliure, obert i al servei de tothom.
