Ens han pres el port. Ens l’han pres i ha estat a poc a poc, gairebé sense adonar-nos-en. Com si hagués estat pensat. Com si l’abandó de l’entorn portuari vingués del resultat d’una sèrie de decisions premeditades i ara, amb el temps, en poguéssim veure amb més claredat les conseqüències. Canvis que han anat passant entre ginet i ginet, entre havaneres i cançons nostàlgiques d’un passat que ja no hi és.
Històricament, el port de Maó sempre ha estat un lloc clau i estratègic per a l’economia illenca. Durant dècades ha estat central en el devenir de la societat menorquina. Punt d’intercanvi entre nouvinguts i residents. Font de riquesa per als veïns i veïnes de Maó i d’Es Castell.
Mesclant el comerç regular amb negocis d’estraperlo i tràfic de tota mena d’espècies, les riqueses econòmiques del port van contribuir a situar Maó com a capital de l’illa. La vida del port també va generar una gran riquesa d’oficis artesans al voltant de la rada: pescadors i mariscadors; berginers, mariners i militars; comerciants; mestres d’aixa, velers, ferrers navals, calafats… i un llarg etcètera.
També durant l’estiu el port ha ofert una infinitat d’entreteniments. Els qui hi nedaven després del xubec de mitjan capvespre per desfer-se de la calor. Els fiets que aprenien a pescar amb una canya i un suret i treien un poalet de peix de roca per fer fumet.
La badia de Maó és un entorn privilegiat enmig del Mediterrani que ha ofert refugi a embarcacions i ha estat parada obligada per a navegants
La importància de la badia per a la vida dels menorquins ha estat enorme. Un entorn privilegiat enmig del Mediterrani que ha ofert refugi a embarcacions i una parada obligada per a gairebé tots els qui naveguen pel Mediterrani occidental.
Qui no ha presumit mai explicant a algun amic que venia de visita que tenim el segon port natural més gran d’Europa?
Però la dinàmica del capital ha segrestat la badia.
L’any 1992 s’aprova la Llei de Ports de l’Estat i de la Marina Mercant. D’aquest marc legal se’n deriva una figura pública determinant que, fins avui, gestiona diversos ports de l’Estat espanyol: l’Autoritat Portuària.
En un suposat afany de gestió pública excel·lent —i amb una clara tendència a l’externalització— l’Autoritat Portuària de Balears (APB) regna sobre rades i badies amb una gran autonomia per fer i desfer, sovint sense retre comptes a la gent del territori. Els ports de l’estat es gestionen des de Madrid.
La dinàmica del capital ha segrestat la badia de Maó. Els ports de l’estat es gestionen des de Madrid
El procés de turistificació també arriba a les costes. La clau de la massificació turística és el guany escalat. El sector privat de la nàutica genera grans quantitats de diners en molt poc temps. Un negoci perfecte: rendibilitat altíssima amb costos molt baixos i amb poc esforç.
El port ha entrat en una fase de privatització molt atractiva per a grans empreses que guanyen concessions de gestió d’amarraments. Estableixen preus elevats, desplacen la població resident que hi tenia barques de petita eslora i elititzen l’ús de la vorera portuària.
Tot això es combina amb l’arribada de grans hotels flotants a l’estiu. El màxim exponent de la indústria turística: els creuers. Cada temporada veiem com aquests grans bucs entren a la badia, contaminant l’aire amb grans emissions de carboni i eclipsennt durant unes hores les vistes de l’altra banda del port.
Un port ple de racons naturals d’un gran valor ecològic queda sotmès a una pressió creixent.
Durant dos mesos l’any l’activitat és frenètica. Un vaivé constant de charters, motos d’aigua, megaiots de luxe, velers de gran eslora i llanxes motores de gran cavallatge munten un enrenou que recorda una autopista en ple agost.
Cada temporada veiem com els creuers entren a la badia, contaminen l’aire i eclipsen durant unes hores les vistes del port
La resta de l’any el funcionament de l’APB es basa a deixar llest el port per a aquests dos mesos. Fer obres, ampliar zones amarrables, dotar de serveis les voreres i licitar noves concessions per a la gestió privada dels amarraments. Fer i desfer amb impunitat, en nom de l’interès general.
Mentrestant, ecosistemes marins d’una gran riquesa ecològica es veuen amenaçats. Quin és exactament l’interès general de l’Estat? Fer desaparèixer colònies de corall protegit per construir molls de ciment? Expulsar la població resident de la badia? Destrossar els fons rocosos per fer més estables els ancoratges?
Aquest estiu passat una protesta d’amarristes públics contra la privatització culmina amb una manifestació marítima reclamant la gestió directa a la APB. Finalment, dijous passat, l’associacionisme ha decidit dir prou. Prendre partit i rompre el silenci amb què sovint s’han pres decisions que afecten el futur del port.
Ecologistes, amarristes de gestió pública, amants del patrimoni etnològic i navegants de la vela llatina reclamen el port de Maó és un bé comú
Quatre entitats de diferents àmbits s’han ajuntat per fer un front comú. Ecologistes, amarristes de gestió pública, amants del patrimoni etnològic i experts navegants de la vela llatina sumen forces per reclamar el que és de tothom. El port és un bé comú.
Perquè el port de Maó no és només una infraestructura. És paisatge, història, economia i memòria col·lectiva. I el futur de la badia no pot decidir-se d’esquena a la gent que hi viu.
