Benimaclet, el Carme, La Saïdia, Malilla, Russafa o el Grau. Són només alguns dels barris afectats per una vintena de projectes urbanístics, impulsats per empreses que compten amb el vistiplau de l’Ajuntament de València o la Generalitat Valenciana, tot i acumular un llarg historial de controvèrsies i denúncies per pràctiques irregulars. Aquest diumenge, 29 de març, la xarxa de col·lectius i associacions Entrebarris, les assemblees veïnals Cuidem Benimaclet i Benimaclet per l’Habitatge i el CSOA l’Horta presenten al barri de Benimaclet una campanya que, sota el lema “Defensem el territori veïnal”, busca aturar-los amb l’objectiu de defensar un urbanisme “més respectuós i sostenible amb el medi ambient i les persones”.
Els orígens d’alguns dels projectes es remunten als anys previs a l’esclat de la bombolla immobiliària, com és el cas del Programa d’Actuació Integrada (PAI) del Grau, en els 400.000 metres quadrats de terrenys on es va construir el fallit circuit de la Fórmula 1. Uns altres són més recents, com el PAI Sant Marcel·lí al barri de Patraix, amb què es preveuen alçar 945 vivendes i demolir al voltant d’unes 100 propietats habitades per famílies que, de moment, no disposen d’alternativa habitacional. Al llarg dels últims anys, els intents d’execució han estat múltiples, però hui dia continuen en un estat de tramitació que els fa ser objecte de les lluites veïnals que s’hi oposen.
“Des de l’arribada del PP a l’Ajuntament de València s’estan reactivant molts projectes urbanístics que feia temps que estaven aturats o mig aturats”, denuncia Adrià Solbes, un dels portaveus de la campanya
“Des de l’arribada del PP a l’Ajuntament de València s’estan reactivant molts projectes urbanístics que feia temps que estaven aturats o mig aturats, i ho estan fent d’una manera totalment especulativa”, denuncia Adrià Solbes, un dels portaveus de la campanya. Solbes fa referència al fet que l’administració impulsa construccions sota el pretext d’una crisi de l’habitatge derivada de la “manca de vivenda”. Tanmateix, a parer de l’activista, “el problema de l’accés a l’habitatge no se soluciona amb més edificacions o més vivenda de protecció oficial (VPO), que després pot eixir al mercat a un preu inassumible per al veïnat, sinó amb la fi de l’especulació”, rebla.
El govern valencià del PP i Vox ha aplanat el camí als processos de tramitació amb l’aprovació del decret llei 7/2024, de simplificació administrativa, i la llei 2/2025, de mesures urbanístiques urgents per a afavorir la reconstrucció. Ara, planteja una nova llei del sol que substituirà la normativa d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge aprovada pel Botànic. Segons un informe de la cooperativa El Rogle encarregat per l’associació Per l’Horta, l’avantprojecte resulta “negatiu per a la protecció del medi ambient, el territori i l’ús racional dels recursos. […] El text introdueix modificacions que suposen un canvi de model profund, amb conseqüències potencialment greus sobre l’equilibri territorial i ambiental”.
Des de Per l’Horta i Entrebarris anuncien “l’alimentació d’una nova bombolla immobiliària, la destrucció del territori i la implantació d’activitats molestes als barris”
Tot i que des de la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació insisteixen en el fet que la proposta legislativa “naix per a clarificar normativa i simplificar la gestió del territori”, des de Per l’Horta i Entrebarris anuncien “l’alimentació d’una nova bombolla immobiliària, la destrucció del territori i la implantació d’activitats molestes als barris, com vivendes turístiques”.
Les assemblees veïnals que formen part de la campanya tenen diverses reivindicacions sobre la taula, les quals es poden resumir en una major participació veïnal en el plantejament urbanístic. Volen definir de manera col·lectiva el futur de la ciutat “des de la perspectiva de la defensa del territori i l’habitatge”, sense deixar-ho “en mans d’empreses privades que només busquen el seu benefici”, afegeix Solbes.
Urbanisme en mans d’empreses
Entre les impulsores de projectes, destaquen empreses com Urbem, propietat de la família d’empresaris valencians Pastor i promotra del PAI Sant Marcel·lí; o Gesfesa, de l’empresari Federico Ferrando, que impulsa el PAI de Russafa. Ferrando està investigat en la trama de corrupció del Cas Azud, que investiga el presumpte cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública i favors urbanístics i que esquitxa tant al PP com al PSPV-PSOE. També destaca la societat impulsora del PAI del Carme, RZS Investments SL, capitanejada pel seu president, Francisco Rozas, i el director d’urbanisme, Joan Morató, exregidor d’urbanisme de l’Ajuntament de Calp (la Marina Alta) del 2003 al 2015, pel PSPV-PSOE, i cunyat de Rozas.
Rozas i Morató han estat vinculats a diverses promotores com Geroresidencias Calp SL. Les controvèrsies més grans es van viure amb els Plans de Reforma Interior Manzanera I i Manzanera II de Calp, els quals van ser impulsats quan Morató era regidor d’Urbanisme. Ambdós plans superaven els límits d’alçada del PGOU de Calp i se situaven a primera línia de platja. També van ser protagonistes d’un altre escándol a Calp relacionat amb la construcció d’una residència. Geroresidencias Calp SL va rebre l’adjudicació del projecte quan Morató era regidor i administrava l’empresa en aliança amb Rozas.
Impulsora del PAI de Benimaclet, Metrovacesa és una promotora immobiliària controlada pel Banc Santander i el BBVA que tampoc ha estat exempta de polèmica per la seua “estratègia de coacció” contra els col·lectius que s’oposen al projecte, amb què pretén alçar 1.345 habitatges amb torres de fins a vint altures en terrenys d’horta productiva. Metrovacesa va arribar a interposar una denúncia penal contra cinc activistes que van tombar tanques dels terrenys del PAI com a acció de protesta. El motiu: els “danys ocasionats en el clos que envolta el lloc d’edificació, valorats en 2.951,01 euros”, es llegia a la denúncia. Per la seua part, Fiscalia demanava 30.000 euros. Finalment, les acusades hi van arribar a un acord i la Fiscalia va rebaixar la pena-multa a 450 euros. Pel que fa al PAI, està a l’espera que Metrovacesa responga les al·legacions veïnals i presente de manera definitiva el projecte que serà sotmés a votació al ple municipal.
Contra les ampliacions del port i l’aeroport
La campanya també posa el focus en els projectes d’infraestructures, com l’ampliació del port i l’aeroport. L’Autoritat Portuària de València ha adjudicat les obres a les constructores Acciona, Jan de Nul i Grupo Bertolín, malgrat els processos judicials oberts contra el projecte. La construcció no compta amb una declaració d’impacte ambiental actualitzada, tot i que, segons entitats ecologistes com la Comissió Ciutat-Port o Ecologistes en Acció, l’actuació “impactarà greument en les platges de València i l’ecosistema del parc natural de l’Albufera”.
L’ampliació de l’aeroport de Manises, que projecta l’Estat a través d’AENA, està prevista per al període 2027-2031
L’ampliació de l’aeroport de Manises, que projecta l’Estat a través d’AENA, està prevista per al període 2027-2031 i ja té un pressupost assignat de 400 milions d’euros. Des d’Entrebarris denuncien que l’actuació suposarà “més soroll als barris pròxims, més contaminació atomosfèrica, i l’entrega definitiva de la ciutat a un model econòmic orientat a les visites turístiques de curta estada”.
Una altra infraestructura que genera oposició és el túnel passant a l’àrea metropolitana de València, batejat per les associacions veïnals com a “Barbaritat Ferroviària”. Alerten que el projecte comportaria “la desactivació de l’Estació del Nord, per a convertir-la en un espai comercial; la disminució del parc Central per a ampliar l’estació de Joaquim Sorolla, la construcció d’una nova estació central subterrània que perforaria el subsol de bona part de la ciutat, la reactivació especulativa del PAI Parc Central, i una despesa malbaratadora d’uns 5.000 milions d’euros”. Tot per a “només reduir en 4 minuts l’accés a l’estació central”, critiquen.
L’acte de presentació de la campanya inclourà una taula rodona amb la intervenció de representants veïnals, un espectacle de titelles i un concert de l’artista Pepe Ruiz. Posteriorment, es convocaran accions i mobilitzacions per a organitzar “un front comú des dels barris i aturar les polítiques urbanístiques que reforcen un model de ciutat només assequible per a rics i turistes”, conclouen en una nota de premsa.
