“Misogínia per als homes, astrologia per a les dones, salut i benestar per a les persones riques i conspiració per a qui està enfadat”. Amb aquesta frase, l’escriptora Anika Jade Levy, en una entrevista al portal Chicago Review of Books, explicava que, en un temps en què les grans tradicions religioses estan difuminant-se, neixen noves espiritualitats adaptades a cada individu. D’alguna manera, allò que veu cada usuària a les xarxes socials comercials, allò que ofereix l’algoritme, es podria resumir en la idea de Jade Levy, siguin youtubers masclistes, lectures de la carta astral a Instagram, vídeos de retirs espirituals a TikTok o la teoria del gran reemplaçament a X.
Per confrontar amb unes xarxes pensades en aquesta clau, cada vegada més individualistes i en què els missatges d’esquerres queden diluïts en un maremàgnum d’ultradreta turbocapitalista, l’any 2021 va néixer el col·lectiu de creació de continguts Pantube. “Va sorgir per trencar amb la imatge de la creadora de continguts com una persona amb la seva marca personal, que fa els vídeos sola a casa seva, sense veure’s amb altres persones que fan la mateixa feina”, explica Pol Andiñach, part del projecte de creació de contingut Cuellilargo i un dels membres fundacionals de Pantube. “La idea era organitzar-nos de manera militant, diguem-ne tradicional. És a dir, analògicament, fora de les xarxes. La nostra organització sempre ha donat molta importància a la presencialitat, que ha estat un requisit important”, afegeix.
La primera trobada de Pantube es van celebrar en una casa okupada al Masnou que ja no existeix, la Gaietana, i hi van participar una trentena de persones. Així, al principi, el col·lectiu no estava pensat per mostrar-se públicament i va funcionar de manera “clandestina durant dos anys”, bromeja Andiñach. Però ara fa un any i mig, Pantube es va presentar en societat en unes jornades obertes al públic, que van anomenar Pantufest. Fins aquell moment, les participants en la iniciativa duien a terme formacions internes o intercanviaven dubtes i inquietuds, però no eren un col·lectiu conegut.
La conquesta del pa a la pantalla
Actualment, Pantube compta amb una trentena d’integrants i es defineix com un col·lectiu “independent de suport, difusió i ajuda mútua, de caràcter horitzontal, antifeixista, anticapitalista, anticapacitista, ecologista, feminista-transincloent i decolonial”, mentre proclama com a objectius “combatre l’hegemonia mediàtica, la presència creixent dels discursos d’odi a les xarxes i generar un espai per traçar estratègies conjuntes”. Això expliquen en el document anomenat Manifest Pantube. Així mateix, el nom de l’organització ve de la traducció al castellà del concepte BreadTube. Aquesta paraula, l’origen de la qual data de la primera dècada del segle XXI, però l’autoria del qual és desconeguda, serveix per descriure l’esfera de creació de continguts d’esquerres i pren el nom del llibre La conquesta del pa del teòric anarquista Piotr Kropotkin.
Pol Andiñach, membre des de l’inici, defineix Pantube com un “artefacte de militància política, a cavall d’un sindicat, un grup d’acció directa i una xarxa de suport mutu”
Per a Pol Andiñach, Pantube és una organització que podria definir-se com “un artefacte de militància política, a cavall d’un sindicat, un grup de suport i un col·lectiu d’acció directa, i una xarxa de suport mutu”. Així, per exemple, els seus integrants s’ajuden quan hi ha onades d’odi de l’extrema dreta, per oferir una resposta “unida i organitzada”. És, a més, una iniciativa que, en el marc dels Països Catalans, és molt pionera. “No coneixem un col·lectiu de creadores de contingut en línia que periòdicament es trobi, organitzi jornades i esdeveniments presencials i compti amb una organització sostinguda en el temps i una estratègia conjunta dins i fora de les xarxes”, reconeix amb satisfacció Andiñach. “Evidentment, a la resta del món, alguna cosa semblant hi haurà. Però nosaltres no la coneixem”, afegeix.
Desmuntar la casa…
Les creadores de contingut amb un pensament crític i d’esquerres no ho tenen fàcil a les xarxes socials comercials. Maria Serra, PetitaMer a les xarxes, és una de les darreres integrants que ha arribat a Pantube. “A Instagram i a TikTok, l’algoritme està dissenyat pel capitalisme imperialista –afirma–. Juguem el partit fora de casa, va en contra nostre”. En aquest sentit, relata que, quan fa publicacions sobre Palestina o que denuncien el racisme, l’impacte que obté és molt menor que quan parla de qüestions innòcues, com les que fan referència a “estil de vida”.
Les xarxes socials comercials representen una de les vies d’entrada més importants per accedir al món digital. Segons una enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió català, nou de cada deu persones les fan servir a Catalunya i el 49 % de la població s’informa de l’actualitat per mitjà d’aquestes eines. Les plataformes més utilitzades en aquest territori són Instagram (63 %), Facebook (35 %), TikTok (25 %) i X, (16 %). La relació dels propietaris d’aquestes empreses amb el poder va quedar immortalitzada el 20 de gener de 2025, en una fotografia presa durant la investidura del Donald Trump com a president dels Estats Units. En aquella ocasió Mark Zuckerberg –fundador i principal executiu de Meta, l’empresa matriu de Facebook i Instagram– i Elon Musk –principal accionista d’X, abans Twitter– es van deixar veure en la presa de possessió del multimilionari republicà que actualment ocupa el Capitoli, juntament amb els primeres espases d’altres companyies del sector, com Amazon, Apple o Alphabet, la societat matriu de Google o YouTube. Per la seva banda, després d’una intensa pressió del mateix Trump, TikTok ha estat adquirida fa uns mesos per l’empresari Larry Ellison –president de la macrocorporació mediàtica Oracle i tenidor d’un patrimoni que s’estima en 350.000 milions de dòlars–, el magnat de la comunicació australià Rupert Murdoch –que controla, entre altres plataformes, la cadena Fox News– i Dell Technologies. La suma d’aquests tres actors representa el 80 % de les accions de la xarxa social d’origen xinès als EUA. A banda de tenir vincles amb Trump, Ellison té una relació molt estreta amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i ha fet donacions milionàries a l’associació d’Amics de l’Exèrcit d’Israel.
Una investigació de la Directa publicada l’abril passat demostrava que, d’ençà de l’adquisició de Twitter per part d’Elon Musk, l’any 2022, l’impacte de les publicacions de formacions d’extrema dreta com Vox i Aliança Catalana ha experimentat un creixement exponencial. A banda, un estudi de la Universitat de Queensland, a Austràlia, que va analitzar 56.184 publicacions d’X llançades entre gener i setembre de 2024, va concloure que l’algoritme havia potenciat les piulades de Musk i Trump en un 138 %. “No som prou valentes per abandonar aquestes plataformes i per reconèixer que estem frustrades pel fet d’estar a xarxes socials directament dirigides per nazis”, afirma Maria Serra.
Més enllà de les relacions polítiques de les principals plataformes tecnològiques, la deriva ètica de les xarxes socials és un altre element de preocupació recorrent. De fet, un 32 % de la població catalana té una visió negativa d’X, Instagram o TikTok, i només un 25 % considera que són una bona eina, sempre segons l’enquesta del CEO. Aquesta actitud negativa envers les xarxes socials no ve del no-res. Una investigació feta a partir de documents interns d’Instagram filtrats per treballadores i publicats per The Wall Street Journal va revelar l’any 2021 que la direcció de l’empresa tecnològica era conscient que la seva plataforma era “tòxica i podia causar problemes de salut” per a les noies adolescents, però va decidir no modificar l’algoritme per tal de pal·liar-ho perquè això li donava rèdits econòmics.
Segons els documents que van veure la llum aleshores, “el 32 % de les noies adolescents van dir que quan se sentien malament amb els seus cossos” i que “Instagram les feia sentir pitjor”. Així mateix, dos anys abans, un altre informe de Meta apuntava que Instagram feia empitjorar “els problemes d’imatge corporal en una de cada tres noies adolescents” i que el jovent adolescent culpava Instagram dels “augments en la taxa d’ansietat i depressió”. Mentre això succeïa, Mark Zuckerberg assegurava en declaracions públiques, que “l’ús d’aplicacions socials per connectar-se amb altres persones pot tenir beneficis positius per a la salut mental”.
Pantube dona molta importància a l’activisme presencial, perquè, com apunta Maria Serra, dedicada a les xarxes des del 2017, ajudi a trencar la “solitud en la militància digital”
Aquests fets poden semblar llunyans en el temps, ja prescrits. Tanmateix, les denúncies i acusacions contra les xarxes socials per la seva responsabilitat en el malestar de la població estan a l’ordre del dia. A finals de març, un jurat de Los Angeles va sentenciar que Instagram i YouTube eren culpables de generar addicció i de perjudicar la salut mental. Es tracta d’un litigi històric perquè és la primera vegada que aquestes firmes tecnològiques són determinades culpables per aquest motiu i la sentència podria crear jurisprudència als EUA. El detonant de la batalla legal és la denúncia d’una noia de 20 anys que va començar a fer servir YouTube quan en tenia 6 i va crear un compte d’Instagram amb 11. Segons el testimoni de la jove, que ha estat indemnitzada amb tres milions de dòlars, la seva precoç presència a les xarxes socials li va causar depressió, problemes d’autoestima, ansietat i pensaments suïcides.
“Hem de saber que estem intentant desmuntar la casa de l’amo amb les eines de l’amo”, remarca Andiñach, referint-se a les múltiples acusacions que reben plataformes com Facebook o TikTok. “Aquestes xarxes socials comercials estan en mans de les persones més riques del món i ja sabem que la dreta i l’extrema dreta sempre estan al costat de les elits econòmiques”, afegeix.
Segons el seu parer, “la dreta i l’extrema dreta han aconseguit segrestar l’algoritme en favor seu”. Creu que es dediquen a crear contingut que titlla de “molt visceral” i que “venen una amenaça, una por, un perill i apel·len a emocions primàries”. “Els algoritmes detecten que hi ha molta gent veient aquesta mena de continguts i que molta gent que els està comentant, sigui perquè hi està a favor o en contra. L’algoritme interpreta que és un contingut interessant i, per tant, el mostrarà a més gent i això ha estat reconegut directament per part dels ideòlegs d’aquesta nova extrema dreta i ultradreta com, per exemple, Steve Bannon”, diu.
… Amb les eines de l’amo
Una de les sensacions més comunes entre les creadores de continguts d’esquerres és la soledat. “Em dedico a les xarxes socials des de 2017 i em sentia sola. Sola en la militància. Hi ha molts creadors, però no estan organitzats”, lamenta PetitaMer.
Pantube té en el seu ADN trencar amb aquest aïllament a través de la relació fora de línia. En aquest sentit, el col·lectiu dona molta importància a la presencialitat. “Els canvis encara es fan als carrers, però també és cert que la meva generació passa molta estona a xarxes”, considera Maria Serra.
Pol Andiñach (al centre) membre del col·lectiu des dels inicis, en una intervenció al canal de Cuellilargo. |Arxiu
És per tot plegat, que l’organització es reuneix de forma recurrent en assemblees. “Creiem que en persona, els consensos són més forts i hi ha més opcions d’arribar a acords”, explica Andiñach. “És molt més humà, més fàcil cedir”, apunta, per afegir que, en realitat, “no hi ha un món real i un món digital, sinó que són dos mons, dues cares d’un mateix món i es retroalimenten constantment”. Amb aquesta idea, Pantube ha organitzat ja tres edicions del Pantufest, grans esdeveniments en què es combina l’intercanvi d’idees i la festa. La darrera es va fer el 14 de març a l’antic espai fabril de Can Batlló, a Barcelona. En aquesta ocasió, l’esdeveniment va girar al voltant de la relació que hi ha entre les grans empreses tecnològiques i l’Estat d’Israel.
Aquesta xarxa física de relació va acompanyada d’un treball prepositiu pel que fa a un internet diferent que rivalitzi amb el que proposen les grans tecnològiques. Així, Pantube ha participat en la iniciativa “Marxem Juntes” que promou abandonar les xarxes socials comercials. “Són empreses que, per damunt de tot, tenen afany de maximitzar beneficis”, considera Andiñach. Des de la campanya es proposa obrir comptes a plataformes com el Fediverse, Mastodon, PeerTube o PixelFed. “Són xarxes socials que s’assemblen més al món que ens imaginem i que volem construir, perquè estan al marge de les lògiques mercantilistes”, assenyala el creador.
I tot això, però, sense perdre de vista les possibilitats d’incidir en les xarxes socials massives, que de fet, continuen sent les que fa servir la majoria de la població. “És molt difícil, però des de les esquerres, amb enginy i a base d’assaig i error, a vegades també aconseguim hackejar o saber què agrada als algoritmes per aprofitar-los en el nostre benefici”, afirma Andiñach. “Per exemple als algoritmes els agrada que es mostri una cara, o un animal, o un paisatge. I nosaltres ho fem
i els intentem intercalar amb els nostres missatges”, assenyala.
Tot això es fa per evitar la “censura encoberta” –en paraules d’Andiñach– que exerceixen les plataformes i que des de Pantube han pogut presenciar de forma nítida amb el genocidi a Palestina o quan els seus integrants publiquen “convocatòries a una manifestació o per aturar un desnonament”.
Tanmateix, Maria Serra assenyala una altra possibilitat amb relació a les xarxes comercials. “Crec que cal expropiar-les, si volem que siguin una eina de discurs i debat democràtica, que no creïn addiccions, no podem deixar les dades en mans de Mark Zuckerberg o Elon Musk i, per tant, hem de tenir xarxes socials públiques”, conclou.
Sigui com sigui, Pol Andiñach considera que cal comptar amb un peu a les xarxes socials comercials i a les plataformes alternatives: “Alhora hem de tenir un peu als carrers. És als casals i als barris on més presència hem de tenir i on més múscul hem de mostrar perquè al final és on es mostrarà el canvi tangible al qual volem arribar”.
