La Generalitat Valenciana, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i diversos ajuntaments de municipis afectats per la riuada del 29 d’octubre de 2024 impulsen projectes urbanístics que amenacen 4.537 hectàrees d’horta, de les quals, 470 estan protegides per la llei 5/2018. En cas d’executar-los, es tractaria de la desaparició més gran de superfície agrícola amb mesures de preservació en dècades. La presentació de les intervencions ha fet saltar les alarmes entre el veïnat i entitats ecologistes, com Per l’Horta, l’Associació Ecologista-Agró o els Comités Locals d’Emergència i Reconstrucció (CLER), espais de participació directa que aglutinen veïnat, empreses o entitats locals i es van crear després del temporal per a trobar solucions a l’estat de destrucció des dels principis de l’economia social i solidària. Totes tres exigeixen una moratòria urbanística que pose fre a les polítiques d’expansió urbana “que agreujarien encara més els impactes dels temporals extrems”.
Després de la dana de 2024, les administracions van restringir temporalment els projectes de nova construcció als municipis que es van inundar. Tot i no haver finalitzat la revisió dels plans d’inundació ni disposar d’una cartografia de perillositat actualitzada, alguns ajuntaments afectats han comptat amb el beneplàcit de la Generalitat per a reactivar plans d’expansió urbanística o aprovar-ne de nous que amenacen terrenys d’horta. Xirivella, Torrent, Massanassa o Picanya, a l’Horta Sud, en són alguns exemples.
En el cas de Picanya, es projecta un nou polígon industrial a La Taronja que soterraria 100.000 metres quadrats d’horta productiva
En el cas de Picanya, es projecta un nou polígon industrial a La Taronja que soterraria 100.000 metres quadrats d’horta productiva. En maig de 2025, l’Ajuntament, encapçalat per Josep Almenar (PSOE-PSPV), va aprovar modificar el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) amb l’objectiu de reclassificar l’àrea com a sòl urbanitzable sota el pretext “de la manca de terrenys industrials” i “la importància de mantenir els terminis previstos” —el projecte i els informes d’avaluació són anteriors a la dana.
A Torrent també es projecta un polígon industrial sobre una superfície de quasi un milió de metres quadrats i una zona residencial amb una estació intermodal en una àrea de 225.000 metres quadrats, al costat del carrer Mare de Déu de l’Olivar. A Massanassa, en una àrea de 10.000 metres quadrats a tan sols 200 metres del barranc de Poio; i a Xirivella, en una superfície de 28.700 metres quadrats, també es preveuen nous habitatges i dotacions. Fonts del govern local de Xirivella exposen que el nou àmbit residencial es concep com “un barri sostenible, integrat amb l’horta i amb amplis espais verds, per a reforçar la qualitat de vida de la ciutat”. Des de la Federació d’Associacions Veïnals de Xirivella, en canvi, la presidenta Maica Olivares manifesta l’oposició veïnal a “gastar el context actual com a excusa per a destrossar tota l’horta protegida”, tot i que prefereix disposar de tota la informació abans d’opinar sobre el projecte en concret.
En el cas de Picanya, Torrent i Massanassa, els terrenys amenaçats formen part de les anomenades zones rurals comunes, preservades en la llei 5/2018 de protecció d’horta, la qual les cataloga com a espais agraris de transició entre l’horta històrica i els municipis, però hi permet el creixement urbanístic. Per contra, a Xirivella, 19.000 metres quadrats de l’horta total afectada té una protecció de grau 2. La normativa establia tres nivells de protecció per a prohibir urbanitzar en aquells camps amb un valor agropecuari i fragilitat paisatgística més gran, per la seua estructura parcel·lària, els cultius propis i el sistema de reg mil·lenari. Tanmateix, la modificació de la norma aprovada pel PP i Vox permet ara construir dotacions residencials, esportives, recreatives o institucionals en l’horta de grau 3, mentre que en els terrenys amb protecció de grau 1 i 2, es permet ampliar entre un 20% i 10% les edificacions ja existents.
Lorena Mulet, membre de Per l’Horta, defensa la preservació de “tots els terrenys d’horta, independentment de la seua classificació o grau de protecció”. “És imprescindible, perquè la necessitem per a aconseguir esmorteir el perill que suposen les grans avingudes d’aigua. S’han de fomentar els valors agraris i paisatgístics de l’horta, perquè la seua desaparició, tal com hem vist, provoca efectes devastadors”, rebla.
En la mateixa direcció s’expressa Victor Navarrete, portaveu del Comité Local de l’Emergència i la Reconstrucció de Torrent i membre del col·lectiu ecologista Soterranya: “s’estan impulsant projectes que van en contra del sentit comú i de la protecció de la ciutadania en un context d’emergència climàtica”. “Exigim una moratòria perquè les noves construccions es preveuen en zones inundables i això suposa atemptar contra la ciutadania i anar a la contra del model de territori que necessitem”, assevera, i insisteix en “la necessitat d’estudiar el comportament hidrològic del territori i donar solució a les necessitats veïnals reals que, en el cas de Torrent, se centren a resoldre les situacions de vulnerabilitat del veïnat del barri humil de Xenillet”.
Urbanisme a la carta
Tots aquests projectes s’emparen en una nova figura, el pla especial urbanístic de reconstrucció (PEUR), regulat per la llei 2/2025, de mesures urgents per a afavorir les tasques de reconstrucció. Sense modificar la llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (TRLOTUP), la Generalitat Valenciana opta pels PEUR com a via excepcional dirigida de manera exclusiva als municipis afectats per la dana per a “pal·liar els danys”. La normativa introdueix una regla específica per al sòl no urbanitzable: “s’hi consideraran compatibles les actuacions promogudes per les administracions destinades a pal·liar els danys del temporal”. A més a més, tots els projectes classificats com a plans especials de reconstrucció seran “de tramitació i aprovació autonòmica”, amb “la deguda participació dels ajuntaments”.
Per a Lorena Mulet, la norma suposa un “perill” per a la protecció del territori: “Permet facilitar qualsevol procediment urbanístic sota l’argument d’un suposat interés comú, tot reduint la partipació ciutadana”
La nova figura també “permet incloure totes les determinacions urbanístiques que resulten necessàries en el procés de reconstrucció”, sense dependre dels planejaments urbanístics generals, i podran aplicar-se a una o diverses localitats i a qualsevol classe de terreny. Així mateix, inclou regles específiques per a agilitzar la tramitació, aprovació i execució. El conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, va destacar que els plans especials permetran “una tramitació àgil d’un màxim de nou mesos”.
En paraules de Navarrete, resulta una “paradoxa” definir “noves eines que faciliten les promocions en municipis que no tenien una necessitat residencial o industrial identificada”, i considera que “s’estan aprofitant dels plans de reconstrucció i del context de desastre per a servir als interessos del mercat capitalista i immobiliari”. Per a Mulet, la norma suposa un “perill” per a la protecció del territori: “permet facilitar qualsevol procediment urbanístic sota l’argument d’un suposat interés comú, tot reduint la participació ciutadana”.
Al marge dels plans especials, un altre projecte que amenaça terrenys d’horta és el PAI de la Font Baixa a Alfafar (l’Horta Sud). El 22 de desembre de 2015, el ple de l’Ajuntament d’Alfafar, amb els vots a favor del PP i PSPV, aprovava un nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), amb el qual es preveu construir habitatges, escoles i parcs en 140.000 metres quadrats d’horta classificada com a urbanitzable. A Aldaia, dues setmanes després de la dana del 29 d’octubre, l’ajuntament donava llum verda al polígon industrial Pont de Cavalls, un projecte nascut en 2005 que cimentaria un milió de metres quadrats d’horta. “És una absoluta irresponsabilitat soterrar zones naturals que van permetre esmorteir l’impacte de la riuada”, reblen des d’Acció Ecologista-Agró, entitat que ha iniciat la via legal i administrativa per a aturar el polígon.
Plans de “resiliència” a costa d’horta
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en el marc del Pla de Millora de la Resiliència Territorial —a més de les canalitzacions dels barrancs de la Saleta i el Poio cap al Túria—, treballa en el disseny de tres grans zones d’emmagatzematge controlat (conegudes com a ZAC, d’acord amb les seues sigles en castellà). Està previst que les ZAC actuen com a espais de laminació d’avingudes que, en alguns casos, “impliquen arrabassar l’horta excavant entre quatre i set metres de profunditat a fi d’incrementar la seua capacitat, com en el cas de la projectada entre Paiporta i Catarroja”, denuncia Mulet. El conjunt de les actuacions proposades per la CHX podria afectar 2.750.000 metres quadrats d’horta protegida, segons els càlculs de l’associació.
“La millor aposta seria preservar l’horta i el territori no urbanitzable existent, potenciant el seu paper d’escut enfront d’avingudes d’aigua”, subratlla Víctor Navarrete
Paral·lelament, la Generalitat Valenciana està elaborant un “sistema de parcs metropolitans” que afectarien un total de 2.650.000 metres quadrats d’horta, dels quals únicament 730.000 coincideixen amb els plans de la Confederació, segons dades de l’associació. “Tot i que sovint són presentats com a ‘inundables’, aquests parcs no tenen cap estudi hidràulic associat i plantegen en alguns casos la construcció d’aparcaments i serveis dotacionals”, alerten des de Per l’Horta. És per això que exigeixen l’estudi d’alternatives que no afecten l’horta. “La millor aposta seria preservar l’horta i el territori no urbanitzable existent, potenciant el seu paper d’escut enfront d’avingudes d’aigua”, subratlla Navarrete.
Les entitats veïnals i ecologistes insisteixen en els problemes derivats de l’urbanisme “intensiu” i la manca d’una lògica d’ordenació territorial d’acord amb la naturalesa de la plana al·luvial de l’Horta Sud: “Ara més que mai és necessària una visió comarcal, integradora i protectora amb la història del paisatge i la cultura hortícola de la comarca de l’Horta Sud, arrelada al territori, que entenga la seua condició hidrològica i la seua connexió amb l’Albufera de València”, conclouen des de Per l’Horta en un comunicat.
