Bona part de les vagues que han acabat durant el 2025 a Catalunya no han tingut un punt i final amb el conflicte resolt. De les cent finalitzades durant l’any, 78 van fer-ho sense obtenir un acord. Segons registra el Departament d’Empresa i Treball, més de la meitat, un 60% (76), acaben perquè finalitza el temps fixat en la convocatòria. Cau al 15% (19) les vagues que acaben arran de la negociació entre les parts.
Dins d’aquesta minoria, una mostra és la vaga indefinida que ha mantingut durant més de 90 dies la plantilla del Centre Integral Lluís Companys, un recurs de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències de Barcelona. Va començar a finals de novembre i va allargar-se fins a les acaballes de febrer, quan l’assemblea de treballadores de la CGT va acordar desconvocar-la en arribar a un acord amb l’empresa gestora del servei, Creu Roja. El motiu principal del conflicte era el greuge salarial d’assumir tasques sanitàries amb un conveni d’acció social –en què les condicions salarials són molt inferiors.
També, exigien una resposta suficient de l’empresa davant els riscos laborals, amb mesures de suport psicològic i jurídic. L’acord assolit fa un parell de mesos va incloure una pujada salarial del 30% (la diferència respecte al conveni del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya, SISCAT), així com el compromís del Govern català d’internalitzar el servei al CatSalut l’any vinent. Arran de la vaga, l’empresa també va respondre a les reivindicacions sobre seguretat i salut laboral.
La plantilla del Centre Integral Lluís Companys, un recurs de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències de Barcelona, ha estat més de 90 dies en vaga abans d’assolir l’acord.
“Quan decidim iniciar una vaga indefinida, el que ens trobem és incertesa; no saps com anirà el conflicte ni fins quan serà, per això és imprescindible la caixa de resistència del sindicat, que ens ha cobert una part del salari; una mica més del salari mínim interprofessional, a més de la caixa de resistència pròpia de la vaga, a través de la qual vam rebre molta solidaritat d’altres sindicats i de persones que treballen a l’àmbit”, destaca Marina Tort, una de les educadores del servei d’atenció a les drogodependències, afiliada a la CGT.
La que han protagonitzat en aquest recurs és una de les 11 vagues de més de 28 dies que han tingut lloc durant el 2025, d’acord amb el registre d’Empresa i Treball. Representen un 8,7% del total de les 126 vagues que s’han desenvolupat al país al llarg de l’any. La majoria, 86 de les aturades laborals, van durar entre un i sis dies (un 68,2%).
“Mostrar la fortalesa del col·lectiu”
La vaga indefinida és una eina d’acció sindical infreqüent pels costos de sostenir-la, encara més quan els salaris d’un sector professional són baixos i els contractes inestables. És la situació que encaren moltes professionals de l’arqueologia i en una empresa del sector fa vuit mesos que van iniciar-la. La plantilla d’Aixa-Can Mansana fa vaga des de l’agost i aspira a instaurar un altre model laboral, que aporti estabilitat a les treballadores. Coincideixen a remarcar com és de bàsic per continuar la vaga accedir a la caixa de resistència, en aquest cas, del sindicat CNT, amb què les vaguistes accedeixen al salari mínim.
La plantilla d’Aixa-Can Mansana fa vaga des de l’agost i aspira a instaurar un altre model laboral, que aporti estabilitat a les treballadores del sector de l’arqueologia.
Aquesta setmana, el TSJC ha desestimat l’intent de l’empresa d’il·legalitzar la vaga. “La nostra voluntat és acabar tan aviat com sigui possible amb una situació que no beneficia ningú, per això en el procés hem fet concessions i, ara, després de rebre la sentència, la nostra voluntat és reactivar les negociacions, però falta saber la posició de l’empresa, que ha tingut molt poca predisposició a fer-ho”, explica Daniel Ortensi, part de la secció sindical de la CNT. En allò que veu que el conflicte ha donat fruits és, per ara, en l’organització sindical al sector. “El conveni està obsolet i tothom té unes condicions nefastes; és possible trobar-te incompliments en la seguretat laboral i també vulneracions de l’Estatut dels Treballadors, i arran de la vaga ha augmentat l’afiliació dins del sector i la patronal s’ha mostrat predisposada a negociar un conveni nou amb CNT, CGT i La Intersindical”, exposa Ortensi.
Una mica més enrere, el 2024, també la caixa de resistència de la CNT va aixoplugar els més de dos mesos de vaga al centre d’acollida de menors tutelades Estels. Les educadores van aconseguir que l’entitat gestora del servei, l’associació Asteroide B-612, contractés més personal i garantís, així, les ràtios de treballadores per quantitat d’infants i la cobertura de baixes. També, entre les principals demandes, hi havia disposar d’un calendari amb la distribució de la jornada de treball anual. “Es tracta d’un dret que, malgrat que l’estableix el conveni, és molt excepcional que les treballadores d’un centre de menors tinguin”, assegurava a aquest mitjà la portaveu de les educadores del centre, Alba Berruezo.
Una mica més enrere, el 2024, també la caixa de resistència de la CNT va aixoplugar els més de dos mesos de vaga al centre d’acollida de menors tutelades Estels.
Mireia Herrera, membre del secretariat del sindicat IAC, subratlla que en processos sostinguts de vaga les caixes de resistència són l’eina que permet “mostrar la fortalesa del col·lectiu davant I’empresa”. “No podem oblidar mai que, darrere d’una vaguista, hi ha una persona que possiblement està patint, amb una família, responsabilitats i despeses de les quals s’ha de fer càrrec, i amb el neguit que suposa la possibilitat de quedar-se sense feina o de continuar treballant amb unes condicions indesitjables. Per això les organitzacions sindicals hem de ser ‘casa’ per a les treballadores; hem d’esdevenir un espai de seguretat i suport en qualsevol de les lluites i, especialment, en una vaga indefinida”, planteja.
La majoria en empreses privades, tot i que no en exclusiva
Seguint les dades més recents d’Empresa i Treball, actualitzades al març i corresponents al 2025, en el darrer any van tenir lloc 121 vagues d’empresa i cinc de sector. En total, més de 19.000 centres de treball convocats. 78 de les vagues van ser al sector serveis i 48 a l’industrial.
La gran majoria, 115, van tenir lloc en municipi de Barcelona. 11 a Lleida, 12 a Tarragona i 11 a Girona. Principalment (96 de les 126) les protagonitzen personal d’empreses privades, tot i que el sector públic no queda al marge de les vagues, i tampoc de les indefinides.
Biblioteques, serveis socials, oficines d’atenció ciutadana, escoles bressol i els serveis de l’àrea de feminismes de l’Ajuntament de Barcelona estan en vaga indefinida.
Biblioteques, serveis socials, oficines d’atenció ciutadana, escoles bressol i els serveis de l’àrea de feminismes de l’Ajuntament de Barcelona estan en vaga indefinida. Miquel Rubio, delegat de la Intersindical i treballador a un centre de serveis socials de Nou Barris, recorda el detonant: la signatura, a final d’any, d’un conveni “de retallades”, el descriu, amb els sindicats UGT, CCOO i CSIF –amb 13 dels 15 representants sindicals del personal del consistori.
Sara Escobedo, treballadora d’una escola bressol de la ciutat i delegada de la CGT, remarca que els afectats són sectors feminitzats. “Cap de les demandes que fa anys que arrosseguem es recullen al conveni, com ara reduir la jornada a 35 hores o bé compensar-la econòmicament si no es redueix, així com crear una plaça més de manera estable en cada un dels 105 centres per respondre a diverses necessitats”, explica sobre la situació que ha dut la plantilla de les escoles per a infants de zero a tres anys a secundar la vaga indefinida de la plantilla de l’Ajuntament, a més de les convocatòries d’aturada laboral del sector educatiu a escala catalana.
El personal de serveis socials va ser el primer a iniciar la vaga indefinida, d’un dia cada setmana, des de la firma del nou conveni. “Hi ha centres de serveis socials amb més d’un 50% de la plantilla de baixa mèdica; és un indicador que algú hauria d’observar. Quan no tenim places per derivar les persones a dormir sota un sostre les que ho sostenim som les treballadores que estem de vaga”, critica Rubio.
Si bé la del professorat no és una vaga indefinida, amb la intensificació del cicle de protestes durant el maig i el juny, comença a ressonar-hi.
Fa mesos que mantenen les aturades per reclamar millores laborals i condicions que permetin descol·lapsar els serveis, i fa tot just unes hores que han aconseguit que l’administració s’obri a dialogar amb els comitès de vaga, segons comuniquen des de la Intersindical. També, valoren haver aconseguit que es convoqui un ple extraordinari per abordar el conflicte amb el personal. “Fins ara, el govern municipal del PSC el que ha fet és desacreditar les treballadores i no dialogar. Tenim el mateix problema amb què es troba el professorat en contra de l’acord pactat [pel Govern català] amb UGT i CCOO per a l’educació”, diu Rubio.
Si bé la del professorat no és una vaga indefinida, amb la intensificació del cicle de protestes durant el maig i el juny, és un conflicte que també comença a ressonar-hi. “La vaga de docents no és més que un exercici coherent de professionals que no volen renunciar a fer la seva feina en les condicions òptimes i, a més, tot el que s’hi guanyi reverteix directament en la societat”, defensa Herrera. Al País Valencià, el professorat ha fet el salt en el conflicte i comença una vaga indefinida l’11 de maig.
