El matí de l’11 de maig, jornada d’inici de la vaga indefinida a les aules del País Valencià, ha arrencat amb protestes i piquets informatius a les portes d’escoles i instituts públics i talls de trànsit d’algunes avingudes de València. Des de diferents centres, s’han organitzat columnes de professorat, alumnat i famílies que han recorregut els carrers de les principals ciutats fins a arribar als punts d’inici de les mobilitzacions convocades a Castelló, València, Alacant i Elx. Es tracta de la primera vaga indefinida a l’ensenyament des de l’any 1988, quan es van convocar mobilitzacions que provocaren la destitució del llavors ministre d’Educació espanyol José María Maravall.
L’aturada arriba després d’un procés de mobilització i autoorganització del professorat en sindicats i assemblees de docents. Des de l’entrada del PP i Vox al govern valencià, s’han organitzat desenes d’assemblees i enquestes entre el professorat per a definir les reivindicacions, i s’han convocat accions, protestes i vagues contra les polítiques de la Conselleria d’Educació, ara encapçalada per María del Carmen Ortí (PP). La convocatòria de vaga indefinida l’han presentada l’STEPV, CCOO, UGT, CGT, CNT, la COS i el Consell Sindical Obrer, amb una àmplia vertebració territorial per mitjà de la Plataforma Docents en Lluita i la Coordinadora d’Assemblees Docents, que agrupen professionals de totes les etapes educatives.
Des de l’Assemblea de Docents Movem l’Horta Nord, Nacho Escandell afirma que el seguiment està sent “massiu”: “Moltes escoles estan completament tancades, sense cap professor ni serveis mínims”
Des de l’Assemblea de Docents Movem l’Horta Nord, Nacho Escandell, professor d’Història de l’IES Escultor Badía de Foios, afirma que el seguiment és “massiu”: “Moltes escoles de l’Horta Nord estan completament tancades, sense cap professor ni serveis mínims”. Comparteix la mateixa valoració Elena Passet, professora a l’IES Serpis de València que assegura que és una jornada de vaga “històrica”. “És imprescindible el que estem fent per a fer front al desmantellament de l’educació pública per part d’alguns partits”, insisteix.
A la una de la vesprada, segons dades de la Conselleria d’Educació, el nivell de seguiment era d’un 47,01%, mentre que els sindicats convocants el xifren en més d’un 90%, al voltant d’un 10% més que l’aturada que es va convocar el passat 31 de març. “Hem multiplicat l’assistència de la manifestació del dia 31. És un èxit sense precedents”, ha manifestat Beatriu Cardona, de l’STEPV, sindicat majoritari en l’educació.
Entre les principals reivindicacions de les protestes, accions i la vaga hi ha una baixada de les ràtios, atenció “real” a la diversitat i la inclusió, la defensa de l’ensenyament en valencià, la recuperació dels acords de plantilles docents per a revertir les retallades, alleugerir la sobrecàrrega de tasques burocràtiques, millorar les infraestructures del sistema educatiu públic o recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys i una millora “efectiva” de l’estabilitat laboral.
Fins al moment, segons ha informat l’STEPV, l’única proposta de Conselleria a les reivindicacions ha estat l’augment de 75 euros bruts durant els pròxims tres anys
Els sindicats i les assemblees de docents han denunciat tot un seguit d’accions per part de la Conselleria que, asseguren, tenen com a objectiu “desmobilitzar” i “boicotejar” la vaga. Una de les mesures ha estat la imposició, en 2n de batxillerat, d’uns serveis mínims que inclouen l’assistència del professorat a “l’avaluació final ordinària, qualificació, firma d’actes, publicació de resultats i tramitació de reclamacions o documentació necessària per a l’accés a l’EBAU”. Fins i tot, Ortí ha condicionat les negociacions a l’acceptació dels serveis mínims. “És una amenaça i una proposta clarament abusiva perquè afecta tot el professorat d’una etapa educativa i l’obliga a avaluar, una tasca que no correspon als serveis mínims”, consideren des de l’STEPV. Fins al moment, segons ha informat el sindicat en una nota de premsa, l’única proposta de Conselleria a les reivindicacions ha estat l’augment de 75 euros bruts durant els pròxims tres anys. “No hi ha hagut cap altra concreció a la resta de punts de la negociació”, subratllen.
Els sindicats han presentat un recurs contra la proposta de serveis mínims i estan a l’espera de rebre una resposta del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià, però, mentrestant, el professorat de 2n de batxillerat ha hagut d’assistir a classe el primer dia de vaga. Inma Sellés, professora a l’IES 25 d’Abril d’Alfafar i secretària general de la secció d’ensenyament de CGT, és una de les afectades: “Aquesta setmana tenim exàmens en 2n de batxillerat i ens han obligat a continuar amb les avaluacions”, denuncia, i afegeix: “És una forma de boicotejar el dret a vaga de tot un sector sencer”.
A la proposta “abusiva” de serveis mínims se suma l’enviament d’una carta de la Conselleria a les famílies amb el conjunt de polítiques i inversions que, suposadament, s’han implementat. Elisabet García, presidenta de la Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes de València, considera que es tracta d’una carta “partidista” per a “intentar confrontar la comunitat educativa”. “Les famílies també ens veiem afectades per les negligents aportacions de la Conselleria. Considerem que la vaga és una resposta necessària”, ha reblat en una roda de premsa.
