Durant el matí, hi ha poc moviment a l’assentament de la Sagrera, a Barcelona. Molta gent se n’ha anat a treballar, la majoria en l’economia informal, per subsistir. D’altres estan fent gestions per acollir-se al procés de regularització extraordinària. Un home carrega un carro i marxa amb pressa cap al mercat de Badalona a vendre ferralla. Un altre explicita que està fart de parlar i que no hi hagi cap solució. Després que el 25 de març l’Ajuntament desallotgés la zona del Pont del Treball Digne, ara pretén desmantellar les barraques situades entre el carrer Gran de la Sagrera i la Baixada de la Sagrera.
Baula Advocacia i el Sindicat d’Habitatge Sagrera, Navas i Congrés volen evitar-ho. En nom de quatre residents de l’assentament, han presentat un recurs d’alçada amb què defensen que el desallotjament, sense garanties específiques d’un reallotjament estable, deixa “en situació de desatenció administrativa i greu vulnerabilitat” menors d’edat i les seves famílies. Alhora, consideren que el procediment d’infrahabitatge aplicat és improcedent i que la resolució és nul·la perquè s’ha tramitat sense “notificació personalitzada i individualitzada a totes les persones residents afectades”.
El 23 de març, personal del Districte de Sant Andreu va lliurar a un dels habitants la resolució on declaren les barraques com a infrahabitatge
El 23 de març, personal del Districte de Sant Andreu va lliurar a un dels habitants la resolució on declaren les barraques com a infrahabitatge. A partir d’un informe de bombers, argumenten deficiències materials i “un risc d’incendi” per ordenar el desallotjament. Es tracta d’una via ràpida, que no garanteix assistència jurídica ni concreta data i hora del llançament. Ara les habitants estan esperant que l’administració resolgui el recurs presentat el 30 de març. Si transcorren tres mesos s’entén com una desestimació i podran obrir la via judicial contenciosa.
Més de 60 persones amb menors d’edat
L’assentament, integrat per diversos nuclis, fa més de set anys que existeix i en l’actualitat hi viuen més de seixanta persones. Però ara, les obres de construcció del futur intercanviador ferroviari han anat acorralant les agrupacions de barraques que hi han proliferat. L’Ajuntament assegura que entre les habitants hi ha menors d’edat, persones amb patologies o problemes de salut i migrades, moltes d’elles en situació administrativa irregular.
Segons denuncia l’advocada Mireia Salazar, durant aquests anys l’Ajuntament no ha dut a terme “una identificació suficient, individualitzada i efectiva de les situacions de vulnerabilitat, de les necessitats assistencials ni de les alternatives residencials adequades”. A més, assegura que la manca d’un protocol específic per a assentaments informals en solars “constitueix per se una vulneració del dret a la igualtat de tracte i no-discriminació”.
En l’últim desallotjament, es va evidenciar la manca d’alternatives residencials i les advocades ho subratllen. La llei 24/2015 explicita que les administracions han de garantir “en tot cas el reallotjament adequat de les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió residencial que es troben en procés de ser desnonades del seu habitatge habitual”.
En l’actualitat, encara que les famílies es trobin dins el circuit dels serveis socials, la mesa d’emergència -que té per objectiu donar resposta residencial a les persones que es troben en una situació sobrevinguda i en risc d’exclusió residencial- està col·lapsada. El mateix recurs presentat facilita les dades de Barcelona, on entre febrer del 2025 i febrer del 2026 només s’han adjudicat 139 habitatges, però s’han registrat més de 700 sol·licituds.
El Sindicat denuncia que els processos administratius no solucionen res: “allarguen, posterguen i precaritzen encara més”
Davant d’aquesta crisi de l’habitatge estructural, el Sindicat d’Habitatge de la Sagrera, Navas i Congrés, en el marc de la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), està en contacte amb algunes persones de les barraques. “Estem en un punt primerenc de l’organització d’assentaments. Les persones que hi resideixen solen quedar excloses del teixit veïnal, i per això tot just estem provant vies d’organització i suport mutu”, explica Marcel Minoves, membre del sindicat.
El sindicat denuncia que els processos administratius no solucionen res: “Allarguen, posterguen i precaritzen encara més”. Per l’activista la crisi de l’habitatge “deixa al descobert la crisi sistèmica que ens empobreix cada cop més a tota la classe treballadora”. Per això, creuen que és plausible que cada vegada més persones es vegin forçades a viure en assentaments: “veiem ja en l’actualitat que fora de Barcelona hi ha assentaments on a poc a poc van arribant les polítiques eugenèsiques. Un exemple és el Masnou, on tenen un procés judicial per desallotjar un assentament on viuen 60 persones”. Per ara, l’organització sindical ha aconseguit ajornar la primera data de desallotjament.
Una itinerància forçada
Amnistia Internacional i l’associació d’Amics del Moviment Quart Món també reclamen que s’aturi el desallotjament. El mes d’abril van adreçar una carta a l’Ajuntament de Barcelona, la Sindicatura de Greuges de Barcelona i el Departament de Drets Socials. David Espinós, coordinador de Quart Món, denuncia que, un cop més, “sota arguments com la seguretat, la salubritat i el risc d’incendi, es desallotja un conjunt de persones que no sabem on aniran”. De fet, alerta que segurament hauran de desplaçar-se a algun lloc encara més insegur: “la situació de precarietat i vulnerabilitat serà més gran i, a més, pateixen un nivell d’incertesa altíssim”.
Amnistia Internacional i l’associació d’Amics del Moviment Quart Món també reclamen que s’aturi el desallotjament
El degoteig de desallotjament provoca que moltes persones visquin immerses en una itinerància forçada. Mentre els darrers anys s’ha viscut un creixement sostingut del sensellarisme arreu del país, marcat per situacions administratives irregulars i per la crisi estructural de l’habitatge, també han crescut les dificultats que afronten les persones en aquesta situació: cada vegada disposen de menys espais per pernoctar. Per una banda, perquè s’activen operatius municipals que expulsen gent que dorm a la via pública com el Pla Endreça de Barcelona. Per l’altra, perquè molts solars buits s’han anat edificant, i moltes naus abandonades on s’aixoplugaven, enderrocant.
A partir de les dades facilitades pels municipis catalans de més de 20.000 habitants durant els darrers mesos, la Sindicatura de Greuges de Catalunya calcula que hi ha 429 assentaments on viuen més de 5.000 persones.
