“Les famílies estem molt a favor de totes les reivindicacions i de la vaga indefinida. No els queda una altra, als docents, i nosaltres estem amb ells”. Són paraules de Nati Alcañiz, presidenta de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del col·legi públic Enric Soler i Godes de Castelló de la Plana. El seu testimoni no és una excepció, sinó una mostra del suport de les famílies del País Valencià a l’aturada i les demandes de la comunitat educativa. Organitzades en la Plataforma Famílies en Lluita per l’Educació Pública i en les associacions de mares, pares, tutors o representants legals, assenyalen directament la Conselleria d’Educació com a la principal responsable d’un conflicte que ha cohesionat tot el col·lectiu en un front comú per l’ensenyament “públic, de qualitat i en valencià”.
“Les famílies som perfectament conscients de les condicions precàries de l’educació pública i ens sentim abandonades per la Conselleria”, diu Elisabet Garcia, presidenta de FAMPA-València
L’aliança entre famílies i docents s’ha refermat, precisament, com a resposta a l’estratègia de la Conselleria d’intentar “dividir la comunitat educativa”, considera Elisabet Garcia, presidenta de FAMPA-València, entitat que representa les associacions de famílies de València. La gota que va fer vessar el got va ser l’enviament electrònic d’una carta de la consellera Maria del Carmen Ortí dirigida als pares i mares dos dies abans de l’inici de la vaga. Si amb l’escrit —que proporcionava dades sobre la inversió educativa autonòmica que després han estat desmentides pel professorat— pretenia desmobilitzar i oposar els interessos de les famílies als del professorat, “l’efecte ha estat justament el contrari”, assegura Garcia, i afegeix: “Les famílies som perfectament conscients de les condicions precàries de l’educació pública i, ara mateix, ens sentim completament abandonades per la Conselleria. En mans de qui estem deixant l’ensenyament públic?”.
Les “condicions precàries” a les quals es refereixen les associacions de famílies són les ràtios elevades, la manca de recursos humans i econòmics per a atendre l’alumnat i la inclusió educativa, unes infraestructures “deficients” o la pèrdua del poder adquisitiu dels docents; queixes que precisament coincideixen amb les del professorat. “Estem molt d’acord amb la proposta de ràtios que plantegen els docents o la demanda de la recuperació del poder adquisitiu. Tot el que reivindiquen busca millorar la qualitat de l’ensenyament dels nostres fills i filles”, assevera Garcia. Per la seua part, Marta Hernández, portaveu de la Plataforma de Famílies en Lluita, rebla de manera rotunda en una carta dirigida a la Conselleria: “Es vol plantejar un conflicte entre famílies i professorat, i no és cert. Les famílies sabem que els docents estan sostenint l’escola pública amb un esforç personal enorme davant la falta de recursos i personal, i les famílies els donem tot el nostre suport”.
“Us exigim que dialogueu i arribeu a un acord amb el col·lectiu docent. Donem suport a la vaga”, manifesten des de la Plataforma de famílies en suport a la vaga educativa a Catalunya
Paral·lelament, a Catalunya, també ha sorgit una iniciativa similar liderada per la Plataforma de famílies en suport a la vaga educativa. “Totes volem que s’acabin les vagues, ja que voldrà dir que els centres educatius tenen tot el que necessiten per a educar els nostres fills i filles”, diuen en un comunicat. Per això fan una crida a l’enviament de correus electrònics el dimecres 20 de maig a les vuit del matí, a la consellera Esther Niubó i a les direccions polítiques del Departament d’Educació i del Consorci d’Educació de Barcelona. “Us exigim que dialogueu i arribeu a un acord amb el col·lectiu docent. Donem suport a la vaga. I ho continuarem fent fins que escolteu les demandes i que els centres educatius puguin tornar a obrir amb la qualitat que ens mereixem totes: criatures, famílies i docents”, reblen.
Retallades i ràtios elevades
L’any 2024, es va denunciar una retallada de 206 aules i 2.906 places al País Valencià. Enguany, es va aprovar una reducció de 4.527 places respecte al curs anterior. En els últims quatre anys del govern del Botànic, el pressupost destinat a la partida anomenada “infraestructures educatives” va augmentar en 400.188 euros, tot assolint una inversió de 409.939,83. Bona part de la inversió es destinava al Pla Edificant, dissenyat amb l’objectiu de “garantir que tots els centres disposaren dels espais i equipaments necessaris”. Tanmateix, l’any 2024, amb el PP i Vox al govern, el pressupost d’aquesta partida va passar a 298.642,65, amb una pujada de quasi 50.000 euros en 2025.
El testimoni d’Elena Cervera, membre del consell escolar del col·legi públic Carles Salvador de Castelló de la Plana, avala la degradació dels centres i la manca de compromís polític: “En la pandèmia vam participar en una convocatòria de pressupostos participatius i vam aconseguir que ens aprovaren el canvi de finestres per a millorar el confort tèrmic. Hui dia encara no ens les han canviades”. A l’escola on estudia el fill de Nati Alcañiz, segons relata, a l’estiu les aules poden assolir una temperatura de 36 graus i, a banda, els manquen infraestructures: “Des de 1989 que demanem un gimnàs, i fa anys que, sense èxit, demanem rehabilitar el menjador escolar, que es va instal·lar en una antiga sala de reunions”.
Les expertes també s’han pronunciat sobre la degredació dels centres i la manca d’adaptació climàtica. Un informe de l’entitat Equitat.org, elaborat per investigadores en sostenibilitat i educació, descriu que hui dia el sistema educatiu “no està preparat per fer front a les onades de calor”, perquè “molts centres són antics, no existeixen estàndards adequats de confort i les mesures adoptades són parcials”. “La calor a les escoles és ja un problema estructural que afecta la salut, el benestar i l’aprenentatge”, conclou.
“En la pandèmia vam aconseguir que ens aprovaren el canvi de finestres per a millorar el confort tèrmic. Hui dia encara no ens les han canviades”, diu Elena Cervera, del consell escolar d’un col·legi de Castelló de la Plana
Totes les famílies entrevistades coincideixen a denunciar que les ràtios actuals fan impossible una educació inclusiva i de qualitat. El govern espanyol va aprovar reduir el màxim d’alumnes per aula: a primària el límit passa de 25 a 22, i a l’ESO, de 30 a 25. En canvi, el professorat del País Valencià, on encara no s’han aplicat aquestes reduccions, exigeix ràtios de 15 alumnes per aula en primària, 20 en secundària i 25 en batxillerat. “La proposta ens sembla molt bé, perquè la situació actual és insostenible. A la classe del meu fill haurien de ser 23 xiquets perquè hi ha un alumne autista, i en són 27”, critica Alcañiz. A la classe del fill de Cervera, la ràtio màxima també s’incompleix per quatre alumnes: “En són 29, i així és complicat atendre totes les necessitats de l’alumnat”.
Pel valencià
La derogació de l’anomenada llei de “llibertat educativa”, que aposta per un model lingüístic caracteritzat per la discriminació de la llengua pròpia, és una altra de les demandes que les famílies també secunden. A més a més, denuncien que no totes les 171.504 famílies que van votar “sí” al valencià en la polèmica consulta lingüística tenen garantida la seua elecció. “En el curs de la meua filla, que estudia cinquè de primària, hi ha alumnes que van triar el valencià, però s’han hagut de quedar en l’aula de castellà. Això és vergonyòs”, critica Cervera. Alcañiz encara es mostra més contundent: “Sabem que certs partits polítics persegueixen la llengua i en fan un ús polític, quan l’aprenentatge del valencià hauria de ser una competència transversal en l’ensenyament”.
Begonya Barberà, mare d’una alumna de primer de batxiller de l’IES Francesc Ribalta de Castelló i membre de l’AFA, assegura que la nova norma s’ha traduït “en més segregació i en una pèrdua del foment de la llengua”. “Als centres educatius no només es transmeten coneixements, també implicació amb l’entorn i la cultura on creixen els nostres fills”, reflexiona.
Contra la consellera
Els sindicats i les assemblees de docents han denunciat tot un seguit d’accions per part de la Conselleria que, asseguren, tenen com a objectiu “desmobilitzar” i “boicotejar” la vaga. A banda de l’enviament de la carta a les famílies, una altra de les mesures ha estat la imposició, en 2n de batxillerat, d’uns serveis mínims que inclouen l’assistència del professorat a “l’avaluació final ordinària, qualificació, firma d’actes, publicació de resultats i tramitació de reclamacions o documentació necessària per a l’accés a l’EBAU”. Sobre la mesura, Barberà considera: “ja hi està tot el peix venut, amb continguts impartits i avaluacions fetes. Per tant, només ha buscat confrontar famílies i mestres. Ho tinc clarísism”. Alcañiz, en canvi, confessa que “té el cor partit”: “Entenc que la vaga pot perjudicar l’alumnat de segon de batxillerat, però una vaga, si no es nota, no serveix per a res”.
El passat dijous, la pressió educativa va forçar una reunió entre la Conselleria i els sindicats en què Ortí va plantejar un preacord que no va ser acceptat pel professorat, i tampoc per les famílies
Amb tot, les famílies donen suport a l’eina de la vaga indefinida com a mesura de pressió a la Conselleria. A parer de Barberà “s’han esgotat totes les vies i l’única que queda és la vaga indefinida”. Per la seua part, Elisabet Garcia també defensa que és “completament necessària”. “No ens queda una altra, a veure si la Conselleria ens atén i és capaç d’estar a l’altura”; i si això no passa “significarà que vol continuar desmantellant la pública”.
El passat dijous, la pressió educativa va forçar una reunió entre la Conselleria i els sindicats en què Ortí va plantejar un preacord que no va ser acceptat pel professorat, i tampoc per les famílies. “És un document buit. No concreten res ni fixen terminis”, critica Cervero. I afegeix Alcañiz: “A banda de la falta de concreció, no recullen les reivindicacions, com la pèrdua de poder adquisitiu. Les demandes salarials són justes i possibles, perquè es destinen molts diners a la concertada”. Cal destacar que algunes de les mesures que planteja la consellera ja s’havien anunciat abans, com la creació de les anomenades aules UECO (Unitat Específica en Centre Ordinari), destinades a la inclusió de l’alumnat amb necessitats educatives especials. “És una vergonya”, assevera Barberà.
La Conselleria d’Educació justifica la negativa a augmentar la inversió apel·lant a un suposat “excés de despesa” en el sistema públic. Per contra, ha aprovat inversions copioses per al sistema concertat, com els 72,6 milions d’euros per a renovar els concerts educatius de set col·legis de l’Opus Dei, segons una denúncia de Compromís. “Estan deteriorant l’educació pública, l’estan consumint seguint una estratègia de privatització i segregació”, denuncien des de la plataforma de famílies, i postil·len: “No necessitem propaganda —en referència a la carta—; necessitem recursos i personal, necessitem una aposta per una educació pública i qualitat. Per això exigim a la Conselleria que deixe de culpabilitzar la comunitat educativa i assumisca la seua reponsabilitat”.
