Des de juny de 2024, el president de la secció d’Educació de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) al País Valencià és José Seco de Herrera Torregrosa, exregidor del PP a l’Ajuntament de Xest. Va ser elegit en les eleccions municipals de l’any 2015, quan la seua formació política va obtenir 6 regidors i ell ocupava el cinqué lloc de la llista. Tot i que fins ara havia passat pràcticament desapercebut entre la comunitat educativa —en vaga indefinida des de l’11 de maig— l’exregidor ha saltat al focus mediàtic. El motiu és que el seu sindicat, amb només un 11,89% de representació en el sector, ha signat la proposta retributiva de la consellera Maria del Carmen Ortí (PP), juntament amb l’Associació Nacional de Professionals de l’Ensenyament (ANPE).
“Pensem que CSIF i ANPE han negociat de manera extraoficial amb la Conselleria i el resultat ha estat la signatura de l’acord. A més, el CSIF ha intentat vendre’ns que no està lligat a cap partit i ara ens trobem que ha venut per complet tot el moviment sindical, tant els seus afiliats com la resta de professorat”, ha criticat Sandra Cáceres, portaveu de la Coordinadora d’Assemblees Docents del País Valencià. “Els sindicats minoritaris són els més combatents i animem la comunitat educativa a continuar amb la vaga”, ha afegit. L’STEPV, CNT, CGT, COS, CSO, CCOO i UGT han assegurat que la vaga indefinida no s’ha desconvocat.
“El CSIF ha intentat vendre’ns que no està lligat a cap partit i ara ens trobem que ha venut el moviment sindical”, ha criticat Sandra Cáceres
A banda de la seua trajectòria política a Xest, José Seco ha treballat com a professor de formació professional i secundària. També va impartir classes a l’alumnat del màster de formació del professorat a la Universitat Politècncia de València i diferents cursos especialitzats en l’accés a la funció pública i en oposicions docents.
Unitat sindical trencada
Aquest dilluns 25 de maig, s’ha trencat la unitat sindical mantinguda fins ara després que CSIF i ANPE, que sumen un 33,5% de representació sindical, acceptaren les condicions d’Educació per a una pujada esglaonada de 200 euros bruts mensuals: 75 euros a partir de setembre d’enguany, uns altres 75 euros a partir de gener de 2027 i 50 a partir de gener de 2028. L’acord també incorpora la implantació de 3 dies lectius i 3 no lectius com a dies de lliure disposició i el dret a la desconnexió digital. José Seco considera que s’ha fet un “xicotet avanç”, però ha insistit que la negociació continua per a tractar la resta de demandes. Per la seua part, el president d’ANPE, Lauren Bárcena, també ha valorat positivament l’entesa.
La proposta unitària demanava una pujada del 20% que compensara la pèrdua de poder adquisitiu des del 2010. L’increment, a més, havia d’estar lligat a una clàusula de revisió salarial dels complements
A l’altre costat, l’STEPV, la UGT i CCOO —que agrupen quasi el 70% del professorat sindicat— continuen considerant les propostes d’Ortí “insuficients”. De fet, la proposta unitària presentada dilluns per les tres organitzacions sindicals demanava una pujada del 20% que compensara la pèrdua de poder adquisitiu des del 2010. L’increment, a més, havia d’estar lligat a una clàusula de revisió salarial dels complements autonòmics per a compensar anualment l’increment de l’IPC, amb l’objectiu de “vincular el salari al nivell de vida”, han insistit tots tres. També van insistir a recuperar les pagues extra completes i compensar la pèrdua de poder adquisitiu del professorat depenent de la mutua del funcionariat públic en baixes de llarga durada.
Marc Candela, portaveu de l’STEPV, fa èmfasi que la proposta retributiva acordada no inclou cap clàusula de revisió salarial dels complements, sinó només una clàusula de revisió dels últims 50 euros que s’apujaran en 2028. “CSIF ha intentat manipular el contingut d’un acord insuficient”, ha criticat en referència a un missatge del CSIF enviat a través del seu canal de Telegram on tergivesava la proposta signada.
“Un acord amb la minoria i contra la voluntat del conjunt del professorat és un acord indigne”, ha asseverat l’STEPV
Des de l’STEPV, han explicat que en l’àmbit públic sí que es pot signar un acord sense la majoria sindical, tal com ha passat també a Catalunya en l’àmbit educatiu. “Tindrà legitimitat legal però mai moral. Un acord amb la minoria i contra la voluntat del conjunt del professorat és un acord indigne, que només ha servit per a trencar la unitat sindical mantinguda fins ara i intentar debilitar una lluita històrica de la comunitat educativa del País Valencià”, ha asseverat el sindicat en una nota de premsa. Per la seua part, en un comunicat conjunt, la CGT, CNT, COS i CSO han criticat que la decisió d’ANPE i CSIF “debilita la força col·lectiva del sector i fa mal a totes les treballadores i treballadors de l’ensenyament públic”, i recorden que en cas que es pretenga desconvocar la vaga sense el suport majoritari del sector, tots quatre mantindran la convocatòria sempre que es respecte la voluntat de les assemblees.
Aquest dimarts hi ha convocada una nova mesa de negociació per a intentar arribar a un acord en la resta de demandes, relacionades amb la baixada de les ràtios, la reversió de les retallades en plantilles, la simplificació de les tasques burocràtiques o la millora de les infraestructures. Les mobilitzacions continuen arreu del País Valencià i a les quatre de la vesprada, hora prevista d’inici de la negociació, hi ha convocada una concentració a les portes de la Conselleria.
