Un veí de Santa Coloma de Gramenet de 28 anys viu un malson judicial i policial des del 3 de desembre. L’Omar —que prefereix no dir el seu cognom— va ser detingut per la Brigada Provincial d’Estrangeria i Fronteres de Barcelona, acusat d’haver comès una infracció “molt greu” de la llei sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social. En un primer moment, i segons els informes del Cos Nacional de Policia espanyola, el jove colomenc havia estat detingut i investigat pels Mossos d’Esquadra en el marc d’unes diligències del Jutjat Central d’Instrucció 2 de l’Audiència Nacional espanyola. És per això que va ser traslladat al centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona amb l’objectiu de deportar-lo al Marroc.
Ana María Calvo Sastre, secretaria d’Estat de Seguretat, va ordenar l’expulsió de l’Omar de territori espanyol, reiterant afirmacions policials que s’havien demostrat falses
Ben aviat, però, va poder demostrar que la detenció era una mera fabulació policial, mai havia passat per una garjola. En el marc de la causa penal a la qual feien referència els policies s’havia detingut un altre home, que havia estat company de feina de l’Omar. Tots dos s’haurien intercanviat, en paraules de l’Àrea d’Informació Metropolitana Nord dels Mossos d’Esquadra, missatges de WhatsApp “centrats principalment en qüestions laborals i religioses” i que alguns d’aquests eren de “caràcter radical”. Els indicis policials contra l’Omar eren tan febles que mai va ostentar la condició d’investigat, tal com va confirmar la secció setena de l’Audiència de Barcelona el 15 de gener de 2026, en una interlocutòria que ordenava la seva posada en llibertat del CIE de Barcelona. Per a més inri, en el document signat per tres jutges es revelava que també s’havia decretat l’arxivament provisional de la causa contra el company de feina de l’Omar.
Malgrat tot, Ana María Calvo Sastre, secretaria d’Estat de Seguretat del Ministeri de l’Interior, ordenava quatre dies més tard l’expulsió de l’Omar de territori espanyol, reiterant afirmacions policials que s’havien demostrat falses, com ara el fet que el jove havia estat investigat. L’alt càrrec del PSOE, a més, feia seva la literatura de ficció contra el veí de Santa Coloma de Gramenet, assegurant que “hauria culminat un procés de radicalització de caràcter gihadista, amb acceptació de la violència com a mitjà vàlid per a la consecució dels objectius d’aquesta ideologia”.
L’advocada Altamira Guelbenzu, de Iacta Cooperativa, ha presentat recurs contra l’ordre d’expulsió, on detalla quines afirmacions policials són “falses”, “desproporcionades” o “errònies”
L’advocada Altamira Guelbenzu, de Iacta Cooperativa i que porta la seva defensa, va presentar un recurs contenciós administratiu contra l’ordre d’expulsió, on detalla quines afirmacions policials són “falses”, “desproporcionades” o “errònies”. En aquest sentit, assegura que seria “necessari conèixer els paràmetres utilitzats per la Comissaria General d’Informació per arribar a segons quines conclusions” i avança al jutge que presentarà un informe pericial elaborat per un catedràtic expert en llenguatge religiós que “analitza el contingut de tots els missatges que suposen la càrrega probatòria contra el meu representat” i que desmuntaria les tesis policials.
L’altre aspecte controvertit de l’ordre d’expulsió de l’Omar és la contundència amb la qual Calvo Sastre assegura que hi ha “manca d’arrelament”. L’advocada parla de “premissa fàctica errònia”, alhora que “simplista i contrària a la doctrina jurisprudencial”. Per a desmentir l’afirmació “manca de vincles familiars” en territori de l’Estat espanyol detalla que fins a set familiars de l’Omar viuen al municipi de Sabadell; per desmentir la suposada absència d’arrelament laboral destaca una “trajectòria laboral exemplar”, com a auxiliar de jardineria, que l’empresa que el va contractar defineix com a “correcta, responsable i en línia amb els valors de l’organització”. A més, acredita amb un certificat dels titulars de l’immoble que “disposa d’un habitatge estable i consolidat”, de la que abona “puntualment el lloguer”. I és més, confirma que l’Omar ha volgut reforçar l’arrelament educatiu i lingüístic amb l’obtenció del certificat B2 de català al Consorci per a la Normalització Lingüística, amb un grau superior en automoció a l’IES La Guineueta i amb la realització de múltiples cursos de professionalització.
“No demano privilegis; demano que es reconegui la realitat de la meva vida i que se’m permeti viure i treballar amb dignitat”, diu l’Omar en conversa amb aquest mitjà
“El decret d’expulsió repeteix sistemàticament el contingut de la denúncia policial. No es fa cap menció a tota la documental aportada durant la fase administrativa. Entenem, doncs, que és una fase sense garantia de defensa”, assevera Guelbenzu. Des del despatx Iacta sol·licitaran una vista sobre l’expulsió a l’Audiència Nacional espanyola i esperen “que no s’executi abans del judici i l’Omar hi pugui assistir presencialment”.
Per tot plegat, l’Omar en conversa amb aquest mitjà diu “que em retornin a una situació administrativa que em permeti treballar i viure amb dignitat mentre es resol el meu cas, que deixin de tractar-me com un expedient i em mirin com una persona amb una vida construïda aquí”. I li recorda al govern espanyol que ha passat per “mesos privat de llibertat, he perdut la documentació, la possibilitat de treballar i la meva salut s’ha deteriorat”. “No demano privilegis; demano que es reconegui la realitat de la meva vida i que se’m permeti viure i treballar amb dignitat. També demano que cap altra persona hagi de passar per una situació tan llarga, tan incerta i tan destructiva”, conclou.
